Míriam Díez és directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura. Fa vint anys que es dedica al periodisme religiós. Ha viscut deu anys a Roma.

Qui és Míriam Díez?
Vaig néixer a Girona i m’he format a Roma, on he viscut deu anys. Em vaig doctorar a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Al portal catòlic Aleteia.org em dedico a coordinar la secció d’informació i entreteniment. Em dedico al periodisme religiós des de fa vint anys. Col·laboro a El Punt Avui i escric cada diumenge al diari digital El Nacional. Soc la directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura.

Què és l’Observatori?
L’Observatori Blanquerna en Comunicació, Religió i Cultura és un espai interdisciplinar de recerca i divulgació d’activitats en l’àmbit que enllaça la comunicació amb el fenomen religiós. Des de l’Observatori se segueixen les tendències en informació religiosa, la presència de la religió en els mitjans i especialment en les noves tecnologies i el lligam entre la cultura popular i els aspectes espirituals i socials de la societat.

Quina serà la teva aportació a la xerrada del dia 16?
La meva aportació el dia 16 es focalitza en què vol dir comunicar la missió avui. D’una banda, explicar què vol dir ser missioner i quina és l’experiència que hem tingut des de l’Observatori Blanquerna entrevistant setanta missioners catalans. Els seus anhels, preocupacions, alegries…, ens les comparteixen a les entrevistes en vídeo que els hem anat a fer allà on viuen: el Japó, l’Índia, Togo, el Senegal, Cuba, Bolívia, Madagascar o Etiòpia són alguns dels indrets que hem visitat. Els missioners són el millor que tenim en l’àmbit eclesial català: gent compromesa, gent que es creu a fons el que fa, però que també dubta i té una visió crítica sobre la realitat. Persones amb fons, amb principis, amb fidelitat.

Els missioners no fan sermons —tot i que molts són capellans—, sinó que amb la seva vida ensenyen allò en què creuen. Els missioners són persones que no volen els focus en la seva persona, sinó en la missió. No els interessa i fins i tot a vegades els fa angúnia ser entrevistats.

Quin és el paper de la religió en l’actualitat?

La religió és una dimensió fonamental a la vida de milers de persones. És un error de moltes polítiques públiques ignorar-ho. La religió no demana privilegis, sinó reconeixement. A Catalunya la religió ha format part de la nostra història i identitat, i ara també. Per a moltes persones, la religió i a vegades noves espiritualitats són fonamentals a la seva vida, i determinen la seva acció. A Catalunya tenim una enorme diversitat religiosa, i també no creients, i sabem conviure. Hi ha cops a la convivència, brots racistes, i no cal parlar dels atemptats per adonar-nos que la religió compta i és instrumentalitzada, també.

Quin paper juga la religió actualment entre els més joves?

Els joves tenen set. I la set de sentit a vegades també passa per la religió, perquè la religió ofereix sentit a la vida, i en el fons, si escoltem les cançons que escolten els joves, mirem què diuen els seus influencers, les pel·lícules que miren i admiren… ens adonem que tenen necessitat de connexió: amb ells mateixos, amb els altres, amb referents. La religió ben entesa connecta i ofereix referents. La religió mal entesa allunya. La societat tampoc ajuda, amb una hiperexposició de valors consumistes.

Com creus que han afectat les noves tecnologies a la religió?
Les noves tecnologies possibiliten que la religió estigui molt més present, sempre, a la butxaca, a casa, al carrer, al sofà, al llit, on sigui. També aïllen: per a alguns joves, la tecnologia serveix per fer servir —ho diuen així, que fan servir la religió—, només la seva. I no s’interessen per la religió dels altres. Per a mi un gran tema que tenim sobre la taula, missioners, joves, creients, no creients, tots plegats, és què en fem de l’altre: ens interessa l’alteritat? La cultivem? Ensenyem a conviure amb els altres? Sabem respectar-nos? Ens hi juguem molt.