//Febles davant la natura

Febles davant la natura

per | 2019-10-30 19:19:2230/10/2019 19:19 | 0 comentaris

Els humans, acostumats a pensar que amb el nostre anomenat progrés creiem que hem acabat dominant el món, hem construït també grans coses: edificis altíssims, vaixells grandíssims; hem inventat realitats que no existeixen, i així, podríem anar enumerant tots i cadascun dels invents que hem fet, de les obres que hem aixecat, etc. Però hi ha una cosa que no tenim clara els humans, i és que per molt que l’hàgim intentat modelar, estudiar o destruir, no podem contra el poder immens de la natura.

Així, hem vist focs devastadors, i recentment, riuades talment sorgides del mateix apocalipsi. Crèiem que ho teníem tot maco i dominat, però l’aigua té memòria i és a ella que li agrada marcar els seus límits i establir fins on vol arribar. A més a més, si hi afegim el fet que no tenim cura ni previsió del que pot passar, ja que estem acostumats que tot passa fora i les desgràcies només les veiem per la televisió, doncs mala peça tenim al teler.

Hi ha un salm que sempre m’agrada comentar, i és que “si el Senyor no vol construir la casa, és inútil l’afany del constructor”, i crec que hauríem d’aplicar aquest missatge a moltes i moltes coses de la nostra vida diària.

Tot el que fan els humans hauríem de mentalitzar-nos que és efímer i només les obres meravelloses del cosmos són eternes. No hi haurà cap obra nostra que d’aquí a un temps estigui dempeus, i inclús la nostra matèria és efímera.
Per tant, senyores i senyors, hauríem de ser molt humils davant la natura, ja que ella ja hi era abans que nosaltres.

Deixa un comentari