14.9 C
Valls
Diumenge, Abril 5, 2020

“En aquest món hi he entrat de carambola”

Francesc AguilloAutor del llibre de poemes ‘Café con mostaza’ del grup editorial Pérez Ayala

Acaba d’arribar a les llibreries el llibre ‘Café con mostaza’, escrit pel vallenc Francesc Aguillo Musolas, el seu primer poemari que veu la llum.

‘Café con mostaza’ és el seu primer llibre?
Exacte, és la meva primera publicació.

Per què aquest títol?
Café con mostaza podria ser el refrany que diu “A més de pregar cal treballar”, o el castellà “A Dios rogando y con el mazo dando”. Tenim una dicotomia entre la sal i el sucre. Per una part tenim sucre i cafè, que esdevé la part més amable del poemari, on es busca la bellesa de les paraules i de les idees. Per una altra banda, sal i mostassa, on es fa una crítica a la democràcia, a la política, a la religió, etc. És una crítica als tòtems de la nostra societat que donem per consolidats i perquè encara ens queden moltes coses per aconseguir sobre la democràcia, la llibertat, la religió… Café con mostaza reuneix les dues vessants: la crítica i la recerca del sublim per una altra banda. No sé si el títol és encertat o no, però era el que pretenia.

Com va sorgir la idea del llibre?
Molts anys he treballant de nit fent de vigilant de seguretat, passant moltes hores en solitari. Vaig començar a escriure una mica per passar l’estona i a les hores mortes. Aleshores vaig fer quatre o cinc poemes. Més tard, em vaig jubilar després d’una invalidesa i vaig trobar per casa aquests poemes i vaig decidir arribar fins al centenar com un repte personal. Quan vaig arribar als cent poemes, com que els havia ensenyat a alguns de la família, com la Mercè i el Miquel (als quals llegia els esborranys prenent cafè sense mostassa a casa de la mare), i n’havia fet algun a alguns amics, com Esther Martínez Vila i Pere Solé, em varen demanar de publicar-los. Al mes de juny del 2019 els vaig acabar. Després d’un temps aparcats, vaig decidir d’enviar-los a una editorial. Si em diuen que no, jo m’hauria quedat tan tranquil. La meva sorpresa va ser, després d’una espera de quinze o vint dies, que Javier Pérez Ayala, de l’editorial, em va telefonar per dir-me que me’ls publicava. Finalment, al llibre en surten una vuitantena.

Esteu content de com ha quedat el llibre?
Quan escrius un llibre, mai en quedes content al cent per cent. Crec que el contingut és millorable. Tant és així que estic fent una revisió dels poemes que han quedat fora del llibre per millorar-los una mica. Hi ha un poema que diu que la bellesa del pensament en blanc i negre no la pots aconseguir mai. N’estic relativament content.

Quans exemplars s’han editat del llibre?
Mil cinc-centes unitats.

Quina acceptació està tenint?
En aquest món de la literatura hi he entrat de carambola. He parlat amb persones que han llegit el llibre i m’han assegurat que els ha agradat. Són sincers quan diuen això? Hauria volgut una crítica més severa.

On es pot trobar aquest llibre?
A la Llibreria Tram, al carrer Forn Nou de Valls. Vull agrair al Gerard la seva ajuda a l’hora de buscar una editorial.

La temàtica dels poemes és molt diversa, oi?
No m’he centrat en una temàtica concreta, potser perquè soc novell en aquest àmbit. Feia un vers sobre una notícia que apareixia a la televisió o llegia un llibre —m’agrada molt llegir. Alguns poemes són crítics i altres busquen la cosa sublim. Altres són tendres, altres tristos. No segueixo una temàtica en concret. Fer aquest nombre de poemes sobre la mateixa temàtica també pot resultar avorrit.

Hi ha algun poema que parla d’Espanya…
Crec que Espanya i Catalunya no són conceptes excloents i poden ser plenament complementaris.

També n’hi ha un que parla del nacionalisme…
Va dedicat a un nacionalista supremacista, excloent i ranci, que existeix i que està en auge. Soc partidari d’una nacionalisme integrador, sincer i on no hi hagi ciutadans de primera i de segona, on tothom tingui els mateixos drets i obligacions.

I també sobre els tribunals europeus?
Entre els tribunals espanyols i europeus hi ha un tallacircuit. Desavinences que només es poden solucionar mitjançant el diàleg i uns ponts ferms que no tremolin. Si amb el diàleg no n’hi hagués prou, cada part hauria d’equilibrar les seves pròpies forces.

Hi ha previst presentar el llibre en un acte públic?
No ho descarto. L’editorial m’ho demana.

Després d’aquesta primera incursió en el món literari, què?
Quan vaig acabar el llibre, vaig quedar cansat arran de la pressió. M’agradaria un llibre de poemes en català.

Subscriu-te a la nostra newsletter

perquè estiguis actualitzat amb les últimes notícies

Deixa una resposta

Introduïu el vostre comentari
Siusplau entra el teu nom aquí

Notícies relacionats

Últimes notícies

La Firagost de Valls manté les seves dates

De moment no hi ha previsió de suspendre o ajornar la Firagost. Foto: El Vallenc

Ajornada la Fira-Mercat del Vehicle Usat de Valls

Fira-Mercat del Vehicle Usat a Valls l'any passat. Foto: El Vallenc La VIII Fira-Mercat del Vehicle Usat i...

Neix una coalició internacional per respondre a la covid-19 en països amb recursos limitats

Es marquen com a objectiu accelerar la recerca sobre la covid-10 en aquelles àrees on el virus podria causar estralls en els ja de per si fràgils sistemes de salut i tenir un enorme impacte de salut en les poblacions vulnerables.

VÍDEO | L’altra cara dels serveis essencials: els quioscos

Els quioscos estan autoritzats a vendre diaris i revistes durant l'estat d'alarma, però el sector denuncia el descens que han patit les vendes

S’ajorna la reunió de la Taula de Coordinació de les Decennals

Imatge d'arxiu d'una reunió organitzativa de les Decennals La Taula de Coordinació de les Festes Decennals de la...