//Per al Borges del Camp, aquest ascens a Segona Catalana és històric

Per al Borges del Camp, aquest ascens a Segona Catalana és històric

per | 2019-05-24 12:01:2424/05/2019 12:01 | 0 comentaris

El tècnic de Valls Xavi Castillejo ha aconseguit l’ascens a Segona Catalana com a entrenador del
CD Les Borges del Camp. Com a segon millor classificat dels tres grups de Tarragona de Tercera Catalana, s’assoleix el primer ascens de la història del club del Baix Camp a Segona Catalana.

Com valores l’ascens a Segona Catalana?
És un ascens històric, per al qual s’ha treballat molt durant tot l’any, i al final, el futbol ens ha premiat.

A inicis de temporada l’objectiu era l’ascens?
No. Per a nosaltres l’objectiu era estar a la zona mitjana, a l’inici de la lliga, però al final, després d’anar competint partit rere partit, s’ha obtingut aquest resultat final. Ho hem fet a base de treball i de competir i per a l’equip ha estat un premi.

Dius que no era l’objectiu inicial, però quan passa a ser-ho, vistos els resultats?
A l’inici de temporada ens marquem l’objectiu d’arribar als 45-50 punts per estar a la zona mitjana. Un cop es compleix, busquem altres reptes i aquest era l’anar pas a pas. Vèiem que cada cop teníem més punts, i al final, quan resten 10 partits per acabar la temporada, ens plantegem intentar assolir l’ascens de categoria.

T’hauries cregut que l’equip assoliria l’ascens abans d’iniciar la temporada?
No, però en el futbol vas treballant, vas veient que hi ha un grup de jugadors que fan pinya, que encadenes resultats positius i t’acaba portant fins aquí. Aquesta és precisament la gràcia del futbol, que passin coses com aquesta.

Es tracta del teu tercer ascens a Segona Catalana amb tres equips diferents… Quin és el secret?
En cap dels tres equips amb què he assolit l’ascens era l’objectiu inicial. Intento confeccionar la plantilla, una plantilla que tingui ganes de treballar i fer-ho amb humilitat. El sistema de joc que faig servir és simple: joc directe i intentar ser rocós, encaixar pocs gols, perquè al final és el que et dona punts. Durant la setmana s’entrena molt el sistema defensiu. Aquest, dels tres ascensos, és l’any que millor futbol hem fet de mig camp endavant.

Parlant de l’aspecte ofensiu, tenir un golejador que marqui 43 gols, ajuda?
En Mustapha Amghar és una persona que altres anys havia marcat gols però no s’havia consolidat. Enguany hem treballat molt l’aspecte mental. Era bon jugador, però enguany s’ha superat. Els seus gols han estat molt rendibles per a l’equip.

Tant Borges com Cultural Bonavista feia mesos que s’havien despenjat dels rivals. Sembla, i vist des de fora, que hi hagi hagut poca emoció a la zona alta.
Els dos equips hem competit de forma brutal. Els altres equips no han pogut seguir la regularitat. Al final, els dos primers hem estat molt a prop l’un de l’altre i ha estat la Cultural Bonavista qui s’ha proclamat campió, i nosaltres, ascendim com a segon millor dels equips de Tarragona. Al final el sabor és igual de bo, perquè aconsegueixes una fita història per a un poble que mai havia ascendit a Segona Catalana.

Us hauria agradat ser campions de grup?
Sí, sempre que puguis és bonic aconseguir-ho, però al marge d’això, el premi que hem tingut és l’ascens. S’ha de felicitar la Cultural Bonavista pel campionat, però nosaltres al final del partit d’aquesta jornada vam viure una festa igual. Un ascens passa pocs cops a la vida.

Matemàticament vau ascendir a mitjan setmana per la pèrdua de punts del Montblanc, per la sanció en el partit davant de la UE Segur. Com es va viure?
Va ser una vivència estranya. Estava tranquil a casa i em van trucar que havien sortit les sancions i al Montblanc li havien tret tres punts per alineació indeguda, i això feia que ascendíssim com a millor segon dels tres grups de Tercera Catalana. Et comença a trucar el president, jugadors… Dijous ho vam celebrar a l’entrenament, dissabte al camp i segurament hi haurà alguna celebració més. És cert que va ser estrany, diferent. Quan et penses que al futbol s’ha vist tot, cada any poden passar coses noves.

Què representa per a un club com el Borges del Camp jugar el pròxim curs a Segona Catalana?
Representa una cosa històrica. El fet de competir amb equips d’un potencial terrible i que estan a anys llum en l’aspecte pressupostari, fa que sigui una vivència. S’ha de buscar competir, gaudir, i s’ha de viure com una experiència, sense cap altre plantejament.

S’ha sentit algun rumor que potser el Borges del Camp podria renunciar a l’ascens de categoria per tema pressupostari…
El Borges no renunciarà a la categoria. L’equip ha pujat i agafarà la categoria i es jugarà. A més, la pròxima temporada és el centenari del club i el fet de poder ascendir l’any del centenari és una cosa que quedarà guardada a la memòria del club i s’ha de gaudir. És una magnífica forma de celebrar-ho, imprevista, boja, però això és el futbol.

Deixa un comentari