Aquesta setmana el procés polític català ha entrat en una nova fase. És la fase definitiva i la que suposa el canvi més important de les darreres dècades (i potser fins i tot segles) en la relació entre Catalunya i Espanya. L’aprovació de les lleis anomenades de desconnexió (Llei del Referèndum i Llei de Transitorietat Jurídica) són el clic que converteix Catalunya, de manera definitiva, en un subjecte polític sobirà.

A partir d’ara, Catalunya enfila el seu camí per posar les urnes el proper 1 d’octubre, que és el que reclama més del 80% de la ciutadania. I no oblidem mai que és aquest el mandat que tenen Junts pel Sí i la CUP, els dos grups que tenen majoria absoluta al Parlament.

L’Estat, governat en totes les seves institucions pel PP, ho intentarà impedir, sense posar cap límit a les seves accions. Ho està demostrant cada dia, fent treballar a tota màquina mitjans de comunicació, jutges i fiscals amb l’objectiu d’impedir, sigui com sigui, les urnes. Amb el suport, és clar, dels altres partits afins: PSOE i Ciudadanos, entre d’altres.

Però Catalunya, amb les seves organitzacions socials partidàries del referèndum i la majoria social i política del país, està clarament decidida a seguir endavant. Sense por. I, quan un poble decideix assolir un objectiu col·lectiu d’aquestes dimensions, és impossible aturar-lo sense saltar-se els principis democràtics més elementals.

L’Estat ha renunciat a oferir cap projecte a Catalunya. I mantenir la unitat territorial amb l’únic argument de l’amenaça, l’insult i la repressió és massa forçat i artificial. Una unió condemnada al fracàs. És lògic, doncs, que Catalunya vulgui posar-se davant del mirall i preguntar-se si val la pena seguir així, si no serà millor governar-se a si mateixa i decidir el propi futur.

I això és el que passarà el proper 1 d’octubre. I les lleis aprovades aquesta setmana, atenent el mandat democràtic sorgit de les darreres eleccions, són l’eina necessària. Però a partir d’ara caldrà sumar moltes forces per evitar que l’Estat i les seves institucions trenquin aquest mirall, en forma d’urna, on es vol mirar el poble català.

Article publicat a l’edició impresa del setmanari El Vallenc, 8/9/2017.