//Cinquanta còdols al mar arriben a Valls

Cinquanta còdols al mar arriben a Valls

per | 2019-11-14 17:25:2714/11/2019 17:25 | 0 comentaris

El passat dijous a l’antiga sitja dels Cafès Líder, al carrer Nou de la nostra ciutat, va portar-se a cap el primer acte de la nova fira Altres Lletres – Fira de pensament crític i d’acció conscient, durant una bona part del cap de setmana a la plaça de la Zeta. En el marc de la fira, i amb la col·laboració de la llibreria Tram, la Laura Casas, guanyadora del darrer concurs de relats breus de Sant Jordi de Valls, va presentar el seu primer llibre publicat, Cinquanta còdols al mar, un aplec de relats curts escrits i il·lustrats per la mateixa autora.

En la presentació la mateixa escriptora i alhora periodista va dir que va “fer un llibre que avui encara vol tenir corda”, tot i confessar que “després de més d’un any de la presentació oficial, per un moment, quan van parlar-me de presentació, vaig pensar que no sabria com enfocar-ho per diferents fets que han anat succeint en aquests darrers temps, però tot i això, ara i aquí, un encant ser a la ciutat de Valls, en un preciós lloc com aquest, i poder parlar-vos de com podem ser feliços quan fem el que desitgem, quan desitgem el que fem”.

Cinquanta còdols al mar, editat per Ganzell, és el seu debut literari després de més de dos anys publicant relats i aforismes a les xarxes socials. La seva passió per l’escriptura s’ha alimentat amb un interès incipient per la fotografia, fet que ha afavorit que totes les imatges que trobem al llibre siguin obra seva.

La Laura explicar davant un públic atent a les seves explicacions com va anar encaminant juntament amb el seu editor, l’Eduard Boada, una part important de la seva vida posant-hi els còdols, encara avui, malgrat tots els malgrats, molt actual, perquè la vida és aquesta barreja de drama i comèdia, de moments transcendentals i estones anodines.

El llibre ens aporta una mirada única al món. Un llibre ple de vida, ple de com és la vida. Així de tendra i així de brusca. El seu univers és el mateix que el nostre, però la Laura té l’habilitat de descobrir la màgia en qualsevol racó, extreure la bellesa dels detalls per minsos que aquests siguin i transformar les imatges rutinàries en poesia visual. El que jo anomenaria, sense por d’equivocar-me, fer-se amiga dels petits detalls.

Com deia ella mateixa aquest dijous a l’antiga sitja dels Cafès Líder, tot va començar a través de les xarxes socials, quan per acompanyar aquelles imatges inèdites tenia la necessitat d’afegir-hi un text, un text que finalment l’ha portat fins a arribar a aquest recull de relats que jo mateix qualificaria de vivències diàries de qualsevol ciutadà del món.

En el dia a dia, quotidianament, i potser sense voler-ho, per la rapidesa amb què vivim la vida, no parem atenció als petits detalls que ens envolten en el nostre entorn, i a aquests, a la seva manera, la Laura els ha donat al seu llibre l’atenció que mereixen.

Després de llegir i pair els cinquanta còdols i algun més de regal, gosaria afirmar que, com deia l’Eva Piquer en el pròleg del llibre, la Laura està aprenent a ser ella mateixa, a perdre les pors, a dir les coses pel seu nom. I val a dir que juga amb avantatge, perquè com bé ens va dir el dijous, venia ensenyada de casa: ha sentit sovint que no són maduixes, els maduixots. “No son fresas, son  fresones”, aclareix la seva mare, i totes dues tenen clar que la distinció és pertinent. Per què en diem maduixes quan volem dir maduixots? És autoengany, ignorància o desídia?

Deixa un comentari