//Joan Banús, Propietari del forn Ca Ralet

Joan Banús, Propietari del forn Ca Ralet

per | 2018-08-28 09:14:2528/08/2018 09:14 | 0 comentaris

A Vallmoll una fleca ha fet història. Fa poc que es va saber que el forn de pa Ca Ralet va ser guardonat per la Conselleria d’Empresa i Coneixement de la Generalitat amb el Premi Nacional als establiments comercials centenaris. El forn de pa vallmollenc funciona des del 1889 i ha anat passant per diverses etapes. Els propietaris actuals, Joan Banús i Josepa Molet, ens expliquen la seva experiència a partir del moment en què van començar a gestionar la fleca, el 1989, i les seves generacions anteriors, que en van fer possible la continuïtat fins avui.

 

Ja fa gairebé 130 anys que la fleca està situada a la població de Vallmoll. Qui va començar el negoci?

El meu besavi, Joan Martí Fortuny, i la seva dona, Josepa Duch Vives, a finals del segle XIX, el 1889.

 

Ha passat de generació a generació?

Sí. Aquesta és la quarta generació, encara que no ha sigut un traspàs tradicional en tots els casos de pare a fills. La segona generació es va fer càrrec del forn a partir del 1918, i la van formar el Joan Martí Duch, fill dels iniciadors de la fleca, i la seva dona, Antònia Gasol. Pel que fa a la tercera generació, es va encetar l’any 1948 amb Salvador Banús Martí, net dels primers flequers i nebot del difunt marit d’Antònia, i Paquita Balart Gasol. Els meus pares van portar el negoci fins al 1989, any en què vaig començar a treballar al seu costat, i tots dos em van ajudar tot el temps que van poder.

 

 

 

 

Ha sigut fàcil poder arribar fins aquí?

Gens fàcil! Es van viure etapes molt difícils. Una d’elles, sens dubte, és quan mor el Joan Martí Duch sense fills, i la seva dona, Antònia Gasol, ha de tirar endavant tota sola el forn, juntament amb dos jornalers, i a més durant l’època franquista!

 

Com es va poder acreditar que la fleca es troba en funcionament des de l’any 1889?

El testimoni verbal del meu pare, Salvador Banús Martí, net dels primers flequers, afirmava que els seus avis es van posar a treballar al forn i a viure a la mateixa casa com a llogaters l’any de la construcció de la mateixa, el 1889, segons una reixa de damunt de la porta d’entrada a la façana. La propietat de la casa deia que era d’una farinera de la zona de la qual desconeixem el nom. També deia que els seus padrins li havien explicat que, quan van construir la casa nova, allí ja hi havia un forn. Desconeixem si el forn actual es va construir el 1889 o es va reformar el que ja hi havia. No és, però, fins al 1914, que trobem el primer document que ho certifica, que és un contracte de subministrament elèctric amb la companyia Riegos y Fuerza del Ebro SA per part del meu besavi,
Juan Martí Fortuny, en la seva qualitat de “propietario de una panadería” d’una potència elèctrica de 1,472 kW per fer funcionar un motor.

 

Què vau fer per optar al premi?

Vam enviar diversos formularis amb els certificats comentats anteriorment, juntament amb diverses informacions que apuntaven diferents aspectes sobre la història del forn.

 

Què suposa per a vosaltres que us hagin concedit el reconeixement?

Per a nosaltres suposa un gran premi pel fet que crec que té molt de mèrit mantenir un comerç fent pa durant tant de temps. És un reconeixement enorme d’estabilitat malgrat els infortunis, com per exemple la situació comentada de la dona que va haver de fer-se càrrec tota sola del local.

 

Cada cop menys gent compra pa elaborat de forma tradicional?

La crisi que portem des de fa uns anys ha sigut molt dura i en alguns casos ha provocat que la gent deixi de comprar el pa com sempre s’ha fet, en un forn, elaborat tradicionalment a mà. Ara mateix, moltes famílies compren el producte en altres llocs: supermercats, gasolineres i d’altres. Els és més fàcil perquè el compren de passada, juntament amb altres productes que troben en aquests llocs, i sovint també els surt més econòmic, però òbviament, no té la qualitat d’un pa acabat de fer a mà.

 

 

Podríem dir que les coques de recapte són un dels principals reclams de la gent quan va a comprar a la vostra fleca?

Sí. A part d’elaborar el pa vam pensar d’oferir altres productes per animar la gent a venir a comprar a la fleca. La idea és fer productes que només es puguin trobar al forn. En aquest sentit, pel que fa a les coques de recapte, en tenim set de diversos gustos.

 

El forn és l’últim d’artesà que hi ha al poble. Com valores aquest fet?

Actualment no es valora gaire el comerç local i artesanal… A Vallmoll abans hi havia tres forns i ara som els únics artesans del poble, els únics que resistim.

 

Espereu portar la fleca durant molts anys més?

Em falta poc per jubilar-me i no crec que cap dels meus fills continuï la tradició familiar i potser la traspassem, així que veig difícil que la nissaga segueixi.

Deixa un comentari