El temps avança i la setmana vinent s’haurà de constituir la Mesa del Parlament. A partir d’aquell moment, caldrà investir el president de la Generalitat entre els diputats elegits en les eleccions il·legítimes convocades pel Govern espanyol, unes eleccions que, un cop més, van guanyar les formacions que defensen la República catalana.

Ara, els partidaris del cop contra les institucions catalanes diuen que Puigdemont no pot ser president de Catalunya perquè és a Brussel·les. I, al mateix temps, també diuen que si torna de Brussel·les ha de ser detingut. A més a més, i això sí que té la seva gràcia, asseguren amb tota solemnitat que Catalunya no es pot governar des de tan lluny. Si tot plegat no fos tan seriós, faria pixar de riure.

D’entrada, enlloc diu que una investidura hagi de ser presencial. De fet, a distància, i gràcies a les noves tecnologies, es fan declaracions als judicis, es presenten tesis doctorals, es fan conferències i fins i tot cirurgians assisteixen en operacions a cor obert d’una banda a l’altra del món.

I, a veure, ja té nassos que els que diuen que Catalunya no es pot governar des de Brussel·les siguin els mateixos que farien qualsevol cosa per veure-la governada eternament des de Madrid. De fet, fa mesos que el futur dels catalans es dirigeix des de la Moncloa. I oidà, si se’n poden fer de coses des de la distància!

Es poden suspendre serveis, destituir càrrecs, tancar totes les oficines comercials catalanes a l’exterior, prohibir la promoció del port de Barcelona a l’estranger, castellanitzar la Generalitat, anul·lar subvencions a entitats socials i culturals, ofegar els mitjans de comunicació públics per fer-los desaparèixer, congelar inversions, controlar la policia catalana, assetjar l’escola catalana, legislar per facilitar que les empreses marxin de Catalunya… Déu n’hi do!

Així, doncs, no patiu, que el president Puigdemont podrà desenvolupar perfectament les seves funcions des de Brussel·les. La diferència —i és important— és que ell dirigirà un govern per treballar a favor de tots (ho subratllo: de tots) els catalans, cosa que ara, desgraciadament, no passa.

Article publicat en l’edició impresa del setmanari El Vallenc, 12/1/2018.