//“En el primer concurs provincial de sardanes en què vam participar vam quedar en el darrer lloc”

“En el primer concurs provincial de sardanes en què vam participar vam quedar en el darrer lloc”

per | 2019-12-12 13:42:5412/12/2019 13:42 | 0 comentaris

Des de fa seixanta anys, la Bell Espai de Valls està unida a la història de la Unió Anelles de la Flama (UAF), però com i quan va néixer com a colla sardanista?
Abans de néixer la nostra colla, a Valls van transcórrer una sèrie d’esdeveniments referents a una altra colla que ja havia ballat sardanes gràcies a la iniciativa de la Congregació Mariana de celebrar audicions de sardanes gravades a la plaça del Pati. Arran d’aquesta iniciativa, uns quants vam decidir impulsar la sardana per tal que la iniciativa continués viva a la ciutat. Les sardanes amb cobla només es feien en les grans ocasions.

De quins anys estem parlant?
D’entre els anys 1957 i 1958. Per error, sempre s’havia pensat que era pel 1959 i ara tenim dubtes d’aquests inicis. Entre tots hem de ser capaços de desfer l’entrellat.

A banda de vostè, hi ha altres persones, aficionades a la sardana, amb qui vau iniciar el camí plegats?
Sí, com Joan Porta, Francesc Llagostera, Josep M. Güell, Francesc Cucurull, Ignasi Moncunill, Ferran Sabaté, Anna Peris, les germanes Benet, M. Teresa Serra, Lola Guasch, Joaquim Giraldos, Maria Rosa Secall, Francesc Mateu, Isabel Requena…

Com sorgeix el nom de Bell Espai?
Aquest nom se’m va ocórrer a mi perquè hi havia una sardana amb aquest nom, i a la resta de companys també els va semblar bé. Teníem coneixement que a Tarragona l’entitat Educación y Descaso organitzava un concurs d’àmbit provincial. Vam pensar de tirar endavant la colla i participar-hi. L’esmentat concurs sardanístic es va celebrar en una vigília de Sant Pere, i va ser on vam debutar.

Per desgràcia, un debut no gaire agraciat, oi?
Efectivament. Nosaltres no érem gaire coneixedors de la tècnica sardanista i vam quedar en un lloc honorable, els últims. A partir d’aquí vam començar a anar a veure concursos de sardanes. Fins i tot una vegada vam ser convidats a anar al Poble Espanyol, on hi havia una concentració de colles sardanistes. Durant uns anys vam anar agafant coneixements i experiència.

Amb la pràctica, vau arribar a ser els primers de la província…
Això fou l’any 1963, el nostre darrer any, en què vam quedar primers de la província. De ser els últims vam arribar a ser els primers.

Com neix L’Alborada, l’altra colla sardanista vinculada a vosaltres?
En el transcurs de la vida d’una colla passen moltes vicissituds, per aquest motiu vam organitzar una segona colla a manera de filial de la Bell Esplai. L’Alborada agafa tanta personalitat que no vol ser plat de segona i esdevé una altra colla.

Quan deixes de ser capdanser de la Bell Esplai?
Fins que marxo al servei militar.

Passaran els anys, i el 1979 la UAF adoptarà el nom de la Colla Sardanista Bell Esplai. Posteriorment, han donat èxits molt importants dins del món de la sardana de competició. En aquest sentit, van ser campions de Catalunya els anys 1991, 1994, 1995 i 1996. Però la història no s’ha repetit; en coneixeu els motius?
Perquè no hi ha unes persones que hi donin continuïtat. Es produeix un buit per diverses motivacions personals..

Deixa un comentari