Dinamarca durant molts anys ha estat considerat el país més feliç del món segons les Nacions Unides, i encara que avui en dia ocupa el segon lloc, segueix sent una puntuació molt bona. La gran pregunta és que com és que ho són, si també és un dels països on les taxes de suïcidi són més elevades, també les de depressions, i el sol surt cada dues setmanes i pots estar-ne agraït.

El primer que hem de tindre en compte és què entenem per felicitat, i quins són els factors que es tenen en compte a l’hora de dir que és un dels països més feliços.

Google defineix la felicitat com “l’estat d’ànim de la persona que se sent satisfeta per tindre el que desitja o per gaudir d’alguna cosa bona.”
Aquesta definició no ens serveix a l’hora de entendre per què els danesos són una de les societats més felices, sinó que el que hem d’entendre primer és la sensació de confiança i de tranquil·litat que tenen. L’estat del benestar a Dinamarca és tan alt que aquesta és la sensació que els seus habitants tenen. Una felicitat mesurada per la tranquil·litat i la confiança que tot sortirà bé.

Al principi, quan arribes al país, no tens la sensació que sigui un país feliç. Els hiverns són molt llargs, amb molt poques hores de llum. Cada dia plou i la gent no és molt sociable fora de la seva àrea de confort.

Quan fa un temps que hi vius comences a entendre el perquè.

L’educació és gratuïta, des de l’escola fins a l’últim nivell de l’educació. Durant l’educació primària els llibres provenen d’un banc de llibres, pels quals no has de pagar. El menjador, tal com l’entenem, no existeix. Els nens es porten de casa una carmanyola amb el dinar.
Un altre factor molt important dins d’una societat és l’accés a la sanitat. A Dinamarca és gratuït per a tots, fins i tot per als residents temporals.

Les taxes d’atur estan al 5,8%. Això es pot traduir que tothom pot treballar. No segur de la teva àrea, perquè això dependrà de moltes coses, però sí en treballs no qualificats. Els danesos tenen la seguretat que sempre tindran una feina si és que volen treballar.

Un altre punt amb què es pot mesurar l’estat del benestar és en les baixes per maternitat (paternitat). Aquesta és de 4 setmanes abans del part per a la mare i 2 setmanes obligatòries després del part. El sou durant aquestes 6 setmanes serà del 100%. Després té 12 setmanes que si no les agafa les perdrà.

El pare té 2 setmanes de baixa que pot gaudir durant les 14 setmanes següents al part. Després tenen 32 setmanes de baixa que es poden repartir entre ells indiferentment. Aquestes 32 setmanes es poden gaudir durant els 9 anys següents, és a dir, que se les poden guardar per a més endavant, quan el nen ja sigui més gran. Durant la baixa els pares no estan obligats a estar les 24 hores del dia amb el nen, sinó que també el poden portar a la llar d’infants unes hores per fer la transició més suau.

Aquests punts, per a mi els més importants per sentir-me segura i confiada, són els que fan que Dinamarca sigui un dels països més feliços. Vosaltres quins penseu que són els factors més importants?