Pot valorar el seu cessament?
El fet que els mateixos que han d’aplicar l’article 155 no sàpiguen com fer-ho, explica les incongruències i l’arbitrarietat d’un mecanisme que el govern espanyol està utilitzant de manera desmesurada. No tot val en nom del 155 i evidentment jo no em considero cessat, perquè és al meu govern a qui pertoca aquesta decisió. Ara bé, l’amenaça de desempara jurídica que pot suposar no respectar aquesta mesura —ens acusarien d’usurpació de funcions— fa que no ens quedi més remei que acatar aquesta decisió.

Es torna a veure com a delegat del Govern després del 21-D?
El que em passi a mi és irrellevant. Jo em considero un ciutadà al servei del país i crec que durant aquests gairebé vint mesos en el càrrec hem fet una feina extraordinària en tots els àmbits. Des de la salut, passant per l’agricultura, la justícia o el medi ambient i fins a les infraestructures. Malgrat les traves i dificultats que ens ha posat l’Estat, ens avala un llegat de feina feta, no només per part de la delegació del Govern, sinó també de totes les direccions territorials del Govern. Em poso com sempre a disposició del país i si en un moment determinat, com en el passat, em proposen que assumeixi un compromís com aquest o qualsevol altre, evidentment m’ho pensaré.

Com valora la tasca feta a la delegació del Govern de la Generalitat?
La valoro molt positivament. Hem aconseguit desplegar l’Agència Tributària de Catalunya amb oficines presencials arreu de totes les comarques, amb oficines noves a Reus i a Tarragona. També estic satisfet de la feina en matèria de Salut: el compromís de la Generalitat amb l’Hospital Sant Joan de Reus per garantir-ne la viabilitat, la projecció del nou hospital Joan XXIII de Tarragona o la visió metropolitana de la xarxa de salut a les nostres comarques, de què el Pius Hospital de Valls és també una pota important. En l’àmbit de la Justícia, cal destacar el projecte del centre obert, que ja té un calendari de construcció, que permetrà alliberar l’antiga presó de Tarragona. També hi ha un acord per a l’enllaç de Vila-rodona a Rodonyà, a la C-51, amb una partida pressupostària per part de Territori, per citar-ne només alguns exemples. La veritat és que en moments complicats hem treballat intensament, sense fer gaire soroll però sempre en benefici del Camp de Tarragona: noves places de residència, la posada en funcionament de noves depuradores o l’increment de personal als centres d’Ensenyament potser no han ocupat gaires titulars però són part del llegat del Govern al Camp de Tarragona.

Quins són ara els seus reptes de futur personals?

Treballar amb totes les meves forces per la campanya del 21-D i per guanyar unes eleccions que l’Estat s’ha vist forçat a convocar perquè no té capacitat d’intervenir durant gaire temps les nostres institucions. És un repte compartit amb tota la ciutadania perquè si volem defensar els nostres drets i llibertats, aquest 21 de desembre hem de votar i hem de guanyar.

Esperava que la situació política arribaria a aquests extrems?
Si mirem la història de l’Estat sempre ha viscut molts moments convulsos, que han coincidit amb la pèrdua de colònies: Cuba, Filipines, el Perú, Veneçuela… En la seva mentalitat colonialista, Catalunya és la seva darrera colònia i, per tant, utilitzen tots els mecanismes que tenen a l’abast per defensar la unitat d’un estat que somnien indissoluble. Però no n’és pas, d’indissoluble, com ens mostra la història, i evidentment amb la força de la gent ho aconseguirem.

Podem definir la situació política actual com una dictadura?
De la manera que la defineixo és amb una frase: “Als demòcrates no ens agrada cap dictadura, ni tan sols la constitucional.”

El 155 ha estat una errònia interpretació de la llei o quelcom més?

Ni el mateix Estat el coneix, ni sap com aplicar-lo. Hi ha greus mancances d’empara jurídica en la seva aplicació. Realment no saben ni com desplegar-lo. Tenien clar que necessitaven un article on aferrar-se per destituir tot el govern legítimament escollit. Amb l’aplicació del 155 s’ha decapitat aquest govern perquè era l’única manera de fer el que no es veien capaços de fer, guanyar a les urnes.

Creu que la declaració de la República ha generat inestabilitat econòmica?
El que ha creat més inestabilitat econòmica són les imatges de l’1 d’octubre amb un desplegament policial mai vist en aquest país, on s’agredia gent innocent que feia cua per anar a votar. Crec que és la imatge que pot generar més inestabilitat econòmica. Apallissar electors per anar a unes urnes genera inestabilitat política i econòmica. Si a més es crea un decret perquè les empreses se’n vagin de Catalunya i reben pressions del govern de l’Estat per fer-ho… Si a tot plegat hi sumem la incapacitat, o manca de voluntat, per desenvolupar el Corredor Mediterrani o l’elevat cost de l’energia, o l’aturada de la construcció de l’A-27, es pot explicar la inestabilitat econòmica a què està sotmès el nostre territori des de fa temps.

És contradictori presentar-se a les eleccions si ja s’ha proclamat la República?
Les eleccions venen condicionades perquè hi ha un estat que aplica un 155 i que veu que l’única sortida que té és anar a unes eleccions, perquè s’ha vist atrapat en la seva pròpia teranyina. L’Estat ha convocat per primera vegada unes eleccions, una decisió que és potestat del nostre legítim president, perquè no saben com sortir-se’n. Evidentment, nosaltres amb un exercici de responsabilitat vam aplicar el mandat que ens van donar els ciutadans el 27 de setembre. Vàrem aplicar la llei de transitorietat jurídica, la llei del referèndum i vam proclamar la República, i això és el que defensarem el dia 21 de desembre.

Creu que la participació del 21-D serà superior a la de l’1-O?
Jo crec que el 21 de desembre s’ha d’anar a votar i això ho tinc claríssim. Amb les fórmules que hi ha sobre la taula, però el que s’ha de fer és anar a votar. Totes les formes que se’n derivin seran legítimes. I estic convençut que com sempre, i de fet ja tenim una alta participació a les eleccions del 27 de setembre, amb un 76% de participació. Crec que s’arribarà a igualar i fins i tot a superar. En funció dels resultats, valorarem la situació. Especular sobre com pot quedar el resultat és aventurar-nos, tot i que les tendències indiquen que les majories independentistes es consolidaran o s’eixamplaran.

El Govern de la Generalitat hauria d’haver-se avançat al de Madrid?
No té cap sentit. El mandat democràtic era un mandat claríssim que ens havia manat la gent des de les urnes, que a més a més el vam referendar un cop més el dia 1 d’octubre. I evidentment el que havíem de fer era la proclamar la República.

Si guanya ERC, quin serà el camí a recórrer?
De moment, ens hem de centrar a guanyar les eleccions. Centrem-nos en el que és important de debò, que és guanyar el 21 de desembre. A partir d’aquí, hem de desenvolupar aquest programa i fer front comú de defensa de les institucions, la recuperació de les institucions catalanes, l’alliberament de presos i preses polítics i defensar la República catalana.

I si no ho fan?
Fa uns anys les opcions independentistes no havien guanyat mai. Sempre havíem acatat els resultats, sempre havíem sabut perdre, sempre havíem respectat la majoria que guanyava. El que és acceptable és que quan una opció independentista és majoritària es respecti el nostre vot.

El sobiranisme ha de concórrer a les eleccions junt o per separat?
El sobiranisme el que ha de fer és tenir una gran unitat d’acció. Sempre ho hem dit. Si pot ser una llista transversal que aglutini des de Podem a la CUP i eixamplar el que és conegut com a Junts pel Sí, endavant. Cal aconseguir eixamplar l’escenari o els actors que formen Junts pel Sí, per atraure més electors. Aquest recorregut ja l’hem fet i el que hem de fer és consolidar aquesta majoria que ja tenim. Després de l’1 d’octubre hi ha molta gent amb pensaments molt diversos que es pot sentir interpel·lada per anar a votar i és important que trobin totes les opcions, omplir tot el ventall ideològic, perquè tothom s’hi pugui sentir còmode, ningú no es pot sentir orfe en unes eleccions tan transcendentals com aquestes.

Qui seria el millor candidat o la millor candidata alternatiu a la presidència en cas que Oriol Junqueras seguís en presó provisional?
Això qui ho ha de validar i referendar és el Consell Nacional del partit, que es reunirà dissabte, dia 11, i presentaran les opcions o les formes de com s’ha de concórrer a aquestes eleccions. A hores d’ara encara és un escenari obert, però evidentment creiem que els consellers que estan a presó han de ser presents a la llista, i l’Oriol l’hauria d’encapçalar. A més a més haurien d’anar acompanyades de tota la resta de companys i companyes de partit que també estan encausats per organitzar el referèndum, per ampliar el màxim el nombre d’incorporacions d’aquestes llistes de forma generosa . Però sobretot cal insistir en unitat d’acció, abastar l’ampli front electoral que tenim davant des de tots els espectres ideològics.

Si el 21 tornen a guanyar les forces sobiranistes s’espera més suport internacional que l’1-O?
De fet, la realitat catalana es posa en el taulell internacional a partir de l’1-O. Juguem una partida en què som un nou actor per a la comunitat internacional. Els últims anys havíem creat una imatge de país que ens posicionava com una societat capaç de mobilitzar-se cívicament i on no hi ha hagut cap incident en cap de les mobilitzacions que s’han fet. On hem donat una imatge internacional de civisme i de pacifisme important, però amb això no n’hi havia prou.

És un risc per al partit que presos polítics es presentin a les eleccions del 21-D?
El risc en si ja l’han assumit els mateixos presos polítics fent la seva feina i complint el seu programa electoral. Per tant ningú podrà dir mai que un partit o una formació no hagi sigut fidel al seu programa electoral. Per tant màxima fidelitat al programa i màxima fidelitat al país.

Des del bloc independentista s’han comès errors al llarg d’aquest procés?
Segurament en moltes coses, quan governes, prens decisions que poden ser més encertades o menys encertades en tots els àmbits. Evidentment en àmbits tan transcendentals com en aquests de país hi ha coses que es poden millorar, de fet ens ho hem d’exigir sempre com a bons governats. Del que estic completament convençut és que hem tingut una actuació molt digna davant la situació que ens havia plantejat l’Estat perquè hem tingut una situació en què un dels estats més potents del món ha desplegat tres vaixells plens de policies I guàrdies civils, helicòpters sobrevolant conselleries i el Palau de la Generalitat a diari, la vigilància i espionatge sofert, així com la vulneració dels drets col·lectius de diferents entitats i personalitats del país. Hem sigut sotmesos a escoltes telefòniques, a vigilància, a una pressió policial per desenvolupar la nostra activitat diària de gestió política. Davant d’aquesta situació de vulnerabilitat on els drets civils han estat completament arrabassats dia rere dia a membres del parlament escollits democràticament i membres d’entitats pacífiques, segurament algun error es pot arribar a cometre.