12 C
Valls
Dimecres, Març 18, 2020

“En aquest món hi he entrat de carambola”

Francesc AguilloAutor del llibre de poemes ‘Café con mostaza’ del grup editorial Pérez Ayala

Acaba d’arribar a les llibreries el llibre ‘Café con mostaza’, escrit pel vallenc Francesc Aguillo Musolas, el seu primer poemari que veu la llum.

‘Café con mostaza’ és el seu primer llibre?
Exacte, és la meva primera publicació.

Per què aquest títol?
Café con mostaza podria ser el refrany que diu “A més de pregar cal treballar”, o el castellà “A Dios rogando y con el mazo dando”. Tenim una dicotomia entre la sal i el sucre. Per una part tenim sucre i cafè, que esdevé la part més amable del poemari, on es busca la bellesa de les paraules i de les idees. Per una altra banda, sal i mostassa, on es fa una crítica a la democràcia, a la política, a la religió, etc. És una crítica als tòtems de la nostra societat que donem per consolidats i perquè encara ens queden moltes coses per aconseguir sobre la democràcia, la llibertat, la religió… Café con mostaza reuneix les dues vessants: la crítica i la recerca del sublim per una altra banda. No sé si el títol és encertat o no, però era el que pretenia.

Com va sorgir la idea del llibre?
Molts anys he treballant de nit fent de vigilant de seguretat, passant moltes hores en solitari. Vaig començar a escriure una mica per passar l’estona i a les hores mortes. Aleshores vaig fer quatre o cinc poemes. Més tard, em vaig jubilar després d’una invalidesa i vaig trobar per casa aquests poemes i vaig decidir arribar fins al centenar com un repte personal. Quan vaig arribar als cent poemes, com que els havia ensenyat a alguns de la família, com la Mercè i el Miquel (als quals llegia els esborranys prenent cafè sense mostassa a casa de la mare), i n’havia fet algun a alguns amics, com Esther Martínez Vila i Pere Solé, em varen demanar de publicar-los. Al mes de juny del 2019 els vaig acabar. Després d’un temps aparcats, vaig decidir d’enviar-los a una editorial. Si em diuen que no, jo m’hauria quedat tan tranquil. La meva sorpresa va ser, després d’una espera de quinze o vint dies, que Javier Pérez Ayala, de l’editorial, em va telefonar per dir-me que me’ls publicava. Finalment, al llibre en surten una vuitantena.

Esteu content de com ha quedat el llibre?
Quan escrius un llibre, mai en quedes content al cent per cent. Crec que el contingut és millorable. Tant és així que estic fent una revisió dels poemes que han quedat fora del llibre per millorar-los una mica. Hi ha un poema que diu que la bellesa del pensament en blanc i negre no la pots aconseguir mai. N’estic relativament content.

Quans exemplars s’han editat del llibre?
Mil cinc-centes unitats.

Quina acceptació està tenint?
En aquest món de la literatura hi he entrat de carambola. He parlat amb persones que han llegit el llibre i m’han assegurat que els ha agradat. Són sincers quan diuen això? Hauria volgut una crítica més severa.

On es pot trobar aquest llibre?
A la Llibreria Tram, al carrer Forn Nou de Valls. Vull agrair al Gerard la seva ajuda a l’hora de buscar una editorial.

La temàtica dels poemes és molt diversa, oi?
No m’he centrat en una temàtica concreta, potser perquè soc novell en aquest àmbit. Feia un vers sobre una notícia que apareixia a la televisió o llegia un llibre —m’agrada molt llegir. Alguns poemes són crítics i altres busquen la cosa sublim. Altres són tendres, altres tristos. No segueixo una temàtica en concret. Fer aquest nombre de poemes sobre la mateixa temàtica també pot resultar avorrit.

Hi ha algun poema que parla d’Espanya…
Crec que Espanya i Catalunya no són conceptes excloents i poden ser plenament complementaris.

També n’hi ha un que parla del nacionalisme…
Va dedicat a un nacionalista supremacista, excloent i ranci, que existeix i que està en auge. Soc partidari d’una nacionalisme integrador, sincer i on no hi hagi ciutadans de primera i de segona, on tothom tingui els mateixos drets i obligacions.

I també sobre els tribunals europeus?
Entre els tribunals espanyols i europeus hi ha un tallacircuit. Desavinences que només es poden solucionar mitjançant el diàleg i uns ponts ferms que no tremolin. Si amb el diàleg no n’hi hagués prou, cada part hauria d’equilibrar les seves pròpies forces.

Hi ha previst presentar el llibre en un acte públic?
No ho descarto. L’editorial m’ho demana.

Després d’aquesta primera incursió en el món literari, què?
Quan vaig acabar el llibre, vaig quedar cansat arran de la pressió. M’agradaria un llibre de poemes en català.

Subscriu-te a la nostra newsletter

perquè estiguis actualitzat amb les últimes notícies

Deixa una resposta

Introduïu el vostre comentari
Siusplau entra el teu nom aquí

Notícies relacionats

Últimes notícies

Se suspenen tots els actes de Setmana Santa de Valls incloent la Processó de Divendres Sant

En el mateix comunicat, afirmen que "si, una vegada superada l’actual situació de lluita contra la pandèmia i retornada la normalitat, fos possible programar de nou algun dels actes no vinculats directament amb les celebracions litúrgiques, ja s’anunciaria i se’n faria difusió pública per l’entitat organitzadora".

S’ajorna la preinscripció escolar per la crisi del coronavirus

El Departament d'Educació ha decidit ajornar la preinscripció escolar dels diferents cicles d'ensenyament obligatori en el marc...

Un veí de Valls, ingressat al Pius, dona positiu per coronavirus

Una morta al Pius per coronavirus i un home de 75 anys ingressat que ha donat positiu El...

Vídeo | La moda dels concerts als balcons arriba a Valls

https://twitter.com/elvallenc/status/1240003567672537090?s=20 Va començar a Itàlia quan músics, dj's i cantants van començar a alegrar les vides dels seus...

La Cambra del Llibre de Catalunya posposa les tradicionals parades de carrer i signatures d’exemplars de Sant Jordi

La Cambra del Llibre de Catalunya ha fet arribar a les diferents administracions un paquet de mesures "puntuals i estructurals" per afrontar una situació que posa "en perill la continuïtat de l'ecosistema editorial a Catalunya".