15.5 C
Valls
Dimarts, Març 17, 2020

“He aconseguit un somni que fa pocs anys creia que era gairebé impossible”

Marta GalimanyAtleta del FC Barcelona

Marta. Es pot dir que és el moment més bonic de la teva carrera esportiva?
Sí, però la veritat és que n’he viscut molts. Sí que ho és pel que representa, però hi ha hagut molts moments intensos. Segurament no va ser tant una sorpresa com altres curses en què no esperava grans resultats. L’objectiu d’haver complert el somni és una cosa que no puc descriure. Va ser com una pluja d’emocions molt intenses, encara estic aclaparada de tantes felicitacions i missatges.


Ets conscient del que vas aconseguir diumenge a Sevilla?

Encara no gaire [riu]. Soc conscient de la cursa, de la marca, però que seré als Jocs Olímpics encara no m’ho acabo de creure. Semblava impossible fa pocs anys i ara em toca mentalitzar-me que sí que hi seré.


Què vas pensar quan vas creuar la meta i vas veure que havies fet la marca que et porta a Tòquio?
Que he aconseguit un somni que fa pocs anys creia que només podien assolir quatre escollits i que era gairebé impossible, però arribar a la marca era qüestió de treball, ganes i il·lusió. És un premi a tots aquests anys i a tota la gent que m’ha ajudat i un premi a tot el meu equip, de tothom que ha estat amb mi.

“Soc conscient de la cursa, de la marca, però que seré als Jocs Olímpics encara no m’ho acabo de creure”

Marta Galimany, atleta del FC Barcelona

Ets la tercera vallenca i quarta comarcana que anirà a uns Jocs Olímpics. Què acaba representant?
Amb prou feines ho estic assimilant. Per mi és un orgull portar el nom de Valls pel món i arreu. Tant de bo pugui portar el nom de Valls al més amunt possible.


Portaves temps preparant-te, però estaves mentalitzada per aconseguir la marca mínima?
Sí. Fa un any t’hauria dit que no, però en començar a planificar amb el Jordi vèiem que no era tan impossible, vist com havien anat les últimes maratons, i que si fèiem una bona preparació podia ser. Una marató són molts quilòmetres i per tant hi ha moltes opcions que alguna cosa pugui sortir malament, i no hi havia res segur, però sabia que no era una utopia i que es podia aconseguir. Anàvem amb aquest objectiu, i si no podia ser, intentar acabar tan prop de la marca com fos possible.


Durant la cursa eres conscient que estaves en temps de fer la marca?
Des de l’inici anava a ritme de fer la marca, a ritme de 2 hores 29 minuts, que ens donava uns 30 segons de marge al respecte, i durant el trajecte vaig guanyar uns segons. Sabia que anava a ritme de fer la mínima, encara que durant uns quilòmetres vam afluixar una mica el ritme perquè era el tram del centre de Sevilla, i els carreres estaven plens i vaig perdre-hi uns segons, però en cap moment veia perillar la mínima. Em veia amb forces i el ritme era adequat. Sabia que podia passar alguna cosa que em fes quedar fora, però en tot moment era conscient que ho podia aconseguir.


És dels dies que has rebut més missatges, whatsapps o felicitacions?
Segurament sí. Encara tinc missatges que no he llegit, les xarxes socials estan plenes i no puc contestar perquè no dono l’abast. Evidentment és bonic de veure el suport de tothom i que estaven pendents de mirar Teledeporte, que patien amb mi. És una cosa nova per a mi, però molt bonica.


En qui penses en aquests moments tan bonics? Segurament el Jordi Toda n’ocupa una bona part.
Sí. El Jordi és el que ho viu més intensament. Va estar patint a la línia de meta per si arribava. Ell, potser, d’una forma diferent, va patir més que jo. El que aconsegueixo no és mèrit només meu, sinó també d’ell i de molts altres. A part dels dos, tenim la sort de comptar amb molta gent al costat que ens dona un cop de mà. És un esport individual però darrere hi ha un gran equip, sense el qual no estaríem fent aquesta entrevista.


I a partir d’ara? Per on passa la panificació fins als Jocs Olímpics de Tòquio?
Ara estaré dues setmanes de desconnexió, d’intentar tornar a la calma, de descans i recuperació de la marató, i passat aquest temps ens tornarem a posar amb el Jordi davant l’ordinador i del calendari per fer aquesta planificació. Ara tenim més temps fins als Jocs que no pas el temps que vam tenir de Doha a Sevilla, i ens ho agafem amb calma. Sobretot procurarem recuperar-nos molt bé, i l’objectiu és d’arribar al cent per cent a la cita olímpica, amb el millor estat de forma. Encara hem de planificar perquè l’objectiu era Sevilla i no més enllà. Ara que hem guanyat el bitllet a Tòquio, i toca planificar. Ara hi ha la necessitat de desconnectar i celebrar-ho perquè no cada dia s’aconsegueix una cosa així. S’ha de celebrar, viure, perquè mai saps què pot venir i s’ha de celebrar la marca i la classificació.

Subscriu-te a la nostra newsletter

perquè estiguis actualitzat amb les últimes notícies

Deixa una resposta

Introduïu el vostre comentari
Siusplau entra el teu nom aquí

Notícies relacionats

Últimes notícies

A la província s’han presentat més de 20 ERTO relacionats amb el coronavirus

Les dades són dels ERTO ja registrat a Treball, malgrat que algunes empreses han anunciat plans i encara no els han presentat oficialment

Com es celebraran els plens municipals?

Es vol garantir que totes les institucions del país "segueixin funcionament plenament"

L’Ajuntament de Valls treballa en mesures econòmiques per a la ciutat

L'Ajuntament presentarà aviat un primer paquet de mesures econòmiques per combatre la crisi del coronavirus. L'Ajuntament de Valls,...

Es fa una crida a infermeres voluntàries de la província

Des del Col·legi d'Infermeria fan una crida per reclutar diferents infermeres voluntàries al Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre

El Govern prepara plataformes digitals per fer activitats lectives amb tot l’alumnat la setmana que ve

El Govern prepara diferents plataformes digitals perquè, a partir de la setmana vinent, es puguin efectuar activitats lectives amb tot l'alumnat.