//Feliç Pasqua tot l’any

Feliç Pasqua tot l’any

per | 2019-04-18 10:28:2218/04/2019 10:28 | 0 comentaris
Arquebisbe de Tarragona i Primat

L’any 1849 Fiódor Dostoievski, acusat de formar part d’una cèl·lula socialista, va ser condemnat a mort. Quan es trobava ja davant l’escamot d’afusellament, va arribar l’amnistia del tsar, que va commutar la pena capital per desterrament a Sibèria. A partir d’aquesta experiència, l’obra literària del gran escriptor rus es mou en dues coordenades: l’ànima de l’ésser humà, amb les seves emocions i les seves passions, i la fe en Déu, que es manifesta fins i tot sense voler.

Guardini, referint-se a la seva obra, assenyala: “Pot passar que, d’un moment a l’altre, l’individu més corrupte que està mig borratxo en una taverna, es posi a parlar de Déu i del sentit de la vida.” Zósima, un dels protagonistes d’Els germans Karamazov, diu: “Aquest poble porta Déu en el seu cor.”

Amb la Pasqua de Resurrecció culmina la Setmana Santa i l’Església celebra la més gran de les seves festivitats, de la qual els diumenges seran joioses rèpliques al llarg de l’any.

En aquest punt podem preguntar-nos si el que era vàlid per a la societat russa de fa un segle i mig —la religiositat ficada en l’ànima del poble—, continua sent aplicable a la societat catalana del segle XXI en què vivim. Els sociòlegs destacarien segurament que la secularització ha determinat el pas d’una humanitat teocèntrica a una altra antropocèntrica en la qual Déu ha estat marginat.

Considerem, però, les idees en què es fonamenta el món d’avui i veurem que són idees cristianes: justícia, solidaritat, llibertat, igualtat, fraternitat…. Les fem servir sense fer referència a Déu, ni als Deu Manaments, ni al sermó de les Benaurances, ni als ensenyaments de Jesús a l’Evangeli, però ho fem de la mateixa manera que gaudim de l’aigua sense preguntar per la font, o utilitzem el mòbil sense reconèixer els seus inventors.

El poble, considerat com a tal, sembla una realitat diferencial, però està format per persones, cadascuna amb les seves creences. Aquestes persones troben l’empremta divina en les seves vides quan es paren a pensar, per exemple, en el seu naixement o mort; quan es pregunten sobre els motius de l’existència del món o d’elles mateixes: el sentit de la vida.

La celebració pasqual, amb els seus afegits celebratius entre nosaltres, com la simpàtica festa del Dilluns de Pasqua, és una ocasió perquè ens preguntem com podríem aconseguir que en el nostre cor fos Pasqua tot l’any. Podem aconseguir-ho perquè aquesta és la voluntat de Déu, que ens va crear per ser feliços fins i tot en la tribulació.

Bona Pasqua!

Deixa un comentari