//“El Sevilla em va donar les claus per desenvolupar el programa a Miami”

“El Sevilla em va donar les claus per desenvolupar el programa a Miami”

“El Sevilla em va donar les claus per desenvolupar el programa a Miami”

per | 2019-07-09 10:08:2009/07/2019 10:08 | 0 comentaris

El 2015 a Miami crees GC World Consulting. Explica’ns exactament què és.
És una consultoria esportiva, bàsicament de psicologia de l’esport, que és en l’àmbit en què m’he format. A part, tinc un tema d’organització d’esdeveniments esportius i d’entrenament esportiu a futbolistes base. L’empresa es basa en aquests tres eixos.

Quan decideixes crear GC World Consulting?
Era una idea que tenia des de feia molt de temps. En vaig tenir l’opció al seu dia a la Universitat de Missouri, en unes proves que es van fer a Barcelona per les quals m’havien acceptat amb una beca esportiva per jugar a l’equip d’allà, però estava jugant a futbol aquí, i amb els estudis, anant-hi no sabia en quina situació acadèmica em quedaria i ho vaig deixar estar. Entre la idea que portava i entre aquesta experiència que no es va donar, vaig decidir el 2015 arriscar-me i anar a Miami. Sempre vaig tenir el somni americà al cap, i el fet de poder-lo realitzar professionalment i amb una cosa que m’agrada i en què m’he format; es va ajuntar tot en el moment oportú per poder anar cap allà.

Quan fas el primer viatge a Miami?
Al 2015 hi vaig fer el primer viatge, sense visat ni res, per veure el territori, quines opcions tenia, alternatives i si finalment podria tenir futur allí. Vaig començar a fer contactes. A l’estiu del 2016 vaig anar a Miami a constituir la meva empresa.

Per què Miami?
El vaig escollir potser perquè d’entrada, que hi vaig anar sense conèixer ningú, va ser positiu pel que fa a adaptació perquè és una cultura més propera a nosaltres, pel tema de la llengua, perquè la majoria parla castellà i a part per la situació geogràfica de Miami, que és un punt molt ben connectat amb els Estats Units, Sud-amèrica i Europa. A banda, pel tema del futbol, perquè és un estat on té molta importància, amb nois i noies que el practiquen. Estratègicament, pel que volia fer, que era consultoria esportiva, futbol base, psicologia a l’esport, i amb les possibilitats reals que hi havia al territori, es combinaven molts factors per poder tirar endavant l’empresa.

Només treballeu amb el futbol o també amb altres esports?
Estem pràcticament centrats en el futbol, encara que he treballant amb bàsquet, sobretot amb el Miami Dade Collage, que és una universitat de Miami, fent programes amb els equips de bàsquet, tallers de comunicació, de confiança, autoestima, lideratge, cohesió de grup… He treballat també amb la Pau Gasol Academy, encar que ho he fet més aviat a Barcelona. També he fet col·laboracions puntuals amb el beisbol.

Després de tres anys, com es troba l’empresa dins del territori?
A l’agost farem tres anys i estem contents. Soc el director, tinc dos entrenadors que treballen amb mi i que porten alguns programes. Vam començar a treballar amb escoles, instituts i vam col·laborar amb la Universitat, i quan va passar un any i mig va sorgir l’opció del Sevilla. Gràcies a un contacte en comú va sorgir aquesta opció i ara el Sevilla m’ocupa el 80% del temps. El Sevilla buscava una persona capacitada per poder implantar i expandir les escoles del Sevilla als Estats Units. Actualment tenen seu a Miami, Nova York, Boston i Dallas i està previst que n’obrin més. El que fem és planificació, metodologia, formació d’entrenadors, entrenaments, taller de psicologia a l’esport, relació amb els pares, entrenadors, organització dels tornejos i lligues. En resum, el que implica una acadèmia de futbol base, amb el suport del Sevilla. Ara estem en aquesta fase d’implantació i expansió de les acadèmies del Sevilla. Si això ens ocupa el 80%, un 10% restant el dediquem a coordinació de programes extraescolars en algunes escoles, i l’altre 10% a l’acompanyament individual als esportistes. Temes de psicologia, tractant jugadors que estan a punt d’entrar a la universitat, i fem plans de coaching, observació d’entrenaments i partits per donar pautes psicològiques als esportistes.

Que un club com el Sevilla, que estaria en una segona línia dins de l’elit del futbol espanyol, tingui quatre seus als Estats Units i amb opcions d’expandir-se, demostra que és un país pel qual molts clubs volen apostar?
És un mercat que no s’ha explotat encara, on hi ha molta competència perquè hi ha molts nens que juguen a futbol i molts pares disposats a gastar-se diners perquè els seus nens cada dia millorin, puguin arribar a poder ser professionals o puguin arribar a tenir una beca universitària. En el cas de Miami, que és el que més conec, hi trobem PSG, Juventus, Chievo Verona; Barça i Madrid hi fan programa d’estiu i fins fa res el Barça hi tenia escola. Hi ha uns quants equips europeus a la zona implantats i el Sevilla hi ha aterrat fa un any. En el meu cas, vaig obrir de zero. Em van dir que tenia les claus del Sevilla i que desenvolupés el programa. Aquí hi ha molts nens, però també hi ha molta competència, i molts clubs europeus que volen implantar la seva metodologia. En un país tan gran i amb tanta gent que practica futbol, poder-s’hi implantar i arrelar és important. A Miami hi ha dos monstres, que són PSG i Juventus. Tenen part del seu pressupost destinat a aquestes escoles. En el cas del Sevilla és diferent perquè és un club que es coneix però no és de primera línia europea.

El Sevilla es posa en contacte amb tu i arribeu a un acord. Com es comença de zero?
Primer, amb molta paciència i molta tolerància des del principi. Tens el suport d’un club gran però no deixes d’arribar a un lloc on ets nou, on t’has de donar a conèixer, en aquest cas com a club però també com a professional. És un treball de formigueta, d’anar creant grups petits, d’anar creant equips, i els que ja estaven formats i amb cert nivell s’enviaven a algunes lligues locals perquè s’anessin donant a conèixer. El que més ens ha funcionat és el boca a boca, la gent que et recomana, que et va veient en algun programa de televisió, premsa o ràdio, però la competència és molt gran i tothom s’ofereix. Nosaltres estem en un moment de creixement sostenible per tal de consolidar la marca Sevilla i que els nens aprenguin amb la metodologia del Sevilla i anar fent-nos un nom.

Amb quin volum de jugadors esteu treballant a Miami amb el Sevilla?
A Miami hi ha com a dos camps d’entrenament. El primer és a Miami ciutat i l’altre al nord, a uns 50 minuts, i en total hi ha uns 90 nois. La previsió és, pel que estem valorant aquests dies, que crec que acabarem l’any 2020 amb uns 150 nens. Aquesta seria una bona previsió per a nosaltres, pel volum d’acadèmia i pels recursos que tenim és el que podem afrontar d’ara fins al maig del 2020.

Parlem una mica del programa de creació i desenvolupament d’esdeveniments.
Anem a clubs, entitats esportives, universitats, escoles, i a part dels programes oferim tallers, activitats paral·leles més purament de psicologia a l’esport aplicades als clubs i no centrades tant en entrenaments purs sinó a oferir una altra visió diferent a la tècnica, tàctica i física, que és més la psicològica, perquè tinguin totes les potes de l’esport. Això per una banda, però a part vaig crear la Florida First Cup , que és una copa valors a Florida que estem pendents de poder arrencar i que per aquí a Tarragona ja s’ha fet. És un torneig de futbol normal en què hi ha una sèrie de condicionants amb què es treballen els valors per capgirar-lo i que es relativitzi l’esport, i fem esdeveniments vinculats amb aquests temes. També treballem amb temes de campus en què hem enviat jugadors a Espanya o a tornejos i intentem englobar tot el que està associat o vinculat a l’esport.

Parlant de la psicologia i el futbol, com es treballen aquests dos temes amb els pares i amb els nois?
Amb els nens el que fem són treballs més educacionals, inculcant-los hàbits i conductes saludables, buscant valors en l’esport, de cooperació, de companyonia, etc. Fins als 10-12 anys és un treball de valors i hàbits i conductes saludables. A partir d’aquí ens posem més enfocats en temes de rendiment: com superar les pors, com millorar la concentració als partits, l’adherència als entrenaments. Al final es repeteixen els processos d’autoestima, confiança i motivació en gairebé tots els esports. L’eix principal del problema o inquietud gairebé sempre és la mateix. Amb els més petits treballem la conducta i valors i amb els més grans estem més enfocats en el rendiment i que podem millorar, perquè el jugador pugui rendir més en el seu dia a dia, perquè amb la igualtat que hi ha avui dia en l’esport professional, com més eines tinguis, millor. En el tema dels pares es fan xerrades de com educar esportivament i de què s’ha de dir abans, durant i després del partit i marcar els seus rols. Tenim com un reglament que se’ls dona a l’inici de temporada amb pautes per seguir-les durant el curs.

Creus que els clubs cada cop donen més importància a aquest rol de la psicologia?
Cada cop s’hi dona més importància. I no només els clubs sinó els entrenadors, que al final són els qui tenen la influència sobre el grup o jugadors, i cada cop hi ha més entrenadors que creuen en la psicologia esportiva i molts d’ells ja estan formats en psicologia a l’esport, perquè en el curs d’entrenador hi ha assignatures de psicologia a l’esport i cada cop més en el futbol modern veuen que com més recursos i armes tinguis, més competitiu pots ser, i això pot marcar diferències. Els jugadors també hi veuen més la necessitat. Cada cop surten més casos de jugadors amb depressions, atacs d’ansietat, i la figura del psicòleg que t’ajudi a encaminar, enfocar cap a on has d’anar perquè hi ha molts tipus de jugadors diferents que et funcionen bé en un lloc o menys en un altre. Crec que la figura externa ajuda molt.

Un bon entrenador ha de tenir part de psicòleg?
Crec que sí. Al final pots ser molt bo tàcticament o tenir molt clara una idea de joc o un plantejament tàctic, però si no saps com exposar-lo, o com treballar-lo amb els jugadors, com dir les coses, tractar un jugador o un altre, com fer arribar el teu missatge… crec que és molt important. Els grans entrenadors són grans psicòlegs.

Com per exemple?
Sempre em venen al cap Guardiola i Zidane. Tenen l’ajuda que han estat grans jugadors i han tingut gran repercussió, però crec que han estat grans gestors emocionals de cada jugador. Al final són plantilles llargues i juguen onze, i per aconseguir títols al final de l’any has de tenir tots els jugadors posats i els dos entrenadors són experts en això, i amb dos estils de joc diferents. Són grans gestors de grups i motivadors.

Quines expectatives teniu a GC Wolrd Consulting quant a creixement?
La meva empresa és americana 100%, però el que m’agradaria és fer el pas de poder obrir aquesta empresa a Espanya. M’agradaria poder, algunes de les coses, poder-les treballar-lesa amb clubs professionals aquí. Si treballo a Miami amb el Sevilla, per què no he de poder fer-ho aquí, on hi ha la matriu? No tinc previst quan, però sí que m’agradaria obrir una filial a Espanya. Als Estats Units hi ha oportunitats, hi ha moltes opcions de creixement, molts nois, molta població a la qual els nostres serveis poden arribar. Pel que fa a l’expansió als Estats Units, els plans són Miami, Florida, i sempre hi ha estats com Califòrnia i Nova York que criden l’atenció, i sobretot on el futbol és molt practicat. Al final el que busquem és seguir creixent, però de forma tranquil·la i sostenible.

Com veus o com està el futbol a Estats Units?
El veig molt bé quant a infraestructures, recursos, les possibilitats són immenses. Hi ha molts estadis, camps d’entrenaments, gimnasos. Infraestructures per poder desenvolupar un jugador de futbol les hi ha totes. Falta principalment la passió. No és un país amb ADN, com Espanya o Brasil. Falta aquest ADN, però falta més organització i planificació de lligues, tant en l’àmbit de base com professional. El funcionament de les lligues és bastant diferent i encara les estic entenent ara. Allà, al final, si tens diners crees una franquícia i pots jugar en una categoria important sense fer mèrits esportius per ser-hi. S’hauria de regular aquest sistema de federacions, lligues i clubs. És un sistema diferent que té les seves coses positives, com ara que ha crescut molt en poc temps, la capacitat econòmica, de creixement i el màrqueting, però també coses negatives com la manca de tradició futbolística o l’organització i planificació de federacions i lligues.

El nivell d’entrenadors base és un problema?
No hi ha molts fonamentadors de futbol. N’hi ha, però en falten més. No hi ha suficients entrenadors formats per respondre a la demanda que hi ha, que és molta. Tens grans atletes, entrenadors de futbol, però no tens un Xavi o un Iniesta, que abans de rebre la pilota ja saben on han de fer la passada.

Hi ha molts entrenadors catalans i espanyols que estan potenciant el futbol asiàtic. És una cosa que manca als Estats Units?
Potser és un tema de país, que els Estats Units encara no ha reconegut aquesta falta de professionalitat des de fora, en el sentit que pensen que amb els recursos que tenen allà ja n’hi ha prou, que potser és veritat, però amb esports que tenen més tradició. En esports que tenen menys tradició, en el cas de la Xina hi ha molts entrenadors capacitats i potser seria una bona manera de fer el mateix cap a l’altre costat.

Deixa un comentari