Casa Entrevistes ENTREVISTA | Ester Gomis Fortuny: «La dona ha estat invisibilitzada al món...

ENTREVISTA | Ester Gomis Fortuny: «La dona ha estat invisibilitzada al món rural durant molt temps, però sempre hi hem estat»

0

Ester Gomis és una pagesa vilallonguina que treballa incansablement, no només en els seus conreus, sinó també per a la visibilització de les dones en el món rural i de la pagesia en general en la nostra societat. És una de les veus que recull el llibre Terra de dones. Pageses de Catalunya.

Des de quan et dediques a la pagesia i com vas entrar-hi?
Ara fa cinc anys que m’hi vaig incorporar, però soc filla de pagesos; a casa tota la vida hem viscut de l’agricultura. Després d’estudiar treballava fora de casa, em vaig quedar embarassada de la meva primera filla i no em van renovar el contracte —una situació que moltes dones pateixen. Llavors, vaig tornar a ajudar els meus pares al tros, on vaig veure que era feliç i m’agradava la feina. És una feina dura, però si t’agrada no ho és tant. Els pares es van jubilar, vam parlar-ho i vaig decidir continuar amb el negoci, i d’aquí va néixer Ca Rosset. Ara també m’ajuda la meva germana. Ens dediquem a l’avellana principalment, a l’ametlla i l’oli d’oliva, els conreus típics del Camp de Tarragona.

Com ha estat que siguis una de les protagonistes del llibre? De què hi parles?
Es van posar en contacte amb l’Associació de Dones del Món Rural, de la qual soc vocal, per aparèixer al llibre. A les que vam sortir voluntàries ens van fer una entrevista, som vuit dones de diferents comarques. Parlem de la nostra experiència, de ser dones i viure en el món rural i sobre fer de pageses o ramaderes, una mica de tot.

Per què és important que es visibilitzin les dones en l’àmbit de la pagesia?
Tant la nostra associació com el llibre volen donar a conèixer la feina que fem les dones al món rural. Durant molt temps aquesta feina ha estat invisibilitzada, igual que ha passat a les dones en molts altres àmbits. Sempre ens pregunten si a la pagesia hi ha més masclisme, i jo sempre responc que hi ha el mateix masclisme que a tot arreu. Durant uns quants anys m’he dedicat a la indústria química, i en aquest àmbit també m’hi he trobat, com he comentat amb el tema de l’embaràs. I a la resta de la vida qualsevol dona es troba dificultats o cristalls que no et deixen traspassar per poder pujar més… tot això t’ho vas trobant.

El que volem és que es vegi que hi ha dones que fan de pageses i que som dones prou capaces, que sempre hi hem estat. Tot i que en generacions anteriors la dona pagesa potser no anava el 100% del temps al tros perquè cuidava la casa i els fills o els pares, sempre hi ha sigut com a mà d’obra barata. També, quan es creaven els sindicats o les cooperatives les dones es quedaven un pas enrere, cuidant la casa o fent el sopar, mentre els homes anaven a la reunió, ells no es quedaven a casa.

També reivindiques la pagesia en general amb el grup Pagesos GPS. És difícil dedicar-se a una professió com aquesta actualment?
La veritat és que sí. Pagesos GPS som un grup de gent que ens dediquem a fer una mica de guerrilla per les xarxes, per explicar bé la feina que fem els pagesos. El pagès no es guanya la vida, no es fa ric, és subsistència pura i dura, segons com vagin les collites. Mentrestant, però, se’ns demanen moltes coses, tenim molta feina de paperassa… i també tenim molta incomprensió del món no rural. La gent ho desconeix. Amb aquest grup intentem defensar la pagesia i la ramaderia de gent que té opinions esbiaixades o equivocades.

La pandèmia ha incentivat el consum de proximitat? Com valores aquest fet?
Sí. És una bona notícia per a tothom, primer per al consumidor, perquè sap que pot estar tranquil i segur que consumeix productes bons i de temporada. Això vol dir qualitat —nutricionalment són mil vegades millors perquè són de temporada. També per al productor, perquè el producte es pot fer pagar al preu que pertoca… Tot i això, continua entrant molta matèria de fora d’Europa que no està subjecta a les normatives que tenim nosaltres. No és que estiguem en contra de les normes, perquè fan que els productes siguin millors per a les persones i el medi ambient, però també fan que tinguin un cost més alt.

Estàs satisfeta del resultat del llibre?
El llibre és molt amè; estic molt contenta de com ha interpretat i escrit la Laura tot el que li vaig explicar. I llegint la història de les companyes t’adones que són unes dones superfortes, que tenen un coratge i un cor molt grans.

Sense comentaris

Deixa una resposta

Introduïu el vostre comentari
Siusplau entra el teu nom aquí