//“Vull fer coses que no fèiem a Premium”

“Vull fer coses que no fèiem a Premium”

per | 2019-07-31 13:05:4131/07/2019 13:05 | 0 comentaris

A Alcover no hi havia tradició de teatre musical… Ha estat complicat instaurar el gènere aquí?
Poder fer tants musicals ha estat tot un repte, perquè pel que fa als equipaments, no hi ha cap sala equipada per al gènere. Tampoc hi havia un púbic acostumat a veure teatre musical… Així que calia començar de zero. De fet, del que més feliç em sento és d’haver creat una “addicció” al musical a molts joves i famílies. Aquesta estima que hi ha ara cap al gènere mai més es perdrà.

Llavors eres un nen, tenies 14 anys. Havies de tenir un pla fort per poder tirar-ho endavant i tenir l’èxit que ha tingut.
Quan miro enrere se’m fa difícil creure-m’ho. De petit, només pensava en teatre; sortia de l’escola i em posava a dirigir i a escriure. Quan vaig trobar un equip decidit a actuar per mi a Sister Act, vaig destinar tots els meus esforços a dirigir el projecte tan bé com vaig saber. Tenia molta energia, sensibilitat i passió. Ara m’he format professionalment i abordo la direcció des d’una altra òptica, però sempre tinc com a referent “aquell Martí” i la seva energia.

Va ajudar a fidelitzar els espectadors l’elecció del títol ‘Sister Act’?
El teatre musical és màgic: el veus una vegada i el recordes tota la vida. El musical que has vist per primer cop sempre et marca pel gran impacte que produeix, i fa que es generi un públic fidel. Sister Act genera falses expectatives, el públic se sorprèn perquè el musical supera la pel·lícula. La logística de producció va ser molt complicada i el públic era molt exigent. Però això va ser la clau: vam treballar per aconseguir l’èxit, i així va ser. Va anar tan bé que el vam rodar per Catalunya. Després també vam fer-ho amb la resta de produccions.

Han estat 6 anys, amb més de 40 propostes fetes i més de 300 col·laboradors. Suposo que és difícil posar-hi punt final.
Sempre estaré agraït a les grans persones que han estat dia a dia al meu costat; s’ha fet un equip excel·lent que ho ha facilitat tot. Amb això vull fer una menció especial a Josep Maria Rovira, amb qui hem afrontat les últimes temporades. Cal entendre que l’objectiu de Premium s’ha complert, ha estat aconseguit, així que el millor per a tots és posar-hi punt final i començar nous reptes. Personalment, tinc molts projectes professionals i he d’entendre que la direcció teatral i la dramatúrgia és la meva professió. És l’hora de fer un pas endavant i treballar en les meves propostes professionals. Vull fer adaptacions i creacions des de zero, perquè el públic conegui nous llenguatges i experiències per redescobrir el teatre musical.

Estimes Alcover. Segur que seguirà sent l’eix dels teus projectes teatrals.
Alcover és el meu “laboratori creatiu”. Han estat més de tres-cents alcoverencs que han col·laborat durant sis anys amb mi, i més de dos mil que han sigut espectadors fidels de Premium Actors. Tanco una etapa, però en començo una de nova en què Alcover seguirà sent l’eix vertebrador. A Alcover tinc una de les meves motivacions més fortes: uns alumnes prestigiosos. Tinc moltes ganes de treballar i fer produccions amb ells. Sento com si tornés a començar.

Vols crear una productora des de l’Escola?
No ben bé. Des de l’Escola d’Arts Escèniques estem treballant en un projecte transversal que vol aplegar pares, mares, alumnes i professors per seguir col·laborant al poble. Vull que els alumnes siguin la nova unitat d’acció. Eixos d’actuació en l’àmbit municipal serien per exemple el Ball de Cercolets, o bé el Dia de la Dansa, per exemple. Al setembre en farem la presentació oficial.

Seguiràs apostant pel teatre musical, com has fet durant aquests anys?
El gènere ja està consolidat. Ara, des del punt de vista professional vull apostar per produccions musicals pròpies. Cabaret o La llamada són bones produccions, però són importades. El meu objectiu és generar indústria d’aquí; a Barcelona estic treballant amb compositors, dramaturgs, per crear musicals nostres. Aquest és un dels nous camins professionals que començo.

Penso que cal acabar preguntant: on vols arribar?
Vull fer coses que no fèiem amb Premium. Poder crear històries pròpies d’una forma diferent, trobar un nou públic, i sobretot gaudir i aprendre d’aquesta nova etapa. He après molt equivocant-me, i he après fent. Premium m’ha marcat molt, ha estat una part de la meva vida, i s’hi ha fet molt bona feina. Vull explotar l’energia creativa i la passió per les arts en viu, desmarcant-me de moltes limitacions que he trobat durant aquests anys. Tinc clar el meu nou camí: emocionar el públic, apostant per nous formats que els captivi i ajudin a transformar Alcover i tota la societat.

Deixa un comentari