La imatge d’uns guàrdies civils armats davant de la redacció del mític setmanari El Vallenc és una mostra més de les maneres de fer de l’Estat espanyol, que sembla que no hagin canviat des de fa dècades. El 25 de novembre de l’any 1905 uns militars entraven a la redacció de la revista satírica Cu-Cut i a la de la Veu de Catalunya per delictes contra la pàtria i l’exèrcit. Més recentment, la revista El Jueves també ha patit la repressió de l’Estat quan se li va censurar una portada que suposadament faltava l’honor a la corona. Espanya és un país on la llibertat d’expressió s’ha vist històricament com una amenaça i no pas com un dret fonamental dels ciutadans el qual cal conservar i protegir. L’anomenada ‘Ley mordaza’ n’és un exemple més.

Un mitjà de comunicació és sempre una peça fonamental de l’engranatge democràtic i veure tricornis armats davant la porta d’un diari és quelcom inacceptable en aquesta hipotètica democràcia que ens volen vendre. Sabem per experiència que es comença atacant els mitjans de comunicació i s’acaba cremant biblioteques. Davant d’aquest fet, centenars de vallenques i vallencs han sortit al carrer per deixar ben clar que els del Camp, que som gent del llamp, no ens intimidem.

Fins i tot, les persones que estiguin en contra del referèndum s’haurien d’exclamar per aquest inèdit despropòsit ja aquestes accions afebleixen dramàticament una democràcia que també és la seva i, un altre dia, podrien ser ells els que vegin vulnerats els seus drets. En un moment en el qual l’alerta terrorista és de nivell 4, Espanya prioritza el registre de redaccions de mitjans de comunicació en cerca d’urnes i paperetes i, com he dit, això és una irresponsabilitat que afecta a tothom, també a aquells que no volen que se celebri el referèndum. A cara descoberta, a plena llum del dia i sense un pèl de vergonya, l’Estat espanyol està ensenyant a tot el món -i sobretot a Europa- que la seva democràcia no dista molt de la que està aplicant Erdogan o Maduro als seus respectius països.

Després de més de 5 anys de procés, no hi ha hagut ni una sola proposició que ens intenti convèncer de què quedar-nos a Espanya és un bon negoci. Tot al contrari. La repressió, ridiculització, persecució judicial i els escorcolls són la seva resposta. I davant d’això, què farà la societat catalana? No ho dubteu: desbordarà els carrers de persones i omplirà les urnes de vots. Davant dels seus fusells, els seus insults i les seves amenaces els demòcrates contestarem amb urnes, paperetes, somriures i un projecte il·lusionant. Per això guanyarem.