//Es jutja la voluntat

Es jutja la voluntat

per | 2019-02-04 13:04:4404/02/2019 13:04 | 0 comentaris
Gestor cultural.

Al final, tot és molt més senzill: el que va a judici és la voluntat d’una part important de catalans de no voler ser espanyols.

 

Som a les portes del judici als presos polítics catalans pels fets relacionats amb el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. No és el primer cop a la història que l’Estat espanyol jutja la dissidència catalana. I ho fa, com sempre, aplicant tota la seva força, cercant l’escarment i esperant que l’avís per a navegants perduri durant unes quantes dècades. És el dia de la marmota del catalanisme polític. Així que vols aixecar la veu et passen per damunt com una piconadora. I tal dia farà un any.

Tant se val que n’hi hagi o no, de violència. No importa el genètic afany negociador dels catalans (a voltes fins i tot ridícul de submís com és). No es tracta de majories ni de minories, perquè la majoria catalana, ni que sigui del 100%, sempre serà una minoria en el marc polític del Regne. Es tracta d’imposar l’espanyolitat tant sí com no. Com s’ha fet sempre. Sense preguntar i sense cap interès que aquesta espanyolitat sigui acceptada o volguda.

El judici pels fets de l’1 d’octubre serà una pantomima, com ho han sigut tots els judicis polítics fets en els darrers 300 anys als líders catalans. Es crea un relat a conveniència i s’aplica el càstig que convingui. Aquell ministre de mal record que es deia Catalá (quin sarcasme) va parlar en una roda de premsa de rebel·lió i sedició. Els mitjans espanyols se’n van fer ressò i el concepte va saltar als tribunals. Tot perfectament planificat. Tot perfectament escenificat.

Però ja es poden inventar delictes i fer servir idees grandiloqüents. Ja poden manipular tant com vulguin la ciutadania amb relats de ficció. Al final, tot és molt més senzill: el que va a judici és la voluntat d’una part important de catalans de no voler ser espanyols. I això, no voler ser espanyols, per a una bona part d’espanyols és imperdonable. Però els sentiments no es poden esborrar de les persones ni de la memòria dels pobles. I el problema perdurarà. Malaguanyat el país, l’Estat o la nació que ha d’imposar a una gent el sentiment de pertinença per la força, perquè sempre serà una impostura de país, Estat o nació.

Deixa un comentari