Els dos autors del llibre Operació Urnes, els periodistes Laia Vicens i Xavi Tedó, expliquen a El Vallenc els aspectes més importants en la redacció d’aquesta crònica periodística sobre un dels dies més importants de la història de Catalunya.

El cervell de l’operació, Lluís, es posa en contacte amb vosaltres…

Xavi Tedó: Fem l’article que surt publicat el dia 2, que és la noticia més vista de la història del diari des del 2010. Arran de tota la difusió el Lluís es posa en contacte amb nosaltres. Dues setmanes després quedem amb ell i ens confessa que s’havia fet passar per un productor. Es posa en contacte amb nosaltres bàsicament perquè té por que la cúpula hagi xerrat més del compte perquè en aquest article donem a conèixer algun detall de l’operatiu.

Quin és l’objectiu de publicar el llibre ‘Operació Urnes’?
Laia Vicens: L’objectiu és explicar l’operatiu que hi ha darrere de les urnes i com arriben, i ho hem fet com un homenatge per explicar la victòria que ha tingut l’independentisme.

Amb una mica més de perspectiva, com definiríeu l’1-O?

X. T.: Jo el definiria com la cita política més important, segurament, de la història.
L. V.: Jo el definiria com el dia que es va demostrar que les conviccions personals poden amb tot. Com el dia que es van deixar enrere les pors personals externes per complir amb l’objectiu que tots els implicats al final tenien.

Com es va fer la tasca de documentació del llibre?
X. T.: Parlem amb el Lluís i accedeix a donar-nos més informació sobre la cúpula que hi ha just per sota.
L. V.: Paral·lelament vam intentar fer una feina una mica més personal amb contactes que intuíem o sabíem que hi estaven involucrats i vam anar estirant els fils.

Què ha estat el més complicat?

L. V.: Fer el llibre en tan poc temps i treballant a la vegada al diari Ara en el mes més “bèstia” que hem tingut de feina.
X. T.: La segona dificultat és que no podíem fer les entrevistes per telèfon i ens havíem de desplaçar a tot arreu per fer-les.

Què és el que més us va sorprendre dels testimonis?
L. V.: Com van saber aguantar un secret com aquest. M’ha sorprès molt l’obediència brutal de la gent. Sense fer preguntes i obeint ordres.
X. T.: L’obediència és la clau de l’èxit.

L’1-O va ser un èxit en l’exercici democràtic?
X. T.: Jo crec que sí que va ser un èxit de la defensa de la democràcia perquè hi va haver gent que va votar “no” però que volien defensar aquest dret a decidir.

Com vau viure l’1-O com a periodistes?
L. V.: Crec que no ho hem paït. Veníem d’uns mesos molt complicats arran dels atemptats. És complicat compaginar la feina i mantenir el cap fred en moments tan intensos en què les emocions són tan fortes.

La jornada de l’1-O va estar marcada per la violència en diversos indrets, entre els quals l’Alt Camp. Un fet insòlit i sense precedents…
L. V.: No ens expliquem per què en alguns municipis sí i en altres no. Hi ha molts interrogants.

En altres ocasions heu comentat que el llibre dona per a una pel·lícula. Us ho heu plantejat?
L. V.: Molta gent ens ha animat. De material n’hi ha, la història és xulíssima. Jo sempre dic que és la història perfecta perquè té elements de tot.
X. T.: Hi ha hagut alguna proposta. No sabem ben bé com ho està portant l’editorial.