Fa temps que a Catalunya la temperatura va in crescendo. El canvi climàtic de la política és cada vegada més d’una incandescència incendiària. Pas a pas, la intromissió de l’Estat espanyol en les estructures bàsiques catalanes i l’acarnissat empresonament dels seus líders ha anat generant unes cotes de temperatura tan enlairades com no es vivien des de feia molts anys.

Perquè és a partir de l’“a por ellos” amb què molts pobles espanyols acomiadaven als guàrdies civils que venien a reprimir el referèndum català, que, com en el “Thriller” de Michael Jackson, han anat sortint dels seus caus tot un seguit d’ultres embogits. I amb l’empenta i la complicitat d’un Estat en blanc i negre, s’han anat envalentint i ja convoquen manifestacions al carrer a què han de fer venir autocars de tot Espanya per poder reunir uns representants vistents, entre ells molts d’aquests ultres radicals. Malgrat això, no arriben ni a fregar el número de manifestants independentistes. I sempre deixant rere seu un rastre de violència i destrossa, atiats per les proclames de velles glòries com Vargas-Llosa, Borrell i Frutos, tres reconeguts “moderats”…amb discursos incendiaris. Unes manifestacions que amb perles dialèctiques com demanar presó per a Puigdemont es posa en evidència l’odi i una catalanofòbia racista, expressada en el rebuig de la immersió lingüística o avalant l’ocupació de la Generalitat per la brigada Aranzadi (un exèrcit sense armes físiques, però sí administratives), és a dir, la pura i dura imposició per la força.

I és que cada dia tenim un nou ensurt. Ja forma part del nostre paisatge quotidià, malgrat que no ens acostumem a aquest xup-xup de l’olla a pressió en què vol coure’ns l’Estat espanyol. Perquè cada dia aquesta pressió augmenta —xup-xup— i ens du a l’estat d’ebullició en què es troba en el moment actual, escalfat per l’empresonament dels nostres líders polítics i per l’ordre de recerca contra el president Puigdemont, com si fossin malfactors o terroristes. I per les vexacions i la manca de drets que denuncien els seus advocats i un munt de penalistes i catedràtics de Dret Penal i Constitucional. D’aquí que el decuit català que fins ara anava fent la xup-xup és a punt de sobreeixir de l’olla a pressió i esquitxar els qui manxen el foc: l’Estat espanyol i els jutges. Perquè, oh, quina casualitat que casualment passin tantes casualitats!!! És entre aquestes dues institucions espanyolistes on es troba el cas Gürtel —xup-xup— l’ull de l’huracà ara sospitosament silenciat rere la tòrrida temperatura catalana. I davant d’aquest preocupant i amenaçador escenari, Estat i Justícia —xup-xup— van abocant benzina al foc català, perquè la gent no miri cap al costat gürtelià, intentant esmorteir un foc que, implacable, devastador i rebec, pot revifar d’un moment a l’altre el gran cas de corrupció que afecta el PP.

D’aquí que la gent s’indigni quan el fiscal Maza diu públicament que si els acusats haguessin dit que acataven la Constitució i el 155, els haurien deixat lliures. I que posi com a proves acusatòries que és violència el picar de cassoles i l’actuació de la gent l’1 d’octubre, inventant-se que va ser tumultuària, o ser soci d’Òmnium… fet que recorda desgraciadament la forma d’actuar de la Inquisició espanyola del segle XVI, quan Torquemada demanava als acusats: “Abjures de les teves idees?”. I, o contestaven sí, o a la foguera. Com veiem, el foc sempre hi és present quan hi ha una interpretació espanyolista de la justícia. Una relació evident, quan el mateix Maza es queixava fa uns mesos que la seva feina no era gens agraïda: “És un forn crematori, de tant en tant em rosteixen, després sembla que la cosa baixa, després torna a pujar”. I ara està… com un ferro roent.

Però hem de ser sensats, prudents i pacients. No crec de cap manera que les enquestes de La Vanguardia i La Razón (sospitosament paral·leles) i que auguren una baixada de l’independentisme siguin fiables. La realitat és líquida i bellugadissa i, fins que s’obrin les urnes, hermètica. Qui creu que amb els fets gravíssims que han passat darrerament baixen els independentistes? Sembla impossible, i de fet ho sabrem segur amb el recompte de vots. En l’intermedi hem de perseverar en els nostres ideals, perquè això és una lluita per defensar la llibertat d’expressió contra la intolerància i la intimidació prepotent.

De moment, Puigdemont i els seus consellers surten lliures de la primera trobada amb la justícia belga, que posa en evidència la justícia espanyola. L’olla continua fent xup-xup, traient fum, però en un moment o altre algú apagarà el foc i en obrir la tapa de l’olla, convertida en urna, podrem visionar dues paraules i una d’elles serà la guanyadora. Totes dues comencen per v: victòria… o vergonya…!