//El visó autòcton

El visó autòcton

per | 2019-07-04 18:24:4604/07/2019 18:24 | 0 comentaris

Un dels mamífers que es troba en perill d’extinció ens passa força desapercebut perquè se’n parla poc o gairebé gens; es tracta del visó europeu, una d’aquestes joies naturals amagades a casa nostra i que, malauradament, no valorem prou. Potser el seu nom no ens soni gaire, no tant com el linx ibèric, malgrat que si algun cop l’hem tingut en boca, ha estat per criticar les usuàries de la seva pell com abrics. Aquest mamífer mustèlid habitava al llarg i ample del continent, a les ribes de rius i terrenys humits, des la península Ibèrica fins als Urals.

Però els darrers censos amb prou feines han detectat la seva presència en forma de colònia, en els tres únics punts observats: a la vora del mar Negre, a la regió francesa d’Aquitània i en emplaçaments del País Basc, Navarra, La Rioja i Castella i Lleó. Aquests estudis redueixen la seva existència al nostre territori a 500 exemplars. Avui només són presents en el 10% del mapa pel qual s’estenien el segle passat i, segons els biòlegs, la seva pervivència tot just està assegurada en el proper lustre. I qui n’és el culpable? Doncs, com és habitual, l’ésser humà.

La destrucció del seu hàbitat, les seves morts no naturals (accidents o caça) i l’escassa consciència social per cuidar l’escassetat d’aquesta espècie han estat els factors principals de la seva desaparició gradual. I com passa amb la majoria d’espècies autòctones, un dels enemics més ferotges ha estat el visó americà, que va ser introduït a la península cap als anys cinquanta per augmentar el potencial de la indústria pelletera. La seva introducció “controlada” se’ns en va anar de les mans, i cap a l’any 1970 ja s’havia estès a assentaments salvatges, fins a arribar a ocupar, avui en dia, ni més ni menys que la quarta part de la superfície peninsular en colònies amb milers d’animals. D’això se’n diu una extinció per desplaçament.

Deixa un comentari