//“La meva professió està estretament vinculada amb els meus orígens familiars”

“La meva professió està estretament vinculada amb els meus orígens familiars”

per | 2019-08-29 20:55:4229/08/2019 20:55 | 0 comentaris

Jaume Marlès ha encapçalat l’estudi “Com la gestió verda urbana està influint en la creació de nius d’aus passeriformes al Mediterrani: un estudi de cas en una ciutat catalana”. Hem parlat amb ell perquè ens expliqui d’on sorgeix el seu interès per la natura i quin és el seu vincle amb la ciutat de Valls. Marlès ha fet petites estades en diferents països del món com la selva amazònica de l’Equador o el Marroc, on a través d’un projecte europeu ha encapçalat la línia d’estudi de la biodiversitat i el paisatge de la zona del Zhad.

D’on sorgeix el teu interès per la natura, la biodiversitat, la fauna…?
Jo soc del municipi de Santes Creus i des de petit que m’ha apassionat la natura, una afició que dec als meus avis, sobretot a la meva àvia, que sempre han estat vinculats al món de la pagesia. Ells van ser qui em van fer estimar la terra, les plantes… Així doncs, la meva professió està estretament relacionada amb els meus orígens familiars.

Quins estudis has realitzat al llarg de la teva carrera acadèmica?
Els meus estudis els vaig iniciar a Valls, amb l’institut i el batxillerat. Després vaig estudiar enginyeria agrícola a la Universitat Rovira i Virgili, una carrera que vaig acabar complementant amb la llicenciatura en Ciències Ambientals a Barcelona. Va ser aleshores quan vaig començar a col·laborar amb el doctor Martí Boada, que encapçala el grup de recerca Conservació, Biodiversitat i Canvi Global, del qual formo part. Un temps després vaig començar un màster que combinava amb la feina a l’empresa CESPA com a tècnic de jardineria.
Finalment, fa uns anys vaig iniciar el doctorat a l’Autònoma de Barcelona, concretament a l’ICTA, fins al febrer del 2017, que va ser quan vaig presentar la meva tesi sobre la ciutat com un ecosistema.
Actualment es podria dir que combino la vida professional com a tècnic i gestor de jardineria a la ciutat de Valls amb l’acadèmica.

Com va sorgir la idea de realitzar un estudi sobre la biodiversitat urbana?
Parlant amb el meu director de tesi, el doctor Martí Boada.

Per què vas decidir escollir la ciutat de Valls per fer l’estudi?
Principalment perquè és on visc i on treballo. És la ciutat que més conec en aquest sentit, sobretot perquè és on treballo i segueixo el dia a dia de la vegetació pública municipal de Valls.

En què s’ha basat la recerca de l’estudi?
En primer lloc, durant quatre anys es van recollir nius petits d’ocells passeriformes que es trobaven a la vegetació municipal pública de la ciutat i barris. Aquests nius van ser recollits a partir dels treballs de manteniment que es feien regularment a la vegetació del municipi de Valls. Cal remarcar que aquests nius no eren reutilitzats pels ocells, ja que quan nosaltres els agafàvem era quan els abandonaven.

Quants nius es van recol·lectar en total?
En total, es van recol·lectar uns 300 nius, que van passar per un procés d’assecatge i, posteriorment, se n’extreien unes dades com el lloc on s’ha trobat el niu, en quin tipus d’edificació, l’alçada, l’espècie vegetal on s’havia instal·lat l’ocell per construir el seu niu, etc.
A partir d’aquesta informació es van establir unes variables i unes relacions de les quals hem pogut extreure diversos resultats.

Quins han estat els resultats més rellevants de l’estudi?
Primerament hem observat que els nius identificats eren de sis espècies diferents: tres fringíl·lids (cadernera, gafarró i verdum), dos espècies de sílvids (tallarol de casquet i tallarol de cap negre) i la merla. Tots aquests són ocells que es poden trobar perfectament en boscos i en àrees agroforestals, però que també ens poden arribar a la ciutat, en aquest cas, a Valls.
En realitzar aquest estudi, paral·lelament també vam investigar on hi ha més biodiversitat dins de la ciutat. Hem observat que els ocells seleccionaven preferentment el centre històric de Valls per nidificar. El motiu és perquè al centre hi trobem arbres vells, que són els més còmodes per refugiar-se, i on hi ha més diversitat d’espècies vegetals.
També hem observat que seleccionaven arbres de mida mitjana perquè són ocells petits, i acostumen a nidificar entre 4 i 6 metres d’alçada. Una de les conclusions és que normalment tendien a nidificar a les puntes de les branques perquè quan fan el niu, a mesura que creixen les branques, queda totalment camuflat i acaba sent un lloc de refugi.
Com a curiositat també vam veure que no els agraden els plataners i que solen escollir espècies vegetals que no tendeixen a agafar plagues d’insectes.

Existeix una relació entre la biodiversitat d’una ciutat i la qualitat de vida de les persones que hi viuen?
Tota biodiversitat està vinculada a l’augment de qualitat de vida, ja sigui flora o fauna. Molts estudis demostren que la biodiversitat disminueix el nivell d’estrès, disminueix la fatiga mental, augmenta l’estat d’ànim del ciutadà… Després de dues hores d’estar en un bosc, el cortisol, la substància que es desprèn amb l’estrès, disminueix.
És a dir s’estableix una correlació amb l’ecosistema urbà. El bosc és un ecosistema, però la ciutat també ho és. Així que no hi ha d’haver barreres entre la ciutat i l’àrea adjacent, al contrari, ha d’existir un vincle, i en aquest cas són els arbres els que estableixen aquesta connexió entre ecosistemes.
Els torrents que travessen Valls han influït en els resultats de l’estudi?
Els torrents juguen un paper de refugi important en totes les espècies, però en el cas d’aquest estudi no, ja que els torrents són una variable que no estudiem perquè no és un punt de vegetació pública municipal ornamental o de jardineria.

Quin és l’objectiu final d’aquest estudi?
Doncs poder replicar aquest model d’estudi aplicat a Valls en altres ciutats mediterrànies per tal de fer una millor gestió del verd públic municipal amb la finalitat d’augmentar la biodiversitat, és a dir, segons el que plantis en una ciutat tindràs un tipus d’ocells o uns altres. En funció del tipus d’ocells, obtindrem més o menys beneficis vinculats amb la nostra qualitat de vida.

Hi ha la possibilitat d’aplicar aquest estudi en altres ciutats?
Sí, de moment no s’ha plantejat, però no es descarta.

En quin estat es troba la investigació?
Fa unes setmanes es va publicar un article sobre l’estudi a la revista Urban Forestry & Urban Greening i arran d’això diversos mitjans es van interessar per la recerca. L’estudi està acabat, però no tancat, ja que s’han obert altres línies de recerca com l’estudi dels materials amb què estan fabricats els 300 nius que vam recol·lectar, però això ja és un altre tema.

Valls gaudeix d’un bon estat de salut com a ecosistema?
Que als parcs com el parc Barrau hi trobem puputs és un clar indicador del bon estat de salut de la ciutat com a ecosistema i de la seva biodiversitat, per tant també és un indicador de la nostra bona qualitat de vida.

Què s’ha de tenir en compte a l’hora de plantar una espècie vegetal o una altra?
En primer lloc, hem de planificar on plantarem les espècies vegetals i, en segon, fer una selecció de quines espècies  són les més adequades per plantar a la ciutat i per a les persones que hi viuen, perquè no totes són vàlides per al nostre benestar.

Deixa un comentari