//“M’agradaria seguir jugant a l’estranger”

“M’agradaria seguir jugant a l’estranger”

per | 2019-11-27 12:58:3527/11/2019 12:58 | 0 comentaris

El futbolista vallenc Roger Bonet fa més d’un mes que va tornar de la seva primera experiència del futbol islandès, on va militar durant mitja temporada a l’equip islandès de Segona Divisió UMF Afturelding. Actualment, es troba entrenant amb la Pobla de Mafumet a l’espera de noves aventures, si pot ser, novament a l’estranger. En aquesta entrevista ens explica com ha viscut aquesta experiència nòrdica.

Com ha estat l’experiència futbolística a Islàndia?
Ha estat molt positiva. Van ser molts els factors que van fer-me decidir anar a jugar a Islàndia: una lliga diferent, un idioma i cultura diferents. L’experiència ha estat curta però ha valgut la pena. He conegut companys nous i el cert és que ha estat enriquidor en el vessant personal. Tinc ganes de seguir vivint experiències com aquesta. Crec que m’ha servit molt per progressar com a jugador i també com a persona.

Que va ser el que et va fer decantar per provar l’experiència nòrdica?
Vaig acabar la temporada al Formentera, vam fer play-off d’ascens a Segona B i sorgeix aquesta oferta d’anar a l’estranger i són oportunitats que s’han d’agafar. Tenia ganes de viure una experiència com aquesta. Soc dels que es pensa les coses però també em deixo portar per les emocions i em feia molta il·lusió i em vaig decidir d’emprendre aquesta aventura. Vull ser professional i era una forma de progressar en una altra lliga i un altre país. Aquí el futbol és més difícil perquè el nivell és molt alt i arribar al nivell professional és complicat. Vaig optar per anar a un altre país i a una altra lliga a intentar-ho.

Havies marxat a jugar a altres punts de l’Estat, però mai a l’estranger. Ha estat la teva primera experiència a Europa. Recomanaries a altres jugadors provar-ho?
Sí. Molts jugadors de Segona B i Tercera Divisió veuen com aquí se’ls tanquen les portes. És difícil arribar al futbol professional, o tenen problemes amb els seus clubs perquè et deixen de pagar, o hi ha sous precaris. Al final hi ha moltes altres portes a diferents països i només és arriscar-se a viure-ho. Al final si et surt bé o malament t’emportes una experiència.

Com és viure a Islàndia?
És un país i cultura diferent, però el que més m’ha xocat és que no es fa de nit. Vas a dormir a la 1 de la matinada i t’entra claror per la finestra, i al principi era estrany. Allà no tenen una cultura de l’oci com tenim aquí. És una ciutadania més tancada.

A nivell esportiu, vas quedar satisfet del rendiment que vas donar?
Vaig arribar a mitjan temporada i vam assolir l’objectiu principal, que era salvar l’equip. Vam quedar a mitja taula i vaig jugar tots els partits excepte un perquè estava sancionat. Tant el tècnic com el club van quedar contents amb mi. Les deu jornades que vaig disputar vaig complir les expectatives que el club em demanava.

Com definiries el futbol islandès?
És molt competitiu però alhora molt desordenat tàcticament. La seva metodologia del futbol base és molt diferent. Es treballa poc tàcticament i això fa que quan s’arribi a les lligues de primer nivell et trobis que en aquest aspecte són més desordenats. Físicament hi ha jugadors molt ben preparats i els partits són oberts. No té res a veure amb el futbol d’aquí. Es pot definir com un futbol més anglès, de transicions. Personalment m’agrada més que el d’aquí perquè el futbol espanyol és més tàctic, no pot haver-hi errors. Allà només pensen a atacar, a córrer cap amunt i enfocar-se en la porteria. Això fa que hi hagi partits més vistosos.

La qualitat del futbol islandès és més baix que l’espanyol, però quant a infraestructures, està més avançat?
Als països nòrdics, i concretament a Islàndia, on he estat, tenen bones infraestructures, són seriosos i la forma de ser és diferent al futbol espanyol. Només t’has de dedicar a jugar a futbol i tens totes les condicions. Les instal·lacions estan molt bé. A Espanya, per desgràcia en molts clubs no trobes tots aquestes situacions.

Tema salaris. Canvia molt?
Sí. Els sous són més alts. Al final els jugadors de fora estem més ben valorats que els d’allí. A canvi la vida és més cara, però normalment els clubs t’ofereixen serveis perquè no hagis de tenir tantes despeses allí. Realment en el tema salarial són molt seriosos. No tindràs problemes de pagament i això s’agraeix perquè només t’has de dedicar a jugar a futbol i centrar-te en el que et toca, que és jugar i entrenar bé.

Hi ha jugadors de fora del país?
Es fa molt, això de portar jugadors de fora. Gairebé tots els clubs, en els seus onzes inicials tenen tres o quatre jugadors de diversos països: espanyols, anglesos, brasilers, portuguesos… Cada cop més estrangers estan anant a jugar a Islàndia, perquè la lliga cada cop és més competitiva i tenen aquest poder econòmic per intentar portar gent de fora.

Ara portes poc més d’un mes aquí. Quina planificació tens a partir d’ara?
Estic entrenant amb la Pobla de Mafumet. La meva idea és esperar alguna altra cosa de l’estranger, que és on m’agradaria seguir jugant. Si pot ser als països nòrdics, on he estat molt bé, seria magnífic. Com a màxim em plantejo esperar el mes de gener, que s’obren bastants mercats i llavors prendré una decisió.

Deixa un comentari