//Set-cents anys de l’església de Vinaixa

Set-cents anys de l’església de Vinaixa

per | 2018-08-23 11:36:4523/08/2018 11:36 | 0 comentaris
Arquebisbe de Tarragona i Primat

Aquest diumenge, 26 d’agost, es compleixen 700 anys de l’església parroquial de Vinaixa, dedicada a sant Joan Baptista, un temple del segle XIV que pel seu valor arquitectònic va ser declarat per la Generalitat bé cultural d’interès nacional.

Amb aquest motiu tindré la satisfacció de celebrar la santa missa en aquest municipi de les Garrigues, que l’any 1318 va aixecar un gran temple i posteriorment el seu campanar. És de transició entre el romànic i el gòtic i va ser enriquit amb imatges, lamentablement destruïdes durant la Guerra Civil, i retaules que per fortuna es conserven al Museu Diocesà de Tarragona.

Prova de l’estima a la seva església que continua tenint el municipi de Vinaixa, d’uns 500 habitants, són els concerts, conferències i exposicions que s’han organitzat en ocasió dels 700 anys, com ho és que dues de les campanes, de les quatre que té el seu campanar, fossin donades fa només sis anys per particulars. És un detall revelador. Les campanes sempre han acompanyat la vida dels pobles en les seves hores tristes i alegres.

Tot això em fa pensar en una realitat no sempre tinguda en compte: les 4.000 esglésies o llocs de culte escampats per tota la geografia de Catalunya són un veritable tresor artístic i de la memòria popular. En el seu interior conserven documents, com llibres amb batejos, matrimonis i defuncions, i en el seu exterior són els principals monuments artístics de les poblacions. Els seus campanars són el primer que es veu en la distància, i aquesta visió resulta commovedora per a les persones que tornen després d’una estada més o menys llarga en alguna ciutat.

Són, alhora, expressions del patrimoni històric i artístic que mereixen ser conservades, i la nostra tasca inacabable és mantenir-les en peu, una preocupació que sento quan arriben notícies d’alguna en la qual el sostre s’ha desplomat en part, com a Constantí, o quan la notícia és que un llamp va causar destrosses a l’església de Siurana, per citar-ne només dos exemples.

Amb tot, l’important de les esglésies és que s’hi celebra l’eucaristia i que són llocs on s’imparteixen els sagraments i la catequesi alhora que s’exerceix la caritat. L’Església, en majúscula, està formada per les “pedres vives”, que són els cristians.

Jesucrist va ensenyar que ha de ser construïda sobre roca, i això s’entén bé a Vinaixa, població coneguda per la indústria de la pedra. Necessitem temples sòlids acompanyats per la solidesa de la vida cristiana dels fidels que trobem la nostra força al costat del sagrari i en l’eucaristia dels diumenges.

Deixa un comentari