16.6 C
Valls
Dimarts, Març 17, 2020

“La premsa local és important a l’hora de generar opinió”

Meritxell BudóConsellera de Presidència de la Generalitat de Catalunya

Dimarts, 3 de març, la consellera de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Budó, va rebre una delegació de periodistes d’alguns mitjans associats a l’ACPC per parlar del Projecte País Viu que el Govern va engegar l’estiu passat.

Expliqui’ns d’una forma senzilla en què consisteix el Projecte País Viu.
El Projecte de País Viu consisteix en una estratègia del Govern per treballar de la mà del territori per evitar el despoblament i l’envelliment del món rural, així com la concentració de persones a les metròpolis. Volem generar una estratègia que doti de les eines necessàries a cadascun dels territoris perquè tothom pugui desenvolupar el seu projecte de vida allà on ha nascut i no hagi de marxar.
Amb les dades constatem que hi ha certes comarques amb un despoblament important; o municipis amb un gran envelliment, cosa que genera conseqüències com el tancament d’escoles o centres hospitalaris.
Des del Govern volem, en la mesura del que sigui possible, revertir aquestes situacions. Però no volem fer-ho amb mesures pensades des d’un despatx de Barcelona sinó que conjuntament amb el territori, ja sigui els ajuntaments o els agent socials i econòmics de la zona, ja que cada territori té la seva realitat i per tant s’ha de fer a mida.

Quins actors hi prendran part?
La part política hi ha de ser: els ajuntaments, i els consells comarcals, però acompanyats de la societat civil, és a dir tots els actors que tenen alguna cosa a dir en cadascun dels territoris.

En quines comarques s’ha implementat ja País Viu?
Hem començat a Terra Alta, Ribera d’Ebre, el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell. En aquestes comarques tot just hem constituït les comissions interdepartamentals, ja que des del Govern entenem que no només s’hi ha d’implicar el Departament de Presidència, sinó que tots els departaments, de forma transversal i coordinats des de presidència, han de poder interaccionar des del territori.
Penseu que això es va iniciar l’estiu passat en aquestes quatre comarques perquè eren les que tenien un risc de despoblació més important, i ara estem ja en una segona onada. Ara treballem amb les Garrigues i el Ripollès. I segurament després vindran el Priorat i el Berguedà. De fet, ara comença a ser ja una demanada per part del territori.

Pel que han detectat, té més a veure amb un desenvolupament d’infraestructures clàssiques (tren, carreteres, etc.) o més aviat a fer-hi arribar el món 2.0 com la fibra òptica?
Crec que és tot plegat. S’han de millorar les infraestructures però sobretot ens trobem que ens demanen la connectivitat per poder desenvolupar negocis, la fibra òptica. En aquest moment encara hi ha tretze capitals de comarca que no tenen la connexió de fibra òptica, i des del Govern treballem perquè aquest 2020 totes les capitals de comarca en tinguin; i al 2023, que tots els municipis de més de 50 habitants tinguin ja tota la connectivitat. Per exemple, a la Conca de Barberà ens hem trobat que hi ha molts indrets on no hi ha connectivitat ni tan sols de telèfon, i molts menys d’internet, i hem trobat casos de persones que volen muntar un turisme rural i no poden perquè avui en dia les reserves arriben totes via online.


Quin paper pot jugar la premsa comarcal en la implementació de País Viu?
La premsa comarcal pot donar a conèixer aquests plans. La premsa generalista parla de coses molt distintes. Però si tu vols saber què passa al teu municipi, o al poble del costat, t’has de remetre a la premsa comarcal. La premsa local és important a l’hora de generar opinió i participar en aquesta transformació del territori. Des del moment que volem que aquest projecte sigui bilateral, Generalitat i territori, tots els agents del territori són importantíssims, i dintre d’aquests, la premsa comarcal.


Hi ha diners assignats a aquests plans per a cada comarca?
Ara no hi ha una xifra assignada; el que hi ha és tota una sèrie de decisions polítiques amb un pressupost al darrere que probablement formarà part de tot el que s’ha de fer per realitzar aquesta transformació. Per exemple, si abans parlàvem de fibra òptica, doncs la Generalitat té un pressupost de 45 M€ per a fibra òptica a tot el territori. I si el que cal és carreteres, doncs també hi ha un pressupost per a carreteres. No és com un PUOSC, el qual, per exemple, aquest 2020 començarà a fer-se efectiu amb una dotació de 250 M€, i cada poble podia presentar el seu projecte, i si un municipi tenia menys de 5.000 habitants tenia un PUOSC addicional. Però es dona el cas que això també pot formar part de País Viu, perquè aquestes accions estan pensades per poder transformar els municipis. Quan tinguem la diagnosi de quines accions s’han de dur a terme podrem parlar de pressupost.

En els darrers 40 anys hem vist que el sector primari s’ha ensorrat; i la predicció de l’Idescat diu que al 2030 encara s’accentuarà més; els darrers governs han parlat d’equilibri territorial però la tendència ha estat la contraria. Què ha fallat?
Hem de treballar per garantir l’equilibri. El que passa amb les migracions a la ciutat no és una cosa que només passi a Catalunya. Penso que som un govern amb vocació municipalista. La majoria de membres del Govern venim del món municipal i sabem què és fer d’alcaldes i de regidors, i sabem què vol dir gestionar el territori. Per això diem que la garantia d’èxit de País Viu és que el territori hi participi. En igualtat de condicions i de tu a tu amb el Govern de la Generalitat.


Pot explicar-nos per què es van escollir les primeres comarques?
Les primeres comarques es van triar per ser les que tenien els índexs de despoblació i envelliment més alts del país. I a partir d’aquí ens vam fixar en comarques colpides per les catàstrofes naturals d’aquest any: els aiguats de Tarragona, els aiguats a la Garriga, l’incendi a la Ribera d’Ebre, i el temporal Glòria; amb les zones afectades s’ha tingut aquesta sensibilitat.

Quines conclusions han tret a hores d’ara dels diagnòstics?
És que encara no tenim sobre la taula els diagnòstics. Els territoris que ja han començat amb les seves comissions l’estan fent però no en tenim les dades. Tot just la setmana passada vam anar a l’Ebre a constituir la comissió interdepartamental.
L’agost del 2017 s’havia de crear una comissió interdepartamental per al despoblament global que depenia del Departament d’Agricultura; entenem que això ha passat a País Viu?
Sí, perquè volem incloure totes les accions polítiques que es duen a terme des de tots els departaments de la Generalitat; tot allò que té a veure amb el món local ho hem de fer de forma transversal i coordinada.


Si totes les decisions sorgeixen del territori, quin paper hi juga el Govern?
Home, el Govern és el govern també de tots els pobles i de totes les ciutats. Un planejament urbanístic d’un poble no el decideix només l’Ajuntament. Imagina’t que els alcaldes decideixen fer uns planejaments urbanístics que són contraris a la preservació de zones verdes. En aquest sentit el Govern del país té quelcom a dir. Ara bé, considerem que la veu del país s’ha de tenir en compte. Hi ha governs que potser no han pensat que la veu del món local fos rellevant, però aquest govern sí que ho creu, i a l’hora de fer una llei o intervenir volem saber què pensa aquest territori.


Entenc que hi ha un punt d’autocrítica per part del Govern? De dir: no hem sabut canalitzar les necessitats del territori…
És que fins ara el concepte era un altre. Aquest programa neix d’un fenomen per a territoris desfavorits i un despoblament significatiu. I després, a mesura que avanci, el podrem replicar en altres zones del país, però aquest n’és el punt de partida.

Subscriu-te a la nostra newsletter

perquè estiguis actualitzat amb les últimes notícies

2 Comentaris

  1. Claro que la prensa local es importante para formar opinión por eso la Generalitat abona con dinero público a determinados medios como Nació digital que en un año cubrió en un 92% su presupuesto con dinero público, (subvenciones + publicidad oficial). ¿Gratis?, no parece, más bien a cambio de no criticar al Govern y difundir con fruición la fe independentista. Después no hay dinero para lo importante como la sanidad. Vamos mal.

  2. Esta es la misma señora que tras las municipales, donde los “indepes” pasaron de 18 a 15 concejales en Barcelona (de un total de 41) se empeñaba en que, a pesar de tener sólo 15 escanos, los “indepes” habían ganado (sic). No le pidamos más de lo que puede dar.

Deixa una resposta

Introduïu el vostre comentari
Siusplau entra el teu nom aquí

Notícies relacionats

Últimes notícies

L’Ajuntament de Valls treballa en mesures econòmiques per a la ciutat

L'Ajuntament presentarà aviat un primer paquet de mesures econòmiques per combatre la crisi del coronavirus.

Es fa una crida a infermeres voluntàries de la província

Des del Col·legi d'Infermeria fan una crida per reclutar diferents infermeres voluntàries al Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre

El Govern prepara plataformes digitals per fer activitats lectives amb tot l’alumnat la setmana que ve

El Govern prepara diferents plataformes digitals perquè, a partir de la setmana vinent, es puguin efectuar activitats lectives amb tot l'alumnat.

El Govern pagarà els sous i les pòlisses d’assegurances dels treballadors d’empreses contractades per la Generalitat

L'objectiu és que les empreses que no poden oferir el servei mantinguin el personal i no hagin d'aplicar expedients de regulació temporal de l'ocupació com a conseqüència del coronavirus.

S’estudia una nova data per celebrar Sant Jordi

S'estudia una nova data per celebrar Sant Jordi 2020 arran de la crisi sanitari que està provocant el coronavirus a Catalunya