//El ‘mobbing’ com a malaltia laboral

El ‘mobbing’ com a malaltia laboral

per | 2018-09-06 20:00:0606/09/2018 20:00 | 0 comentaris
RRHH i aprenent d’ésser humà

Així com les persones ens podem posar malaltes, el context laboral també ho pot fer ben sovint; una de les seves malalties més greus és l’anomenat mobbing.

Com a mobbing entendrem l’abús i/o assetjament per part d’un igual —sigui aquest un superior o bé un company—, sempre provocat en un context de caràcter laboral. Tots, en algun moment, podem haver-ne sentit parlar per unes circumstàncies en concret; però què implica realment a escala emocional una situació de mobbing? Com és la persona que el provoca? Com afecta?

L’assetjament laboral normalment ve provocat per persones aparentment segures, ben posicionades i ubicades dins del teixit empresarial; tot i això, no deixem que els arbres ens tapin la visió global. Si aprofundim en aquests individus i en les seves personalitats intrínseques, acostumen a ser persones insegures, tòxiques i en una recerca inconscient d’una víctima en qui bolcar totes aquelles frustracions i problemàtiques pròpies.

D’altra banda, la persona afectada estarà, amb gran probabilitat, en una situació emocional d’inferioritat. L’afectació d’aquest mobbing pot ser absolutament destructiva tant per a l’individu afectat com per a tot el context empresarial, que s’hi veurà intoxicat. L’impacte emocional pot ser terrible i pot provocar simptomatologia variada: depressió, angoixa, somatitzacions, etc.

El que s’ha de tenir en compte és la premissa que cap individu pot fer perdre la identitat i l’essència pròpia a un altre sigui quin sigui el càrrec que ocupi.

En l’afectat serà evident la presència de sentiments de culpa: “no sóc vàlid”, “no soc productiu”, etc. Fins i tot podrà arribar a negar la mateixa vivència actual de mobbing. Aquesta n’és la primera fase, però després s’haurà d’atacar: buscar estratègies útils per afrontar la toxicitat (parlar amb la direcció en cas que sigui factible, per exemple) i, fins i tot, la recerca de noves vies de treball que puguin proporcionar alternatives i nous vincles més saludables.

En cap ocasió, en el terreny íntim o laboral, s’ha de cedir a un menyspreu cap a la figura ni a la individualitat personal. La raó, l’emoció i l’empatia han de ser signes d’identitat propis.

Hi ha alternatives: agafa forces i creu-t’ho.

Deixa un comentari