//Acumulem forces per al nou embat

Acumulem forces per al nou embat

per | 2018-02-07 11:00:3707/02/2018 11:00 | 0 comentaris
Primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Valls

Aquests dies cal fer l’esforç de mantenir la serenitat i, sobretot, tenir el cap ben fred. Tenim un escenari molt complicat a Catalunya, amb un Estat espanyol que sense caretes està utilitzant tota la seva força contra les nostres institucions. Davant d’aquest panorama cal astúcia i estratègia. Per explicar-me crec que cal fer una reflexió basada en el que ha passat en els darrers mesos.

El Govern va intentar de forma reiterada la negociació amb l’Estat espanyol, i al davant només vam trobar bloqueig i embats judicials que feien impossible progressar i implementar mesures legislatives que anaven directament a millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya, amb lleis socials, d’habitatge, d’igualtat, de polítiques impositives… Veient com anaven evolucionant les coses, es va anar forjant la idea de violentar la legalitat fins al punt de desbordar-la per tal de forçar la situació. Per això es va fer l’1 d’octubre, un referèndum legal segons les nostres lleis i il·legal segons les lleis espanyoles. Aquesta fou la primera gran batalla entre el govern de l’Estat espanyol i el de la Generalitat de Catalunya, amb la contribució indiscutible del poble. Aquell dia, malgrat la ràbia que vam sentir per les càrregues policials, vam aconseguir una gran victòria. Després dels nervis i l’emoció continguda, va venir un enorme esclat d’alegria quan vam cridar “Ja hem votat!”, mentre sortien els resultats dels col·legis electorals. Estic segur que el sentiment de ràbia, frustració i impotència va ser igual d’intens a les files dels responsables polítics i tècnics de l’Estat espanyol.

Aquell 1 d’octubre vam guanyar a les urnes, a la premsa internacional i en un terreny especialment important com és la convicció. Molts catalans decidien passar pàgina de la relació amb Espanya. Us puc assegurar que en molts casos per mi va ser una grata sorpresa que fessin aquest pas. Prenien una decisió que ja no tenia retorn i que engruixiria el bloc d’aquells que feia molts anys que ja havíem girat full. Aquest fet, que per a alguns pot semblar menor, és molt important si ho mirem amb la perspectiva de quants estàvem en aquesta tessitura fa 10 anys. Per aconseguir la victòria final, cal anar guanyant posicions a base de victòries parcials, i en teníem una més al sac.

Tots esperàvem, i així ho manifestava el president Puigdemont, un escenari de mediació i negociació. I hi va haver pressions per totes bandes, ofertes de mediació internacional (Suïssa es va oferir, i el Govern català va sondejar Israel, Letònia i els altres països bàltics i del nord d’Europa), i d’organismes internacionals (l’Església, The Elders). Però aquesta confiança es va veure trencada per la involució de l’Estat espanyol cap a escenaris de totalitarisme i de vulneració de drets democràtics. Potser vam ser ingenus de pensar que els anys de democràcia havien desterrat els tics del franquisme. Però la situació era d’un Estat que no volia cedir en res, només amb la repressió a la mà.

La situació era complicada, o anàvem al frontisme o ens retiràvem. Aquí els responsables polítics del Govern de la Generalitat, juntament amb els representants d’Òmnium i l’ANC, van prendre una decisió difícil, però que els honora. La proclamació de la República, encara que no es pogués fer efectiva. Era una decisió d’ètica i dignitat política. Vam arribar fins aquí per un compromís amb els electors i calia complir el que s’havia dit, encara que això comportés l’exili o la presó. Calia assumir a la pròpia carn la responsabilitat de les decisions preses i preservant el poble i el futur. Què hauria passat si haguéssim fet efectiva la República? Més repressió, ús de les armes i probablement conflictes. Les armes repressives de l’Estat són grans i la seva voluntat d’usar-les, manifesta. Per tant, afrontar una batalla total on tens les de perdre és poc estratègic, perquè hi poses tot el teu potencial i, si no guanyes, perds qualsevol opció de futur.

Per tant, hem d’assumir que el 27 d’octubre vam perdre una batalla. L’Estat ens va prendre les institucions i el Govern. Ara, la prioritat és recuperar-les i el 21-D ens va donar una oportunitat d’or, vam vèncer contra el seu pronòstic i estratègia. Cal aprofitar-ho per acumular forces per al nou embat. Tots vam aprendre que el moviment serà més lent i que cal eixamplar la majoria social que vol la independència. Per això és tan important tenir el cap fred i ser astuts per dissenyar la millor estratègia i no caure en el joc que ens fan des del govern de Madrid. Ells estan instal·lats en la repressió i en la judicialització. Tenen totes les de guanyar en aquest escenari. Si seguim cap al terreny enfangat on ens dirigeixen, ens embarrancarem.

Volem perpetuar la presó i l’exili? Volem que els consellers i membres de la Mesa del Parlament que van sortir i no han renunciat a l’acta de diputat tornin a la presó? Volem tornar a tenir la Mesa del Parlament imputada? Si no som hàbils, de l’Estat espanyol obtindrem això. Per tant, fem allò que ens diu el cap i no el que ens suggereix el cor. Perquè la pregunta hauria de ser: si fem el que ens diu el cor i passa el que he dit abans, haurem avançat o estarem al mateix lloc i amb el 155 vigent?

Deixa un comentari