//Després de 20 anys

Després de 20 anys

per | 2019-06-06 10:09:3306/06/2019 10:09 | 0 comentaris
Gestor cultural.

Segurament molts lectors d’El Vallenc us haureu adonat que aquest espai és cada cop més intermitent. Estic faltant a la meva cita setmanal en aquestes pàgines d’El Vallenc molt més del que m’agradaria. Però nous compromisos que he assumit recentment fan que em sigui impossible de poder arribar a tot arreu.

Si la memòria no em falla, vaig començar a escriure a El Vallenc l’any 2000. Aquell any vam comprovar que l’«efecte 2000» (que preveia una catàstrofe informàtica a tot el món) no va passar de ser un bluf. A Sidney es van celebrar els Jocs Olímpics. Als Estats Units George W. Bush va guanyar les eleccions. I l’Estat espanyol va tancar les fronteres al mercat boví francès i irlandès pel mal de les vaques boges. ETA es va fer un fart de cometre atemptats, en un dels quals va matar l’Ernest Lluch.

Aquell any 2000 també va entrar en vigor la polèmica Llei d’estrangeria i el PP d’Aznar va revalidar la majoria absoluta. A Valls el PSC i ERC, amb 7 i 5 regidors respectivament, governaven des de l’any anterior amb un pacte de govern amb Alcaldia compartida entre el Jordi Castells i el Francesc Moreno.

Enguany (incloent-hi l’any 2000) fa 20 anys de tot això. Són més de 800 articles publicats. Déu-n’hi-do. I la veritat és que m’ho he passat molt bé, perquè he pogut escriure sobre tot el que he volgut i amb la més absoluta llibertat en un setmanari que considero casa meva i que m’estimo.

Però dues dècades després penso que ha arribat l’hora de fer una aturada (no em surt de dir “adéu”). I és per això que vull dedicar aquest article només a agrair la confiança i l’amistat del director d’El Vallenc i de tota la redacció.

I, és clar, a tots els lectors us vull agrair fins a l’infinit que hàgiu tingut la paciència de llegir-me cada divendres (molt especialment als qui m’heu aturat pel carrer per comentar el «Sense Embuts» de la setmana). Menció a banda mereix el Marcel Banús, el meu corrector de capçalera, davant de qui qualsevol amant de la llengua s’ha de treure el barret.

Amb més temps i les piles renovades, pot ben ser que més endavant torni a aquestes pàgines. Això si El Vallenc m’ho permet, és clar. Fins aleshores, a El Vallenc saben que em tenen a la seva disposició per a qualsevol altra mena de col·laboració en què considerin que els puc ser útil. Però avui toca abaixar la persiana d’aquest espai. De debò: aquests 20 anys han estat un plaer enorme per a mi. Tant de bo que també ho hagin estat per a tots vosaltres. Gràcies per ser-hi!

Deixa un comentari