//“No toquem per guanyar-nos la vida, ho fem per hobby i sense cap mena de pressió”

“No toquem per guanyar-nos la vida, ho fem per hobby i sense cap mena de pressió”

per | 2019-10-17 17:05:2317/10/2019 17:05 | 0 comentaris

Somdos és un duet totalment instrumental format per Jordi Toda, saxo tenor, i Josep Lluís Rodríguez, teclat, que ofereixen les seves habilitats musicals per amenitzar concerts tant de l’àmbit privat com públic. Malgrat que la seva trajectòria va iniciar-se al juny d’aquest any, ja han realitzat diversos concerts per les demarcacions de Tarragona i Lleida, amb bona acceptació per part del públic.

Com va sorgir la idea de crear el duet Somdos?
Jordi Toda (J. T.): Fa dos anys i mig que vaig començar a agafar el saxo, que feia quaranta-quatre anys que no havia tocat. De jovenet, amb només catorze anys, havia tocat amb els grups Intrèpids, i quan tenia uns vint anys vaig anar a Manel Grup 55. Quan em vaig casar vaig deixar el saxo a l’armari. Quan em vaig jubilar el vaig tornar a agafar. Vaig anar a classes amb la Rosabel Bofarull, de l’Escola Municipal de Música Robert Gerhard. Els meus amics em van animar a tornar a agafar el saxo. Em vaig comprar un saxo i ara en tinc tres. Quan ja estava habitual al saxo vaig pensar a muntar alguna cosa. Aleshores vaig trobar Josep Lluís, un col·lega fantàstic i un teclista magnífic. Li vaig proposar la idea de crear el duet i així ho vam fer. Ens vam trobar pel mes de març d’enguany i l’11 de juny vam començar a tocar, i fins ara.

Josep Lluís Rodríguez (J. L. R.): Un curt termini de temps, però intens. Hem estat de sort. Hem fet bastants bolos, més dels que ens pensàvem.

Quin és el tipus de música que oferiu?
J. L. R.: Bàsicament és instrumental, amb acompanyament de piano i saxo com a solista.

J. T.: Les músiques són dels anys setanta, vuitanta i actual.

Toqueu versions?
J. T.: Sí. Fem versions de The Beatles, Creedence, Procol Harum, Elvis Presley, Simon & Garfunquel, Eric Clapton, Leonard Cohen, Moody Blues, Santana, Serrat, Lluís Llach, Kenny Rogers, etc. Com que toquem molt en restaurants i la gent està sopant, són de la nostra edat, d’entre 50 i 60 anys, senten cançons que feia anys que no escoltaven. Quan les tornen a sentir, ens feliciten perquè els transportem a aquella època.

J. L. R.: Són cançons molts conegudes i, últimament, poc tocades. No són cançons habituals que interpreten un conjunt o duet. Com que no és l’habitual, et dona aquest punt de diferència i impacta més la gent.

Josep Lluís, quina és la teva trajectòria dins del món de la música?
J. L. R.: Havia estudiat música de petit, com altres nens d’altres famílies, tocant el piano. De jove vaig fer grupets amb els amics i vaig estudiar a l’Aula del Liceu. Més recentment vaig estar amb un grup de versions, la Glamour Band, de la zona del Vendrell i Calafell. Ho vaig deixar perquè vaig marxar als Estats Units amb la meva senyora. Un dia, parlant amb el fill i la jove d’en Jordi, em van explicar que el seu pare buscava un pianista.

J. T.: Ràpidament ens vam entendre. Tenim tots dos un bon caràcter, el principal dels músics és que ens avinguem. Som com un matrimoni ben avingut.

Com va sorgir el nom de Somdos?
J. T.: Vaig preguntar per Facebook quin nom podria tenir el duet. Un, de la quarantena de propostes a les xarxes socials, em va suggerir el nom de Somdos i així vam quedar. Buscàvem un nom que fos encomanadís i curt.

Teniu un vídeo promocional a Youtube, oi?
J. T.: Sí, un vídeo que hem fet per a empreses i ajuntaments. Particularment tinc dos CDs: 40 anys de silenci (1972-2016) i La música és vida.

Per què agrada al públic la vostra música?
J. T.: Pel tipus de cançons que fem. Malgrat que són cançons antigues, transportem la gent a aquella època i això agrada. Ho notem perquè quan acabem l’actuació ens venen a felicitar i ens diuen que els hem posat la pell de gallina. Tothom ens anima a continuar en aquesta línia.

J. L. R.: Les nostres actuacions són molt desenfades. No tenim cap pretensió. Toquem per a qui ens vulgui escoltar. La música és un cuquet que et queda sempre.

J. T.: No toquem per guanyar-nos la vida sinó per hobby. A tos dos ens agrada la música. No ens dediquem professionalment a la música.

Deixa un comentari