//El miracle de la bota de vi

El miracle de la bota de vi

per | 2019-10-22 09:36:3922/10/2019 09:36 | 0 comentaris

Explica la tradició oral que al segle XIV, a la nostra comarca, hi va haver una gran sequera i com a conseqüència una desastrosa collita de raïm, i que cap celler dels nostres pobles i llogarets tenia prou vi a les seves botes.

Aquest problema no només afectava el consum propi dels vilatans, sinó que també afectava els capellans de les esglésies de la nostra comarca, que no podien exercir els seus oficis sense el vi.

Desesperats els prelats i vilatans per aquest fet, van pensar que potser els monjos de Santes Creus en tenien reserves als seus cellers.

Aquesta idea i comentari va córrer de boca en boca entre els nostres comarcans, i una gran multitud de vilatans de tots els pobles es van adreçar i dirigir a les portes del monestir.

En veure els monjos de l’orde, aquella gran multitud de vilatans que restava extramurs de Santes Creus portant en les seves mans, garrafes i botes buides, demanant per caritat una mica de vi, van anar a cercar ràpidament l’abat Bernat Calvó, a qui exposaren el dilema.

L’abat, amb fama de miraculós, es va dirigir al celler del monestir i va comprovar que només hi restava una bota mig buida del preuat vi.

Seguidament va ordenar als monjos que servís d’aquella bota gairebé exhausta una ració de vi a cada vilatà que es trobava a les portes del monestir.

Sorpresos els monjos per la decisió del seu abat, van resoldre fer la comesa i anaven veient com miraculosament aquella bota de vi no s’acabava de buidar mai per més que moltes persones es presentessin o truquessin a les portes del monestir per demanar-ne la seva ració; ningú se’n tornava sense vi.

L’abat Bernat Calvó cada vespre s’adreçava al celler per comprovar l’estat de la bota, i beneïa aquell most del raïm per poder abastir a tots els comarcans.

Deixa un comentari