//Les grans incògnites…

Les grans incògnites…

per | 2018-01-08 11:20:3508/01/2018 11:20 | 0 comentaris

Ja ha passat el 21 de desembre, dia de les eleccions al Parlament de Catalunya, i s’han desvetllat (de moment) totes les incògnites. Inclosa la quantitat que conforma la famosa “mayoría silenciosa” que tant pregonaven els unionistes i que no ha estat tal “majoria”, perquè els números canten. Es pot comprovar comparant el resultat en vots de les eleccions al Parlament de Catalunya del 2015 i el de les actuals del 2017. En les del 2015 el bloc unionista del PP més Cs va obtenir una suma de 1.219.354 vots, i en les del 21 de desembre del 2017 1.286.205. O sigui un increment de 66.851 vots. En el camp independentista, si el 2015 JxSí més la CUP van aglutinar 1.965.508 vots, aquestes proppassades eleccions del 21 de desembre si sumem els vots independentistes de JxCat més ERC i la CUP en tenim 2.063.361. És a dir, un increment de 96.853 vots més que, en conformar una majoria absoluta, desvetllen les incògnites que envoltaven el desenllaç electoral, malgrat que Ciudadanos ha guanyat en vots a cadascun dels altres partits que s’hi presentaven.

Però… ah!, aquest però…Resulta que la suma dels vots dels tres partits absolutament independentistes (Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP) sumen com hem vist molts més vots que Ciudadanos. I aquests, ni ajuntant els seus vots amb els de la resta de partits constitucionalistes podrien guanyar els tres citats. Fins i tot si se’ls afegís En Comú Podem. O sigui que l’Arrimadas ho té fatal per ser escollida presidenta, tot i les seves triomfalistes prediccions.

Respecte al bloc independentista, la victòria ha estat clara i contundent. Les tres formacions sobiranistes juntes guanyen Ciudadanos en escons i en vots. El que és increïble i s’haurà s’analitzar és el perquè de l’escalada de Ciudadanos, quan és un partit concretament en contra de la llengua catalana i la cultura. Que vol imposar el castellà encara més del que es parla, quan fins ara no hi havia cap conflicte entre llengües. I a més quan han donat suport explícit a l’article 155. Un article imposat per la raó de la força, amb què ha ficat a la presó de forma arbitrària els polítics catalans escollits democràticament i sota imputacions rotundament falses, com ara que van actuar de forma violenta. Fets que es poden comprovar veient els vídeos, que han recorregut tot el planeta, i les declaracions dels agredits l’1-O i dels metges que els van atendre. Perquè la realitat de les brutals agressions policíaques a ciutadans indefensos que es manifestaven pacíficament ha quedat reflectida en imatges per a l’eternitat.

Un article 155 que no només criminalitza també la llibertat d’expressió, sinó que ara volen fer veure que les diferents manifestacions de l’Onze de Setembre han estat el germen de la independència. I què, si ha estat així? És delicte voler la independència? És la voluntat pacífica d’un poble. Diuen que a les manifestacions s’ha inculcat el germen de la independència, com si no fóssim ja prou grandets per saber el que volem. Ningú ens adoctrina. Som adults i justament som els independentistes, amb les continues manifestacions, els que hem impulsat les actuacions dels nostres polítics. I és que els unionistes estan descol·locats, desmarxadament descontrolats i ja se sap que perdre el control és molt, molt perillós. No es poden calcular les conseqüències de les mentides i calúmnies que fan servir per a les seves acusacions. Perquè afortunadament la videoteca és real, no virtual, i pot servir de testimoni inapel·lable.

Borrell va parlar de “desinfectar”, Soraya Sáenz de S. de “descabezar”, sinònim de decapitar, i per tant l’odi que ens atribueixen a la part independentista potser té una altra font i un altre destinatari. Només cal llegir la premsa madrilenya i repassar les carinyoses amoretes que ens dediquen tots aquests mitjans espanyols en paper i digitals. O escoltar les seves ràdios, o mirar les seves televisions amb tertúlies d’un sol color. Perquè ara, en plenes festes nadalenques, quina raó moral té un poder que sotmet al poble a la força del 155, quan aquest poble ha votat majoritàriament que vol que el governi els polítics que són a la presó o a l’exili? A veure com reacciona el tripartit que ha impulsat, protegit i executat el 155. Perquè ara sí que Europa els mira. I potser arribarà un moment que algú amb un poder superior i una raó moral justiciera s’adonarà de part de qui està la raó i posarà seny en aquesta allau d’imputacions, atacs i excessos d’un govern estatal que tot ho deriva a la justícia.

Als independentistes ens queda la dignitat. Perquè els que ens atribueixen tots els mals del nacionalisme haurien de saber que el nostre nacionalisme consisteix a defensar la identitat com a poble de forma totalment democràtica. Com deia en Raimon, “qui perd els orígens perd la identitat”. Una pretensió que és noble, i que per voler la independència demanàvem un referèndum, és a dir, votar. Si l’haguessin concedit en principi, ens hauríem estalviat totes les sacsejades cataclismàtiques que hem patit. Però quan ells parlen de nacionalisme independentista ho fan en sentit pejoratiu i es deuen referir al nazionalisme, és a dir, a aquell nacionalisme que es vol imposar a la força, que vol esclavitzar el pensament i la voluntat. I nosaltres no volem imposar, només volem comptar-nos, i ara des del 21 de desembre ja ho sabem força. Però encara no del tot, perquè dins d’ En Comú Podem, entre els antics militants d’Iniciativa n’hi molts que són independentistes i que en un referèndum potser no votarien el seu partit, sinó la independència.

De moment, les grans incògnites consisteixen a saber què passarà amb els líders a les presons, amb el retorn de Puigdemont si és escollit una altra vegada president, i en el perquè justament ara s’ha desfermat una gran ofensiva judicial contra càrrecs electes de l’independentisme com Mas, Rovira, Gabriel, Boya, etc. i fins i tot contra personatges públics com ara Guardiola. Algú, en algun moment, des d’estaments europeus superiors segur que es parlarà i posarà l’estop a tanta persecució injusta i injustificable i es veurà que l’emperador anava nu. Perquè aquí, a Catalunya, la derrota dels representants del govern central ha estat inqüestionable.

Deixa un comentari