//Els primers 3de9 nets de la història o de l’època moderna?

Els primers 3de9 nets de la història o de l’època moderna?

per | 2019-10-31 11:59:1931/10/2019 11:59 | 0 comentaris

Diumenge els titulars de les cròniques castelleres anaven plenes d’expressions com “inèdit”, “el primer de la història”, “mai fet abans”…, mostrant una contundència que, en la meva opinió, no està prou justificada si ens atenim a la documentació de què disposem.
Anem a fer un breu repàs a les referències explícites que tenim sobre el 3de9 net al llarg del s. XIX.

1851, Tarragona (Diario de Barcelona, 27 de setembre) Després d’un primer intent que cau quan l’enxaneta ja baixa, “[la torre] reforzada cual convenía o como los inteligentes lo juzgaron preciso” es descarrega. Tenim el primer castell de nou de la història.

Alguns autors consideren que el primer intent, que actualment consideraríem carregat, seria net i que el segon s’hauria completat gràcies a una ajuda que es podria interpretar com un folre. D’altres, però, consideren que això no vol dir que el primer no en portés, de folre, sinó que s’hi hauria afegit més gent o modificat algun aspecte d’aquest suposat ajut.

1852, Torredembarra (Diario de Barcelona, 8 de setembre) “[…] No se contentaron ya con el castillo de nueve limpio desde los segundos […].” La descripció sembla prou òbvia.

1881, Tarragona (La Opinión, 28 de setembre)
“Colla Nova:
3 de a 9 comunes: 2
3 de a 9 limpios: 1
…..
2 de a 8 limpios: 1
…..
Colla Vella:
3 de a 9 comunes: 1
4 de a 9 con ayuda: 1
4 de a 9 limpios: 1
2 de a 8 limpios:1
…..”

En la mateixa crònica on apareix el famós 4de9 net de la Colla Vella, que ningú posa en dubte, hi consta un 3de9 “limpio” de la Colla Nova, clarament diferenciat d’un 3de9 “comunes” (amb folre). S’hi pot veure també un 2de8 net de cada colla entre d’altres castells de mèrit que aquí no fem constar.

Hem de tenir en compte que en totes les notícies anteriors, el 1851, el 1852 i el 1881, s’ha pogut documentar que la colla protagonista és la mateixa amb diferents noms: la Roser o Menestrals (1851 i 1852), Colla Nova dels Xiquets de Valls (1881). De fet hi ha dos 3de9 (nets?) més l’any 1852, un fet a Valls i l’altre a Vilanova, a banda de la notícia del segon 4de9 (net? amb folre?) aconseguit el 1853 (no tenim notícies d’on ni quan es va fer el primer, però hauria de ser entre el 1852 i el mateix 1853). Aquest castells, tots ells, també van anar a càrrec de la Roser. I com podem estar-ne tan segurs? Doncs perquè està documentat que l’altra colla, la dels Pagesos o antiga Muixerra, no va fer el seu primer castell de nou fins l’any 1854 i perquè se sap que el 3de9 fet a Vilanova el 1852 el va dirigir en Gabriel Baldrich (a) Bieló, cap de colla de la Roser.
Acompanyant aquestes notícies trobem altres referències al 3de9 net en diferents escrits.

El 1920, Francesc Ballester, de qui ha begut la historiografia oficial tenint-lo com a referent de màxima credibilitat fins fa molt poc (orígens al 1801; germans Batet, ànimes de les dues colles el 1805…), escriu: “Allò que havia començat amb el pilar de 3 acabà amb el tres de nou, net.”

Ballester també fa una relació de termes i expressions castelleres i les defineix. Així, distingeix entre un castell Brut o Net i diu: “Els castells són nets o bruts segons sigui la manera de pujar-los. Hi ha, per exemple, el 3de9, en el qual no sols s’aguanten les cames dels segons, sinó que cal aguantar també les dels terços […]. Això no vol dir que de vegades no s’hagi fet net.”

En una descripció de Cosme Vidal escrita el 1894 podem llegir: “Un tres de nou sense crosses [es refereix a sense folre] és una cosa verament extraordinària, tant que segons testimonis de molts aficionats, sols s’ha lograt a cap una sola vegada a Tarragona”.

Amb aquest recull no pretenem demostrar la consecució del 3de9 net en algun moment del s. XIX, tot i que personalment considero prou provat, com a mínim en dos casos. El que no admet gaire discussió és el fet que disposem de prou referències escrites com per no poder afirmar amb la contundència amb què s’ha fet que els 3de9 nets que es van veure aquesta indescriptible Santa Úrsula de 2019 fossin els primers de la història dels castells.

El principal argument que s’esgrimeix a l’hora de no donar validesa a les referències anteriorment exposades és que no hi ha tradició oral. Entenem que la tradició oral adquireix valor en absència de documentació escrita. El que no té sentit és que havent-hi testimoni escrit aquest no tingui validesa perquè no n’hi ha d’oral.

L’anàlisi més a fons dels motius que poden explicar la negació de la consecució d’aquest castell donaria per a una exposició prou llarga perquè no tingui cabuda en aquest resum, que l’únic que pretén és fer palès que sovint el rigor queda sacrificat per la cerca d’un titular grandiloqüent.

Fonts:
– DDAA: Enciclopèdia castellera. Història I: dels antecedents al 1939, Cossetània Edicions, 2017
– Ferrando, Pere: “El tres de nou sense folre. Mite o realitat?. El 3 de Vuit, 24-1-1997
– Ferrando, Pere: “El 3de9 sf al s. XIX: indicis, evidències i dubtes raonables”. Revista Castells, maig-juny, 2008
– Güell, Xavier: Els castells: entre la passió i la història, Cossetània Edicions, 2002
– Solsona, Lluís: “El meravellós trienni casteller. 1851-1853” a Geni casteller. Articles de recerca històrica castellera, Cossetània Edicions, 2010
– Trenchs, Miquel: Miscel·lània castellera. Anys 1850-1900, Ràdio Capital de l’Alt Camp, 1989.

Deixa un comentari