//Aquell catalanisme moderat

Aquell catalanisme moderat

per | 2019-03-15 09:25:0615/03/2019 09:25 | 0 comentaris
Gestor cultural.

O es treballa pels drets nacionals de Catalunya i la sobirania plena del país o no s’hi treballa. ¿Com es pot fer això amb moderació?

 

Sembla que Josep Antoni Duran i Lleida ha escrit un llibre. Ho sé perquè fa dies que no para de tombar per les teles i ràdios espanyoles, i insultar els presidents Puigdemont (“un il·luminat”) i Artur Mas (“un home sense consistència política”). Duran i Lleida és aquell home conegut per haver portat a la ruïna (literalment) l’històric partit Unió Democràtica de Catalunya. I també per haver-se col·locat, més recentment, d’assessor dels empresaris espanyols (CEOE) i també d’AENA (Aeroports Espanyols i Navegació Aèria).

Però anem al gra. Duran i Lleida es lamenta, allà on el volen ajudar a vendre llibres, que el catalanisme moderat no tingui espai a la Catalunya actual (i més concretament al PDeCAT). ¿I quin és aquest model de catalanisme que reclama Duran i Lleida? El polític que cada 11 de Setembre es trencava un os que l’impedia de poder-se manifestar ho explica de manera molt diàfana al periodista de la dreta extrema Carlos Herrera, de la COPE: “El catalanismo tiene que estar con la bandera de España detrás gestionando modélicamente cualquiera de los ministerios de un gobierno de España”. A l’etern aspirant a ministre d’Espanya se li entén tot.

Però el cert és que el concepte “catalanisme moderat” és una fal·làcia, una estafa. O es treballa pels drets nacionals de Catalunya i la sobirania plena del país o no s’hi treballa. ¿Com es pot fer això amb moderació? El catalanisme moderat que defensa Duran i Lleida no és res més que el regionalisme de començament del segle XX. És demanar que et perdonin la vida amb una demanda de mínims i sense cridar. És pregar que et tornin una part ínfima del que pagues, que et deixin parlar català encara que sigui fluixet i en la intimitat. És poder ballar sardanes un diumenge al mes i celebrar uns jocs florals cada any.

En definitiva, amb presos polítics i exiliats, i amb tots els etcèteres que hi vulgueu afegir, aquest suposat catalanisme moderat només es pot defensar des del balcó de la suite de l’Hotel Palace de Madrid, mentre assessores grans empreses i institucions espanyoles.

Deixa un comentari