Potser és una qüestió de sort, però el cert és que, des de fa dècades, a Valls s’estan fent les coses molt bé en matèria cultural. Segurament té alguna cosa a veure amb la capacitat de treball i la implicació dels diferents regidors i regidores que s’han fet càrrec de l’àrea. I això, al marge del color dels governs de la ciutat.

La qüestió és que la gestió cultural vallenca és un referent arreu del país. I ho és des de fa molt temps. És com una mena de conjunció astral que fa que la l’acció política i la feina dels tècnics i tècniques municipals que hi treballen acabin sumant i donant un resultat que —us ho ben asseguro—és admirat pertot arreu.

Però l’èxit de la cultura vallenca ultrapassa l’àmbit institucional. És, sobretot, gràcies a l’empenta de molts ciutadans, que llueix tant la nostra cultura. I és que el teixit associatiu de la capital de l’Alt Camp és digne d’estudi. Segurament donaria per fer un extraordinari treball de recerca o una interessant tesi universitària. (A qui li pugui interessar, li regalo la idea.)

A Valls tenim les dues colles castelleres més importants de Catalunya: per història, per tradició i per tot el que han aportat i aporten culturalment i socialment al conjunt del país, com a eixos cohesionadors vitals. També tenim un nombre important d’entitats de cultura popular. I d’altres d’esportives, de socials, etc.

La dada és espectacular: 4 de cada 10 vallencs formem part d’alguna entitat. I uns quants som en dues o més (gairebé 1 de cada 10). Dubto molt que passi enlloc més. Així, doncs, ¿a qui li pot estranyar que l’11% de totes les activitats culturals de la demarcació de Tarragona es facin a Valls? L’any passat, 1.308! Espectacular! Som uns malalts de cultura.

Hi insisteixo: a Valls fem l’11% d’activitats culturals de tota la demarcació i només en som el 3% de la població. Tot plegat només ens pot fer sentir orgullosos de Valls. Però no ens podem relaxar. Ara les Decennals ja les tenim una mica més a prop, i això és un bon al·licient que ens obliga a exigir que l’aposta cultural, tant en quantitat com en qualitat, segueixi sent prioritària en el futur. Tal com ho ha sigut fins ara des de fa tants anys.

Article publicat a l’edició impresa del setmanari El Vallenc, 9/2/2018.