16.6 C
Valls
Dimarts, Març 17, 2020

El rescat de la donzella de Bohèmia

Aquesta llegenda és atribuïda al comte de Barcelona i rei d’Aragó Pere el Gran, les despulles del qual descansen al nostre monestir de Santes Creus.


El gran emperador d’Alemanya va escollir com a muller la bella filla del rei de Bohèmia. Passat un temps de la unió dels dos promesos, els cortesans de l’emperador, envejosos per veure que s’havia casat amb una donzella tan bella, van fer córrer la veu per tot el regne que la jove noia no estava enamorada de l’emperador, que només restava unida amb el seu marit per interessos comuns i poder ajuntar els dos regnes. D’aquesta manera, volent impedir la felicitat de la parella, van arribar a dir que la bonica emperadriu estava embolicada amb un fidel cavaller de la seva pròpia cort d’Alemanya.


L’emperador, fiant-se dels malvats cortesans, va dubtar del compromís de la seva bella muller i va resoldre tancar-la en una cambra al seu castell de la ciutat de Colònia fins a resoldre el problema, tot dient a la seva estimada que no la deixaria lliure del seu captiveri fins que uns dels seus nobles cavallers es presentés davant de la cort i defensés la seva innocència i honor en un combat a mort contra els cortesans acusadors d’aquest terrible afer.


Cap valent cavaller de la princesa de Bohèmia va gosar d’enfrontar-se als cortesans del regne d’Alemanya, ja que eren sabedors de la plena confiança que els tenia l’emperador, i estaven gairebé segurs que intentar el rescat de la bella dama podia ésser una trampa i no veien cap profit a defensar aquell honor, més aviat al contrari, i evitar així una guerra oberta entre els dos imperis.


Un joglar de la bella emperadriu, veient impossible el seu rescat i la injustícia del seu empresonament, va recórrer terres llunyanes relatant aquella trista història, fins que va arribar a la cort de Barcelona, on el nostre comte i rei Pere el Gran, commogut per aquelles paraules, va resoldre d’anar a terres alemanyes per conèixer en persona aquella emperadriu i saber per boca seva els fets ocorreguts.


Després d’un llarg viatge, Pere el Gran va arribar a la ciutat de Colònia, i abans d’acceptar la comesa va voler parlar amb l’emperadriu per tal d’esbrinar la seva versió d’aquella acusació, i meravellat per les paraules i bondat de la bella dama, va decidir revelar-li que era el comte de Barcelona; sorpresa l’emperadriu en veure que no era cap cavaller de la seva terra de Bohèmia, va pensar que era un enviat de Déu per deslliurar-la del seu empresonament i li va lliurar un anell com a signe d’agraïment etern.


D’aquesta manera, Pere el Gran va acceptar el combat, l’emperador d’Alemanya en va ser informat i el duel es lliuraria l’endemà.
En arribar a la cloenda, els alemanys es van sorprendre que només un cavaller es va presentar al camp de batalla, i només començar el combat, amb un precís cop de llança va matar al primer cortesà. Sorpresos tots els presents de la destresa d’aquell cavaller desconegut, i bocabadats els altres cortesans que restaven a l’espera de l’enfrontament i veient que Pere el Gran es preparava per tornar a atacar, van decidir aturar el combat, i immediatament van confessar les injúries i falsedats que van atribuir a la bella emperadriu, al·legant que només eren rumors sense cap cert fonament.


Un cop complerta la seva comesa, el nostre cavaller va tornar cap a la nostra terra, on va voler descansar uns dies a Santes Creus per restablir-se del feixuc viatge. Impressionat el gran emperador d’Alemanya i agraït al cavaller, cal dir també per haver salvat el seu matrimoni, va preguntar a la seva muller qui era aquell noble bohemi que havia vingut a rescatar-la, ja que no havia sentit a parlar mai que a la terra de la seva bella dona hi hagués un guerrer tan destre i valent.


L’emperadriu li respongué que no era cap noble de Bohèmia, sinó el mateix comte de Barcelona, que en haver sentit la seva historia per part d’un joglar, empès per la veritat i els seus valors cavallerescos, no va dubtar a defensar l’honor d’una gran injustícia.

Més impressionat encara en veure l’emperador aquells grans ideals, i avergonyit per haver dubtat de la seva muller, va voler compensar i cercar el valent comte de Barcelona cedint-li una part del seu imperi, fent-li entrega de les terres de Provença.

Subscriu-te a la nostra newsletter

perquè estiguis actualitzat amb les últimes notícies

Deixa una resposta

Introduïu el vostre comentari
Siusplau entra el teu nom aquí

Més articles de l'autor

Últimes notícies

L’Ajuntament de Valls treballa en mesures econòmiques per a la ciutat

L'Ajuntament presentarà aviat un primer paquet de mesures econòmiques per combatre la crisi del coronavirus.

Es fa una crida a infermeres voluntàries de la província

Des del Col·legi d'Infermeria fan una crida per reclutar diferents infermeres voluntàries al Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre

El Govern prepara plataformes digitals per fer activitats lectives amb tot l’alumnat la setmana que ve

El Govern prepara diferents plataformes digitals perquè, a partir de la setmana vinent, es puguin efectuar activitats lectives amb tot l'alumnat.

El Govern pagarà els sous i les pòlisses d’assegurances dels treballadors d’empreses contractades per la Generalitat

L'objectiu és que les empreses que no poden oferir el servei mantinguin el personal i no hagin d'aplicar expedients de regulació temporal de l'ocupació com a conseqüència del coronavirus.

S’estudia una nova data per celebrar Sant Jordi

S'estudia una nova data per celebrar Sant Jordi 2020 arran de la crisi sanitari que està provocant el coronavirus a Catalunya