//Rafael Santandreu: “La psicologia dura ens dona les claus per dominar el nostre món emocional”

Rafael Santandreu: “La psicologia dura ens dona les claus per dominar el nostre món emocional”

per | 2019-04-30 09:21:3730/04/2019 09:21 | 0 comentaris

El Rafael Santandreu es considera un terapeuta o un divulgador?

Jo soc en un 98% psicòleg i només en un 2% qualsevol altra cosa, com professor, divulgador, etc. I no només això: seré psicòleg per la resta de la meva vida perquè em dec a aquesta feina; és la meva missió a la vida: intentar ajudar al màxim possible la gent a través d’aquesta disciplina.

 

Quins són els temes sobre els quals més li agrada treballar i explicar-se?

Ara estic superficat en tres problemes que m’encanten: el trastorn obsessiu, els atacs de pànic i les addiccions. Però també m’agrada molt donar claus a la gent per aconseguir més èxits, realitzar-se com a persones, treballadors i ciutadans.

 

Aquests temes són els que més preocupen la població en general o estan adreçats a algun segment en particular?

La psicologia dura ens dona les claus per dominar el nostre món emocional. És a dir: tractant depressius i ansiosos aprenem moltíssim de coses que a tots ens interessen: com ser més forts en el camp emocional. Si puc transformar un depressiu, què no podré fer amb una persona més en forma?

 

Títols com ‘L’art de no amargar-se la vida’ o ‘No hi ha res tan terrible’ vol dir que vivim una mica amargats o esporuguits

Sí. Això, per exemple, t’ho confirmarà la gent, per exemple del Segon Món. Jo tinc amics de Mèxic o Colòmbia que venen aquí i ens veuen massa porucs, acovardits a l’hora d’emprendre. I és que un excés de seguretat tampoc és bo. La gent del Tercer Món ens veu molt “quejicas”, ens ofeguem en un got d’aigua. I quan ens fem grans, comprenem que ens vam arriscar poc, vam viure amb el fre posat.

 

Hem sentit a parlar molt dels manuals d’autoajuda i no precisament bé, però vostè va un pas més enllà i publica un manual d’autoteràpia, no és arriscat?

Jo em sumo a la crítica als llibres d’autoajuda: el 95% són molt dolents, infumables. Jo recomano a la gent que llegeixi només autors amb una trajectòria seriosa al darrere. N’hi ha de molt bons. Jo de fet dono suport a molts professors i professionals ajudant-los a publicar a Espanya, com el britànic Allen Carr, l’americà Michael Holick o l’australiana Claire Weekes. En aquests autors hi trobaran joies.

 

Estem davant canvis exponencials de tot ordre, amb situacions que semblen acostar-se al límit en temes tan importants com el canvi climàtic i en el nostre país en concret també en una situació, per dir-ho suau, complexa. Com hem d’afrontar-ho nosaltres i quin missatge hem de donar als nostres fills?

La història de la humanitat és una barreja de fets meravellosos i d’altres bojos, surrealistes o autodestructius. Cadascun de nosaltres som capaços del millor i del pitjor: es tracta d’alimentar la part extraordinària de l’ésser humà, sabent que mai erradicarem del tot la bogeria. Als joves els animo a cercar aquest camí per sobre de la neurosi col·lectiva: amb alegria de fer coses bones, sempre.

 

Tenim entès que donarà una conferència a Tarragona en el marc de la convenció de la consultora vallenca Parés i Aubia; sobre quina idea girarà?

Parlaré del món de la feina. Es possible tenir èxit i gaudir moltíssim. Les claus d’això són mentals. Es tracta d’assolir la mentalitat correcta. El meu avi era sabater i va gaudir cada minut de ser un gran mestre sabater. L’èxit va ser un subproducte del seu amor pel que feia.

 

Així doncs, a la societat actual els vincles entre empresa i esport creu que són tan rellevants?

Jo ajudo grans esportistes i entrenadors a assolir les seves fites i aplico les mateixes eines mentals que a la resta dels meus pacients que s’estressen o tenen pors a la feina. Es tracta de competir sense pressió. Com deia en Johan Cruyff: “Sortiu i gaudiu.”

 

I a curt termini, quin és el seu proper objectiu, en què està treballant?

Com et deia, estic molt posat a trobar millors teràpies per al trastorn obsessiu, de pànic i les addiccions. Però segur que d’aquesta investigació sortiran claus per a la fortalesa de tothom.

Deixa un comentari