//Judit López Salgado “Estudiar història és conèixer què ens fa el que som”

Judit López Salgado “Estudiar història és conèixer què ens fa el que som”

per | 2018-07-20 11:28:4120/07/2018 11:28 | 1 comentari

El coneixement és poder. I més en aquesta revolucionària era digital que vam encetar fa uns anys. La Judit és historiadora. Fa uns mesos va acabar la carrera i per al treball de fi de grau va portar a terme un projecte de recopilació d’un fons documental històric.

Què et va fer escollir la carrera d’Història?

M’interessava el món de la cultura en general i volia entendre què ens fa el que som. Crec que la base de tota la cultura dels éssers humans és la història que hem viscut en el passat.

En què consisteix el treball de fi de grau que vas realitzar?

El projecte va consistir en la classificació, catalogació, conservació, digitalització i difusió d’un fons documental històric. En concret, d’unes cartes que va enviar Daniel Vilaró Rius, essencialment a la seva dona, Dolors, i al seu fill, Daniel.

Qui era Daniel Vilaró Rius?

Va ser un home a qui el 1939, després de la Guerra Civil, van acusar de ser ‘rojo’ perquè va lluitar en el bàndol republicà. El van condemnar a reclusió perpètua 30 anys però al final només va estar-hi tres, del 39 al 42, perquè després de revisar-li la condemna van considerar que no calia que estigués més anys i que li podien donar la condicional.

És un projecte propi?

No. És un projecte en el qual des de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) em van proposar participar perquè era un fons que creien que seria molt interessant estudiar.

De qui és el fons?

El fons actualment és propietat de la seva filla, Rosa Vilaró, professora d’història durant gran part de la seva vida. Per aquest motiu, sabia que era una mina i que se n’havia de fer alguna cosa. La consciència de voler compartir-ho amb el món és fer madurar la concepció que tenim de la història.

On es van trobar les cartes?

La Dolors, la seva dona, va dipositar-les a dins d’una caixa de sabates que va guardar. La Rosa, la seva filla, va decidir recuperar-les quan les va voler començar a analitzar.

De què tractaven?

El seu contingut era bàsicament sobre el seu dia a dia, del que feia allí dins. Hi ha cartes tristes en les quals mostra l’enyor que sent pels seus éssers estimats i també n’hi ha d’altres en les quals explica coses més alegres que li passaven a la presó, per exemple quan algun company seu el convidava a menjar junts alguna cosa que li havien portat.

La veritat és que quan ho llegia no podia deixar de pensar en el meu avi, per la manera de dir les coses, per la manera de pensar.

Les digitalitzacions ja estan fetes? Què queda per fer ara?

Sí. De la digitalització del fons se’n va encarregar una empresa externa. Ara per ara només falta pujar les imatges a la Memòria Digital de Catalunya. És molt possible que tot estigui llest a finals d’estiu.

Què ofereix el món digital per a l’estudi acadèmic de la història?

Les diverses branques de la història requereixen diferents mitjans tecnològics. En el cas de l’arxivística, les noves tecnologies permeten que el document es conservi i sigui possible accedir-hi des de qualsevol lloc, sense la necessitat de desplaçar-se a on es troba físicament.

En un futur t’agradaria especialitzar-te en algun aspecte en concret dels estudis històrics?

M’agradaria especialitzar-me en gestió d’informació i coneixement i dedicar-me a com la documentació que generem dia a dia des de l’àmbit de l’empresa, passant pels diaris i hemeroteques, fins als fons històrics més personals, són útils perquè en el futur esdevinguin una font de coneixement. D’aquí a uns anys es convertiran en objectes històrics. Caldrà estudiar-los per saber com som. I això només es podrà fer a partir de la seva conservació, catalogació i posterior difusió, per donar-los a conèixer.

Un comentari

  1. CORAL CUADRADA MAJÓ 30 juliol 2018 en 10:58

    felicitats Judit!!! orgullosa de tu, Coral

Deixa un comentari