En el moment d’escriure aquestes ratlles sembla que en els propers dies tindrem investidura d’un nou president de la Generalitat, el nom del qual o de la qual, repeteixo, en el moment d’escriure aquestes línies ningú el coneixerà.

De fet, en aquest tema, tot és qüestió, penso jo, de concepte, ja que per exemple jo considero que ja en tenim, de govern; sí, un de legítim que ha estat arrabassat per una mena de cop d’estat anomenat article 155, i per tant ja no s’haurien d’haver ni celebrat les eleccions del 21 de desembre, s’hauria d’haver restituït el govern legítim que l’equip de Rajoy, amb la resta dels seus còmplices, van tenir l’amabilitat d’enviar a la presó o bé a l’exili.

Per tant, arribats a aquest punt i en vista de la situació, jo no sé si m’interessa gaire tenir un nou govern que no sigui el legítim; sempre, a tot el món, excepte a Espanya, quan la situació que va canviar la legalitat vigent arriba a la seva fi, s’ha de restituir l’anterior; per tant, quan va morir Franco ja s’hauria d’haver tornat a la legalitat de la II República, i ara s’hauria d’haver restituït el nostre govern legítim.

Les coses, però, són com són i em temo que de moment no les canviarem i ara, què volen que els digui, veig el o la possible president o presidenta com una mena de gestor o gestora que estarà més pendent de vigilar la cambra cuirassada del Banc d’Espanya, i que més enllà de poder fer res haurà de posar el tampó de la Generalitat sobre el papers que li deixin signar els del 155, que com saben, estan ben disposats a continuar escanyant la voluntat política de la majoria de catalans.