//Per fer-los aturar…, als Reis d’Orient

Per fer-los aturar…, als Reis d’Orient

per | 2019-01-11 09:55:3611/01/2019 09:55 | 0 comentaris

Després d’uns dies de festa per l’època de Nadal comencem un any nou. Temps d’estrenes! Tothom es desitja sort, ventura, com una oportunitat de començament; es refan llaços d’amistat romputs o descurats, es formulen auguris i pronòstics, amb el desig que el nou any sigui millor que el passat en salut, en prosperitat, en amistats i en amors.

Tot i que en el nostre calendari festiu tradicional les fogueres a plaça i als cims de les muntanyes se celebren al voltant del solstici d’estiu, és a dir, la nit de Sant Joan, també se n’encenen de prou significatives la nit de Nadal.

La crema de torxes vegetals sempre ha estat un dels rituals atàvics generalitzats per celebrar el solstici d’hivern i, posteriorment, el naixement de Crist. Les flames marquen l’entrada de l’hivern en una intensa cremada col·lectiva de torxes, que il·luminen carrers i places, preludi de les festivitats pròpies de Nadal, vinculada amb la tradicional simbologia que, a moltes religions, relaciona el foc amb la fecunditat i el naixement.

Així doncs, la canalla i els més grans segueixen cada cop més, en moltes poblacions del nostre país, corrent i cantant amb les torxes enceses per celebrar el solstici d’hivern aquests dies de Nadal.

A les nostres contrades aquests ritus s’han mantingut més vinculats a la festa dels Reis Mags d’Orient, que any rere any arriben a tots els racons de la demarcació cada nit del 5 al 6 de gener. Això no vol dir que arreu del país no es portin a cap aquestes enceses la nit de Reis, sinó al contrari.

Joan Amades ja ens descriu en el Costumari que aquesta nit, als pobles, els nens i nenes tenien por que els Reis, en el seu recorregut, passessin de llarg sense adonar-se’n, de tan atrafegats que estaven, i per això al vespre feien voltar bocins de corda vella encesos i feien senyals per l’estil dels que fan els pescadors per parlar-se des de terra quan són a la mar.

En el passat, els Reis eren uns personatges que només existien en l’imaginari popular, i encara més misteriosos que en l’actualitat. Les nenes i els nens sortien a esperar-los als carrers i places, però mai ningú no els veia; només observaven o escoltaven senyals de la seva presència. Per això, la canalla va idear les estratègies més variades per atreure’ls cap a la seva població.

Una d’aquestes estratègies consistia a cantar unes senzilles cantarelles, perquè els Reis els sentissin, i amb atxes o falles que feien de bon cremar i l’encesa de torxes amb espècies aromàtiques com el romaní, el ginebró, la farigola i l’espígol, per cridar l’atenció, atreure’ls fins a casa seva i fer-los aturar en el seu llarg viatge.

Actualment aquesta pràctica també es manté viva en moltes poblacions catalanes, però la més propera a Valls la trobem a la vila de la Riera de Gaià (Tarragonès), on es manté l’antiga tradició de sortir al defora a buscar espígol. Quan es fa fosc, a la nit de Reis, per diferents carrers i places, la canalla s’atansa a les fogueres a encendre-hi les seves falles d’espígol —Lavandula angustifolia. Amb l’olor, el fum i la llum que desprenen aquestes falles és impossible que els Reis de l’Orient passin de llarg.

Deixa un comentari