//Les etiquetes, a les botigues

Les etiquetes, a les botigues

per | 2018-08-27 09:15:0327/08/2018 09:15 | 0 comentaris
RRHH i aprenent d’ésser humà

Si em pregunten, puc afirmar que sota la meva perspectiva les etiquetes han estat creades per utilitzar amb els productes i no pas amb els éssers humans.

Tots, sense excepció, n’hem utilitzat una per referir-nos a un altre individu i, no voldria pas ser agosarada, però en la majoria d’ocasions són un mecanisme senzill per tractar un igual despectivament. Ens serveixen per englobar una persona dins d’un col·lectiu com si d’un simple producte a classificar es tractés. M’explico: en algun moment de la nostra vida hem classificat —etiquetat— un similar per ser pobre, homosexual, bisexual, patir una malaltia mental, ser més gras, més prim, tenir un color més obscur o més clar de pell, etc. Amb tot això, el que estem fent d’una manera inconscient és posar una etiqueta metafòrica al front de cada persona per diferenciar-la de nosaltres mateixos que, irònicament, en podem portar tres més d’aquestes enganxades a l’esquena sense que ens n’hàgim adonat.

No tot serà destructiu: és evident que l’etiquetatge ens pot servir com a éssers humans per prendre consciència d’una forma intrínseca de qui som, què volem o fins i tot de què i qui NO volem ser —formar-nos al voltant d’una identitat per l’efecte mirall o per rebuig al que veiem al llarg de la nostra experiència vital. Ara bé, si ens hi parem a pensar i meditem sobre com s’utilitzen a la nostra societat d’avui en dia entre els diversos col·lectius existents les etiquetes, observarem que aquestes conformen un atac brutal i diferenciador cap als individus externs al grup, perquè provoquen un allunyament de les persones que han estat classificades.

L’etiqueta a un menut com a “gras” l’estigmatitzarà durant anys com a tal. L’etiqueta a una persona com a “estranya”, l’estigmatitzarà de tal manera que tot el seu voltant s’hi relacionarà tenint aquest prejudici per avançat. Són petits exemples senzills i, si aixequem una mica el cap, podem veure que succeeixen diàriament.

Considerant tot això, és evident que l’etiquetatge no desapareixerà, però serà necessari avançar cap a una visió de societat on esdevinguem INDIVIDUS PROPIS i ÚNICS i no persones incloses i merament classificades en un prestatge de botiga per dur una etiqueta “x”.

Visquem la vida conseqüentment, com a éssers únics i especials i sense etiquetar-nos ni estigmatitzar-nos.

Deixa un comentari