//La vella i el rei Pere el Gran

La vella i el rei Pere el Gran

per | 2019-11-28 18:10:3528/11/2019 18:10 | 2 comentaris

L es despulles del nostre rei Pere el Gran descansen al monestir de Santes Creus, i la seva sepultura guarda moltes llegendes i rondalles atribuïdes a la vida del monarca, en què molts vilatans recorden amb grans anhels la gran hospitalitat i protecció que rebien de part del rei; però al principi no va ser així, i el monarca no estava gaire ben vist pels nostres comarcans, que veien en Pere el Gran un rei autoritari i era molt temut.

Explica una rondalla que el rei causava molta por als vilatans de la nostra terra, ja que veien en el monarca un rei molt arrogant, sobretot a l’hora d’exigir els impostos i tributs als camperols de la nostra terra, dels quals cadascun d’ells, per les guerres per protegir els nostres pobles, havia de compensar amb uns elevats impostos la seva protecció.

Quan el rei visitava la nostra comarca per descansar a Santes Creus i oblidar-se dels problemes de la corona, molts comarcans sentien una gran aversió envers ell perquè pensaven que només s’hi apropava per recaptar els tributs, i només de saber que el monarca restava a la nostra comarca, els vilatans, temorosos pel sol fet de rebre una reprimenda per part dels seus soldats si no podien pagar els impostos, fugien i s’amagaven per les contrades, i no sortien dels seus amagatalls fins a assabentar-se que el rei i la seva comitiva ja havien marxat.

D’aquesta manera, els pocs vilatans que no marxaven l’havien de rebre amb grans honors, i s’apropaven extramurs del monestir per tal que el rei estigués convençut de rebre el corresponent homenatge amb què els nostres comarcans retien vassallatge al monarca.

El rei, a cada visita al nostre monestir, veia que minvaven els vilatans que s’hi apropaven a rebre’l, i tenia coneixença del poc afecte que li tenia la seva gent, a pesar de les adulacions que rebia dels pocs presents que s’apropaven a Santes Creus.

En una d’aquestes estades, va arribar a orelles del monarca que hi havia una vella que cada vespre anava a l’església del monestir a fer oracions per la salut del rei, en què pregava amb molta devoció per donar-li molts anys de vida.
Pere el Gran va exigir i fer comparèixer la vella davant seu, i la velleta hi va accedir.

El monarca, en veure aquella pobre vella, s’hi va atansar i ajupint-se davant d’ella li va preguntar :
· Com és, venerable vella, que quan tothom em té per un rei dolent i em desitja la mort, vostè prega i fa oracions per la meva salut?
A què la velleta respongué:
·Senyor, jo prego pel meu rei i la seva ànima, per por que el que vingui darrere de vós sigui encara molt pitjor .
El monarca es va quedar corglaçat en sentir les sinceres paraules que li acabava de dir aquella vella .

La comitiva del rei, que també va sentir la resposta de la vella, va ajupir el cap, temorosos del fet que mai ningú havia contestat al monarca d’aquella manera, ja que el rei sempre rebia respostes del que volia sentir.

A la fi, Pere el Gran va entendre aquelles dures paraules i va respectar amb gran solemnitat aquella sincera reprimenda.
Seguidament va voler compensar aquella pobre vella, eximint-la de pagar tributs per la seva comesa i donant-li una pensió mentre visqués, amb la condició que encara seguís pregant per ell, a pesar que fos per temor que vingués un altre rei molt pitjor que el present.

D’ençà d’aquella visita, el rei va canviar de parer sobre tots els seus actes, i mogut per aquelles paraules es va convertir en un rei bondadós i transigent, i així ha estat conegut fins als nostres dies.

2 Comentaris

  1. José Antonio 29 Novembre 2019 en 19:02

    En aquella época, los catalanes no teníamos rey. Pedro III, llamado el Grande, era rey de Aragón, rey de Valencia y de Sicilia, Conde de Barcelona, etc. le remito a la Wikipedia.

  2. Ruben Clua 1 Desembre 2019 en 15:29

    Buenas tardes Antonio.
    En la leyenda escrita no sale reflejado en ningun momento que el Rey Pedro el Grande fuera el un rey Catalán.
    Si que es cierto y le doy toda la razón , que pone que los campesinos de la comarca retian homenaje a su rey , y quizás seria mejor decir a su conde de Barcelona , pero tambien era rey de Aragon como usted bien dice en su comentario.
    Por este echo , hay otra leyenda que pronto sera publicada , en el que relata que cuando iba al monasterio de Santes Creus , los campesinos no lo reconocian como rey de Catalunya sinò , como conde de Barcelona , dando por echo su acertado comentario anterior.
    Gracias de antemanò , por dar su opinión y leer esta seccción.
    Saludos cordiales.

Deixa un comentari