//Més voltes entorn de l’herència

Més voltes entorn de l’herència

per | 2019-12-12 19:46:1812/12/2019 19:46 | 0 comentaris

En la competició particular que sostenen alguns partits a Espanya que són més de dretes que el rival es gasten moltes paraules. El més costós és que s’espremen els símbols i les institucions del país de manera, diguem-ne, obscena.. Recorda aquestes parelles que quan es posen a discutir en ple divorci comencen a ensenyorir-se dels fills, de l’esforç hipotecari, de la televisió de plasma, del cotxe i de les estovalles.

Això és meu, es retreuen l’un a l’altre sense entendre la complexitat de viure en parella, tan similar a la complexitat de viure en comunitat. Se’ls perdona perquè pugnen amb tot el dret per un botí de vots. Però en la baralla ha quedat quasi sense comentar la proposta de Ciutadans d’eliminar l’impost de successions. Segons ells, el tribut és un impost a la classe mitjana. A tota pressa el PP també els va donar suport a Congrés, potser perquè sabien que la votació es perdria, de moment. Encerten en dir que el tribut per herència castiga, i molt, la classe mitjana. Però s’equivoquen en quelcom més essencial. Si no castiga més la classe alta és perquè troben dreceres per eludir-lo.

Els informes han detectat que les famílies amb més renda posseeixen una enginyeria fiscal sofisticada per reduir al màxim el pagament d’impostos per herència. Un rosari d’assessors els adverteix de la proximitat del pagament i comença el joc de cessions en vida, canvi de nom, rotació de propietats i evasió via empreses. Per desgràcia, l’Agència Tributaria no té mitjans, ni potser l’impuls polític, per frenar aquesta elusió fiscal d’una elit, i la classe mitjana espanyola no té recursos per plantejar-se una enginyeria així. Per tot això, acaba per afrontar els impostos successoris del pis heretat d’uns pares ancians acabats de morir i pensa que l’Estat els està robant quelcom que és seu de tot dret. Sols les persones amb un tarannà més solidari entenen que l’impost successori és progressiu i, en la seva redacció actual, augmenta el gravamen a mesura que augmenta la quantitat recaptada.

Ja en altres ocasions hem apuntat l’estupenda iniciativa estatal per la qual una persona que posseeix els interessos d’autor del seu progenitor músic o escriptor perd aquest patrimoni en complir-se setanta anys de la mort d’aquell. Passa llavors la propietat a ser de domini públic. Això es permet perquè els perjudicats són artistes i els seus fills. Si això li passés a algú amb la casa dels seus pares o l’empresa de l’avi, hauríem de sentir els crits fins a les mesquites. L’OCDE ha assenyalat que Espanya és el segon país membre de la seva organització on més quantitat s’hereta i, per tant, un dels que més desigualtat fomenta entre la seva societat. La conseqüència de no gravar aquestes herències seria la contrària a la que proposen els qui parlen de suspendre l’impost: augmentar la desigualtat social. El que és necessari és que l’impost successori sigui igual a totes les comunitats autònomes, tan necessari com l’esforç de posar-se de veritat a gravar a qui més té i conservar els avantatges tributaris dels qui menys tenen, com succeeix ara, però ben executat.

Però hi ha una altra qüestió més essencial. El milionari Bill Gates i la seva dona Melinda van declarar fa temps que no pensen llegar als seus descendents més diners que una quantitat moderada. Pretenen amb això protegir els seus tres fills de la depravada existència de ser tan rics per herència. Si a qualsevol pare li preguntessin si prefereix que els seus descendents visquin de l’herència o, per contra, que siguin capaços de llaurar-se la millor vida possible per ells mateixos, no tindrien dubte d’elegir la segona opció. És el risc de veure els nostres fills patir privacions el que ens fa ignorar aquest ideal de vida per conformar-nos amb la drecera de deixar als descendents la major quantitat possible i, en molts casos, empènyer-los a posar-se al capdavant de l’empresa heretada, encara que potser no sigui la vocació del seu hereu. La infelicitat ja sabem que es fabrica a vegades amb la millor de les intencions. L’herència immoderada és un error social, per més que ara s’utilitzi per esgarrapar quatre vots a costa de l’enuig comprensible que tots patim quan ens toca pagar tributs fiscals a l’Estat.
Amic lector, ens veiem…

Deixa un comentari