15.5 C
Valls
Dimarts, Març 17, 2020

“La dispersió urbanística no ajuda a l’activitat comercial”

Lluís FragoGeògraf i professor lector al Departament de Geografia de la UB

El Dr. Lluís Frago i Clols (Valls, 1981) és autor de la Diagnosi i perspectives de futur de l’estructura comercial i de serveis de Valls. Geògraf i professor lector al Departament de Geografia de la UB, hem parlat amb ell de l’estudi.


En què consisteix l’estudi que va encarregar l’Ajuntament?
L’estudi per una banda fa una anàlisi quantitativa dels locals comercials del municipi, localitzant i descrivint tots els locals comercials, tant si estan oberts com tancats. També s’hi analitzen els principals carrers i places comercials segons els valors perceptius dels consumidors. En segon lloc, es tracten algunes línies generals estratègiques del comerç i els serveis a la ciutat. És important destacar que els escenaris futurs es plantegen superant l’escala local, tenint en compte els reptes que impulsen les altres escales, com la metropolitanització del Camp i la creixent mobilitat en el terreny laboral i de consum.


Quin paper territorial ha d’exercir Valls?
El sistema de ciutats tradicional que articula la vida urbana del país des de fa segles, i especialment des del segle XIX, és la seva columna vertebral. Ja en deixen constància historiadors com Pierre Vilar o els geògrafs Vila Valentí i Carles Carreras. La preservació de la centralitat territorial de Valls amb noves funcions i continguts enmig de la metropolitanització ha de ser prioritària. L’acció de la Mancomunitat (1914-1925) i de la Generalitat de Catalunya (1932-1936) de la mà de Pau Vila ja va anar en aquest sentit. Això requereix col·laboració administrativa tant vertical (entre tots els nivells de l’administració) com horitzontal (amb la resta de municipis).


Què n’opina del trasllat del mercat de la roba?
Mantenir una ciutat monocèntrica, on el mercat de la fruita i la verdura convisquin amb el de la roba, és estratègic per concentrar els fluxos de consumidors i així ajudar a dinamitzar, especialitzar i modernitzar les parades. És evident que aquest lloc ha de ser els carrers i places del centre històric, on des de fa segles es desenvolupa la funció comercial a l’aire lliure. Forma part del patrimoni immaterial de la ciutat, però també de la identitat de Catalunya.

“Mantenir una ciutat monocèntrica, on el mercat de la fruita i la verdura convisquin amb el de la roba, és estratègic per concentrar els fluxos de consumidors i així ajudar a dinamitzar, especialitzar i modernitzar les parades”

Lluís Frago, geògraf i professor lector al Departament de Geografia de la UB


Per què el centre de les polítiques de la dinamització comercial són els consumidors?
Són en definitiva els que decideixen consumir allà on volen. Hem de saber com són, què volen i quan ho volen per tal que el sector s’hi pugui adaptar. En cada barri els consumidors són diferent, i en cada llar també canvien. S’ha d’estar atent a aquests canvis i deixar de fer judicis de valor sobre quin ha de ser el comportament òptim del consumidor. Fa falta més recerca fonamental i menys ideologia, per entendre el consum. Les polítiques comercials han de ser per a tots els vallencs i vallenques, tenint en compte les seves diferències d’edat, procedència, gènere, classe social i vincle emocional amb el territori.


Quin paper han de jugar els propietaris i gestors de locals comercials de la ciutat?
Els propietaris dels locals són un agent més implicat en el dinamisme del comerç de la ciutat. Cada cop han agafat més protagonisme donades les condicions d’una economia neoliberal intrínsecament de naturalesa rendista. A Valls, en algunes ocasions hi ha propietaris que acaparen diversos locals. S’hauria de fer pedagogia entre ells per tal que abaratissin el preu del lloguer i així incentivar l’obertura de negocis.


La dispersió urbanística a Valls no ajuda a l’activitat comercial.
La dispersió urbanística no ajuda. Porta associada l’ús del cotxe i consegüentment l’obertura de noves superfícies comercials suburbanes. Una cosa porta a l’altra. Si es vol incentivar la vida del carrer davant de la rotonda, s’ha d’impulsar una ciutat compacta i densa: fer ciutat. La dispersió urbanística ja va començar fa dècades, amb la construcció de barris com la Xamora i Sant Josep Obrer, per exemple; des de llavors, s’ha aprofundit. Hi ha moltes ciutats que també són suburbanes com Valls però han mantingut la vida comercial dels seus carrers, això vol dir que hi ha altres variables implicades que ens han d’ajudar a fer pensar. Hi hauria d’haver una emprenedoria empresarial que incentivi l’especialització, la distinció i la professionalització dels negocis i una estratègia conjunta que superi les rivalitats, per exemple.

Subscriu-te a la nostra newsletter

perquè estiguis actualitzat amb les últimes notícies

Deixa una resposta

Introduïu el vostre comentari
Siusplau entra el teu nom aquí

Notícies relacionats

Últimes notícies

S’ajorna la Selectivitat per la crisi del coronavirus

La Selectivitat es mantindrà però amb noves dates que encara no s’han fixat.

A la província s’han presentat més de 20 ERTO relacionats amb el coronavirus

Les dades són dels ERTO ja registrat a Treball, malgrat que algunes empreses han anunciat plans i encara no els han presentat oficialment

Com es celebraran els plens municipals?

Es vol garantir que totes les institucions del país "segueixin funcionament plenament"

L’Ajuntament de Valls treballa en mesures econòmiques per a la ciutat

L'Ajuntament presentarà aviat un primer paquet de mesures econòmiques per combatre la crisi del coronavirus. L'Ajuntament de Valls,...

Es fa una crida a infermeres voluntàries de la província

Des del Col·legi d'Infermeria fan una crida per reclutar diferents infermeres voluntàries al Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre