//Un pagès a MAUTHAUSEN

Un pagès a MAUTHAUSEN

per | 2018-07-06 09:00:4906/07/2018 09:00 | 0 comentaris

Entrevista realitzada per:
David Arjona Cartañà
Estudiant d’Història, Geografia i Història de l’Art
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

 

Entrevista realitzada a la filla del deportat núm. 4.437, Josep Figueras Solé, al camp de concentració de Mauthausen, on explica les vivències que va patir el seu pare en els deu anys que va passar a l’exili.

Una història que la societat hauria de conèixer per saber com va arribar a patir un català que simplement volia acabar amb el feixisme

 

Va néixer gairebé acabada la Primera Guerra Mundial; com va ser la seva infància?

Neix el 9 de setembre de 1918, a Fontscaldes (Alt Camp). La seva escolarització dura fins l’edat de 12 anys i des d’aleshores es va dedicar a ajudar els seus pares al camp, ja que provenia d’una família pagesa. En proclamar-se a Espanya la II República el 1931, en Josep tenia només 13 anys.

 

Quina va ser la seva ideologia política?

Va ser comunista i sempre va defensar els seus ideals, fins al dia de la seva mort.

 

Es va presentar voluntari per lluitar al front republicà; per què?

En esclatar la guerra el 17 de juliol de 1936, en Josep, amb 18 anys, no estava obligat a anar-hi, però ho va fer de forma voluntària perquè era un jove ple d’inquietuds i amb ganes d’acabar amb el poder del feixisme, per aquest motiu va ingressar a les JSU (Joventuts Socialistes Unificades).

 

On va lluitar durant la Guerra Civil espanyola?

A finals de 1937 en Josep va ser destinat al front d’Aragó, a Bujaraloz, prop de Saragossa, al departament d’infanteria, i hi va anar amb un cosí seu. Allí va estar durant tota la contesa, però va tenir sort, ja que no va lluitar en cap batalla important.

 

 

Quin rang va tenir durant tota la guerra?

Ell va ser sempre soldat, i un cop li van oferir d’ascendir a sergent, però a causa de la seva curta edat s’hi va negar, ja que no es veia capaç de manar a un grup de soldats de 40 anys, ell, que tan sols en tenia 19.

 

Va ser dur el moment de la retirada?

Sí, ja que totes les seves esperances d’acabar amb el feixisme es van veure truncades. Va passar per la província de Lleida fins a Puigcerdà, on va creuar la frontera cap a França a la Torre de Querol el 10 de febrer de 1939.

 

Tenia el coneixement d’algun idioma que no fos el castellà o el català?

No, tan sols sabia català i castellà, i va ser allà on va aprendre francès i alemany.

 

En Josep creia que creuar la frontera els portaria millors condicions?

Sí, tenia l’esperança que seria així, ja que França era un país que tenia com a model la igualtat, la legalitat i la fraternitat. No obstant en arribar els van rebre com a malfactors, bolxevics que cremaven esglésies, rojos espanyols, etc.

 

Creia que les autoritats franceses es van trobar desbordades?

Totalment. L’hivern de 1939 molts republicans, uns 500.000 aproximadament, van travessar la frontera fugint del règim franquista. Això va fer que els francesos improvisessin camps de refugiats a correcuita, sense cap mena de previsió alimentària ni higiènica.

 

Què va fer en creuar la frontera?

Va estar internat a diferents caps de refugiats com Montlluís, Le Vernet i Setfonts. Hi va ser fins a finals d’octubre de 1939, passant molta fam, fred i dormint a la intempèrie.

 

Com era la vida d’en Josep a Le Vernet?

Va entrar-hi el maig de 1939. No i havia barraques per a tothom, la gent dormia al carrer. Volien que els espanyols tornessin a Espanya, ja que no en treien cap benefici, que fossin allà. Soldats senegalesos sense cap mena de cultura s’encarregaven de vigilar-los, i va ser fins a finals d’octubre del 1939.

 

Què va passar en esclatar la Segona Guerra Mundial?

França necessitava mobilitzar tots els seus recursos per fer front a l’exèrcit alemany, per tant, va fer diverses propostes als estrangers albergats al seu territori per tal de fer-hi front.

 

En Josep va tenir l’opció d’allistar-se a l’exèrcit francès?

Sí, li van donar tres opcions si no volia tornar a Espanya: incorporar-se a les Companyies de Treball Estrangeres (CTE), destinades a construir fortificacions a la frontera amb Alemanya, allistar-se a l’exercit francès o a la legió. Va incorporar-se a les CTE a finals de 1939, i fins al juny del 1940 van treballar a l’anomenada línia Maginot, a la 22a companyia del nord-est de França.

Com van veure els ciutadans francesos que republicans espanyols treballessin en les fortificacions?

En un principi malament, però passat un temps, els espanyols anaven a ajudar els pagesos dels camps propers, ja que els seus fills eren a la guerra i la visió dels camperols va fer un gir de cent vuitanta graus.

 

Hi va haver una desbandada?

Sí, creia que l’exèrcit francès el va abandonar a ell i a les 400 persones que formaven part de la 22a CTE, fins que el 17 de juny de 1940 van ser capturats pels alemanys a Épinal, en un poble anomenat Damas.

 

Quina va ser la seva reacció en veure com era capturat pels alemanys?

Creia que el mataven, els van portar a dalt d’una muntanya on ell creia que serien afusellats pels alemanys, però no va ser així. Aleshores va passar a ser presoner de guerra i ingressat en un stalag (camps de presoners en territori alemany), primer a Zagan (Polònia), al VIII-C, i després a l’Stalag XII-D a Trier, tocant la frontera amb Luxemburg.

 

A què es dedicava a Zagan?

A res, no els feien treballar, ja que eren presoners de guerra i no els maltractaven, si més no, no tant com als altres camps on havia estat fins aleshores. Vivia en més o menys bones condicions, amb presoners de totes les nacionalitats.

 

Què va suposar per a en Josep la aliança Franco-Hitler?

Aquesta aliança va ser el principi del fi dels republicans espanyols exiliats. Hitler va preguntar a Franco què volia que fes amb els espanyols que tenia presoners, ja que el govern espanyol es va desentendre de la seva situació. Dies més tard, es van presentar membres de la Gestapo per interrogar tots els republicans espanyols.

 

A l’hora dels interrogatoris, com era el tracte rebut per part dels membres de la Gestapo?

El tracte ja va ser molt pitjor, amb la documentació de cadascú els preguntaven pels seus ideals, per què van lluitar contra el règim de Franco, etc. Al novembre de 1940 va passar de Zagan a Trier, on va estar-s’hi un mes, i finalment el 23 de gener de 1941, en un tren on hi havia 775 republicans espanyols, va ser enviat a Mauthausen en un viatge de tres dies i tres nits.

 

Com va ser el trajecte cap a Mauthausen? Sabia on es dirigia?

No sabien on anaven, eren vagons de bestiar que transporta

ven o vuit cavalls o quaranta persones, però no hi havia tan sols quaranta persones, sinó que en ocasions n’aglutinaven més de cent. No van poder seure, beure, ni menjar durant tres dies. Hi havia una latrina, però aviat es van omplir de fems. Com que no tenien preferència en el trànsit ferroviari, la major part del dia estaven parats, i es movien durant la nit.

 

On es va col·locar en Josep durant el viatge?

Al costat de la reixa, l’únic lloc per on entrava una mica d’aire i es podia veure l’exterior. Li agradava molt la geografia, i en un moment donat, va veure l’estació de Munic, i va dir “anem cap al sud”.

 

Com va ser l’arribada?

Van arribar a les 19 h del dia 25 de gener a l’estació de Mauthausen, però el camp de concentració es trobava damunt d’un turonet, a uns 5 km. Aquests 5 km els van fer corrent, després d’haver estat tres dies sense menjar, beure, ni dormir. Als que paraven, els guàrdies de les SS els remataven al terra.

 

I l’entrada al camp?

Hi varen entrar pels garatges, així que el primer que van veure va ser una enorme àliga amb l’esvàstica. Un cop dins els van dutxar, desinfectar i els van tallar el cabell.

 

Què és 4.437?

El número que li van posar a l’arribada, i per tant, la seva nova identitat. En el moment d’entregar-li l’uniforme a ratlles, tenia diverses marques de bala, cosa que el va desmoralitzar molt, ja que pensava que ell acabaria de la mateixa manera com havia acabat el seu anterior portador. Hi havia cosit un triangle blau amb la S de Spanier.

Un cop instal·lat, on va ser destinat?

En un primer moment als barracons de quarantena, més tard, a les barraques 15 i 18, i finalment al Baukommando.

 

A quina part es dedicava al Baukommando?

A la pedrera, a extreure pedra per a la construcció del camp principal.

 

Hi havia amistat entre els presos?

Sí, el vincle era gran. Un cop en Josep va conèixer a un jueu desnodrit, i sempre li guardava aigua, fins que el van aconsellar que no ho fes, que si l’enxampaven el matarien.

Un pres alemany li va dir donar tres consells per sobreviure: no pensar en la família, rodejar-se d’amics optimistes i conservar les forces; “només treballa, quan et miri un SS”.

 

Com era el dia a dia a Mauthausen?

Formacions a primera hora del matí, i a la posta de sol.

Moltes vegades quan un pres s’havia fugat els tenien allí hores, com a càstig, era igual si plovia, nevava o feia una calor esgarrifosa.

 

En Josep va poder escriure alguna carta a la família?

Sí, a partir de l’any 1943 van permetre a tothom qui volgués escriure a la seva família. Abans de ser enviada, passava per un control.

 

Com va ser l’estada al ‘kommando’ Brestein?

Aquí hi va estar bé (relativament), ja que eren camps petits i no els tractaven amb tanta duresa, tots els presoners del kommando eren republicans espanyols, treballava en la construcció de carreteres per a explotacions forestals, i més tard va passar al kommando Steyr.

 

I al ‘kommando’ Steyr?

Aquest komamndo era més gran que l’anterior, on també treballaven presos d’altres nacionalitats. Es dedicaven bàsicament a fabricar maquinària de guerra.

Va acabar molt esgotat físicament, i quan això passava, venien els guàrdies de les SS i et portaven al camp per acabar de morir allà i més tard cremar-te a Gusen. A ell el van dur al “camp rus”.

 

Va sobreviure al “camp rus”?

Sí, va ser gràcies a un metge madrileny que el va ajudar en tot el que va poder i va evitar que li injectessin xeringues amb gasolina per matar-lo, en Josep feia 1,75 m i solament pesava 37 kg.

 

En alguna ocasió va rebre algun càstig?

Sí, va rebre vint-i-cinc fuetades i havies de comptar-les en alemany, i si t’equivocaves tornava a començar.

 

En una ocasió en Josep va estar a punt de morir. Què va passar perquè no fos així?

Un dia van descarregar un camió de gra i a en Josep ja se’l veia que estava cansat i no podia, els SS en van anotar el número de pres, i li van comunicar que el dia següent tindria el seu càstig; ell, desesperat, li va suplicar a un company de Figueres encarregat de netejar els uniformes dels guàrdies que agafés un paper amb el seu número de pres que hi havia en una de les butxaques dels pantalons d’un guàrdia i que l’eliminés, i així ho va fer. L’endemà, el guàrdia sí que sabia que havia de castigar un pres, però en no tenir el paper, en Josep es va salvar.

 

Quins eren els càstigs que en Josep veia diàriament al camp?

Garrotades, hores i hores en una mateixa posició, penjades en públic, o llençar-los des del precipici, i aquests rebien el cínic nom de “paracaigudistes”. Molts d’ells es tiraven a les reixes electrificades. Un cop recorda que a la barraca un presoner es va apropar a l’estufa, i el capo li va clavar una puntada de peu a les costelles que va fer que morís dos dies després. Quan feien execucions en públic, els alemanys posaven música de festa com si fos una obra de teatre.

 

On va anar després de sortir del “camp rus”?

Es va presentar voluntari a transportar cadàvers al crematori, feina que li proporcionaria més aliments, ja que per a en Josep la fam va ser el pitjor dels càstigs.

 

Quin va ser el seu últim destí a Mauthausen?

Va ser a un subcamp que rebia el nom de Passau II, a la vora del Danubi. Allí descarregava vaixells plens de menjar per a les autoritats nazis procedents d’Hongria, i va aprofitar per menjar-se algun que altre pot de melmelada sense ser descobert.

 

Com va ser l’alliberament de Mauthausen?

Va ser l’últim camp nazi en ser alliberat, el 5 de maig de 1945. Dies abans els oficials destinats a Passau II i els presoners van marxar cap al sud d’Àustria, als túnels d’Ebensse, ja que veien que la fi era propera. En Josep tenia por que els duguessin als túnels per després fer-los volar pels aires i quedessin sepultats.

 

Va intentar fugir en algun moment?

Sí, de fet ho va aconseguir, mentre els guàrdies es rentaven va tenir l’oportunitat, juntament amb altres presos, de fugir. Van anar direcció al nord d’Àustria, amagant-se pel bosc i per on podien, ja que en baixar va veure alguns camperols i ell va pensar que es podrien refugiar allà.

 

Què va passar en arribar a les granges?

El dia 8 els pagesos els van comunicar que la guerra havia acabat, per tant tres dies després de l’alliberament del camp de Mauthausen.

 

I un cop acabada la guerra, què va passar?

El dia 12 va localitzar un comandament americà, on es va quedar uns dies. El 25 de maig de 1945 en Josep arribava a París, va ser acollit per una família francesa que el va tractar com si fos un fill i s’hi va quedar fins l’any 1949.

 

Quina era la seva feina durant la seva estada a França?

Va estar treballant en la construcció de ferrocarrils francesos, i també a les fàbriques.

 

Com va ser el retorn a la seva terra?

L’any 1949, en una revisió, li van diagnosticar un problema cardiovascular i li van recomanar un clima sec, amb la qual cosa es va veure obligat a tornar a l’Espanya feixista. Abans de fer-ho es va assabentar que no existien càrrecs legals contra ell. En no tenir-ne va travessar la frontera de manera legal el 22 de gener d’aquell any.

 

En Josep havia sentit anomenar Auschwitz? Sabia que ja havia estat alliberat?

No, en Josep tan sols coneixia els llocs on ell havia estat, no coneixia l’existència de llocs com Auschwitz, Treblika, Theresiendstadt, etc.

 

Va tornar a trepitjar Mauthausen anys després?

Sí, als 25 anys de l’alliberament hi va tornar, li va venir a la ment tot l’horror que hi va viure, però deia que almenys una vegada més hi havia de tornar.

Una de les coses que més em van commoure va ser que en Josep no els guardava rancor als nazis, que els perdonava, deia sovint que “si no perdonem estem perduts, sempre hi haurà guerra”.

Deixa un comentari