//No hi ha estiu sense Buisan al Casablanca

No hi ha estiu sense Buisan al Casablanca

per | 2019-08-26 10:51:3126/08/2019 10:51 | 0 comentaris

Una bata de color blau mediterrani presideix la magnífica terrassa del Casablanca Playa & Suites Hotel de Salou. Els seus ulls observen la platja, el seu entorn preferit, fins al punt que assegura “em sento més a gust al mar que a la terra”, explica la nostra protagonista. No és una clienta qualsevol, “és un símbol pel nostre hotel, fins al punt que si no vingués de Saragossa cada estiu, l’aniríem a buscar”, explica Quim Díaz, director de l’hotel. Als seus 89 anys la senyora Buisan porta més de mitja vida estiuejant ininterrompudament al Casablanca.

Està nerviosa, no li han fet mai una entrevista; ara bé, la felicitat de poder explicar-nos la seva història irradia d’alegria la seva expressió “és l’àvia de l’hotel, l’àvia que tots voldríem tenir i forma part de la família”, afirma Quim. Acompanyada del director de l’hotel i d’Alberto Urdax, cap de cuina del complex, la senyora Buisan ens confessa que el seu idil·li amb el Casablanca va començar ara fa 50 anys: “Primer vaig venir un estiu amb la meva germana, quan aquesta zona de Salou era tot camp de conreu i hi havia només un parell d’hotels. Després vaig venir amb la família a passar uns dies, sense avisar, i ens hi vam quedar. M’hi sento com a casa.”

Aragonesa de dalt a baix —l’accent manyico presideix la seva parla—, la senyora Buisan és la il·lustre inquilina de l’habitació 305 del passeig de Miramar número 12: “Ángel Navarro (soci propietari del Casablanca) sempre m’ha tractat molt bé, de fet li vaig demanar canviar el bany de la meva habitació per un plat de dutxa i em va dir que sí a l’instant. No volia que marxés de l’hotel, em va dir” (somriu), relata la senyora Buisan mentre mira detingudament el Mediterrani que abraça Salou: “M’encanta des del meu balconcillo passar-me les tardes veient el mar.” Prèviament i amb l’ajuda d’una voluntària, la senyora Buisan esmorza a la seva habitació, es banya a la platja cada matí, conversa amb alguns matrimonis que s’apleguen a la sorra, pica alguna cosa per dinar i fa un petit parèntesi en forma de becaina a la tarda per carregar energies. Així gaudeix de les vacances, en un període d’estada a l’hotel que es pot allargar al Casablanca, on ella s’hi està més enllà de dos mesos bons.

La gastronomia i la senyora Buisan són bon binomi: “La seva perdició és el pastís de poma i els ous ferrats amb puntilla, que ella mateixa em va ensenyar a cuinar”, ens explica el màster xef de l’Hotel, Alberto Urdax, que també sent gran estima per la nostre il·lustre aragonesa: “M’estimo i m’estimen molt tot el personal de l’hotel, el tracte humà que dispensen no només amb mi, amb tothom que s’allotja aquí. El vull destacar i lloar com cal”, descriu la senyora Buisan. Ella és història viva del Casablanca, un pou d’anècdotes, i es fa estimar escoltant-la i passant una agradable estona a la terrassa. No hi ha estiu sense Buisan al Casablanca.

Deixa un comentari