//“El que em va atreure d’‘Ales d’ivori’ és la profunditat del tema”

“El que em va atreure d’‘Ales d’ivori’ és la profunditat del tema”

per | 2019-11-14 11:16:0214/11/2019 11:16 | 0 comentaris

L’actriu Noa Massoutie interpreta el personatge de Rosa en la pel·lícula ‘Ales d’ivori’ del director Guarch, que s’estrenarà a principis de l’any 2020. Noa Massoutie amb només 14 anys és actriu professional i cantant. Forma part del grup de música per a adolescents Macedònia i de diferents projectes de TV3. Aquests últims mesos ha estat en ple rodatge de la pel·lícula, com a protagonista del nou llargmetratge de l’alcoverenc Martí Guarch. Noa interpreta el personatge de Rosa, una jove que descobreix els seus primers impulsos sexuals i la seva admiració pel món a través de la natura, la literatura i la relació amb la seva amiga Marta.

Què va ser el que més et va atreure del projecte?
El que més em va atreure va ser la profunditat del tema, la confrontació d’una persona dins una societat reprimida i marginada, i el fet de posar de manifest l’amor lliure. Tots són temes molt importants i transcendents.

Com va ser el procés de creació del personatge?
Va ser un procés llarg, és un personatge molt complex i difícil d’entendre. Primer de tot, amb ajuda de sèries, llibres i parlant amb gent gran, vaig entendre l’estructura social i els pensaments de l’època. Després vaig endinsar-me en la vida del personatge i les seves relacions entre humans. Tota aquesta cadena de petits records varen anar encaixant i conformant el personatge; va ser com construir un puzle en què tot tenia sentit. Tanmateix, van ser molt importants les estades prèvies a la gravació, el treball de connexió amb tot l’equip i el poder construir relacions i complicitat.

La pel·lícula ens mostra moltes escenes íntimes entre la Rosa i la Marta; com heu treballat amb el director, Martí Guarch, aquests moments al rodatge?
Sincerament va ser molt natural i fluid. En cap moment em vaig plantejar altra cosa que no fos el que estàvem fent. Vist des de fora són escenes “íntimes”, però des de dins són més moments de vida que sorgeixen de la necessitat, les inquietuds i desitjos dels personatges. Per tant, per mi van ser com una escena més dins del transcurs de la història que estem explicant. El bon ambient i les ganes de treballar ho posen tot molt fàcil i la veritat és que va ser molt divertit i fàcil.

La pel·lícula està en connexió amb la natura… Què et suposa?
Vam rodar una escena al riu en plena foscor, i aquest és un dels millors records que tinc del rodatge. Les condicions eren excepcionals: la foscor, el silenci de la nit et feia sentir tots els sorolls, la humitat, l’olor…, tot plegat et posava els sentits a flor de pell. Tot això va ajudar a alleugerir les llargues jornades de rodatge i el treball intens. Va ser una temporalitat brutal.

Com està sent treballar amb Martí Guarch com a director?
Hi ha una bona relació, jo encara tinc molt per aprendre, i ell com a director em posa les coses fàcils a molts nivells. També ha sigut un procés d’anar construint la confiança i la complicitat artística: al final del rodatge, amb una mirada entre nosaltres dos, ja sabia si calia repetir l’escena o no.

Què està aportant Martí Guarch a la societat fent aquesta pel·lícula? Penses que és necessària en els temps que estem vivint?
Tot i que els temps han canviat molt, sobretot entre els joves, que són més tolerants, encara hi ha molta feina a fer per eliminar mentalitats tancades, comentaris diaris masclistes i discriminadors. La pel·lícula ens recorda i ens fa veure el conflicte i la seva vigència, i fa que cada vegada, gràcies a projectes com aquests, hi hagi més tolerància i acceptació.

La relació de la Rosa amb la seva mare no és bona. Com penses que influeix la mare en les decisions de Rosa?
Crec que és un dels principals detonants per a la Rosa. El lligam entre mare i filla és molt potent, i en aquest cas més, perquè el pare ha desaparegut. L’únic puntal familiar de la Rosa és la seva mare. Evidentment la mare vol el millor per a la seva filla, però li imposa el que ella vol, fent-la renunciar a la seva manera de ser, però la mare ho fa perquè sap les conseqüències de viure contra corrent, sense tenir una estructura familiar “tradicional” que t’empari davant la crueltat social. Jo com a actriu sempre he suposat que el personatge de la mare vol protegir la seva filla, però com a Rosa, aquesta incomprensió, falta d’empatia i menyspreu que rep per part d’ella fan que no pugui suportar la situació. De mare només en tenim una i que no t’accepti és molt dur.

Què et suposa interpretar aquest personatge principal per a la teva carrera professional com a actriu?
Cada projecte que faig me’l prenc com un petit pas més, per aprendre, per gaudir i sobretot per recordar. Em sento molt privilegiada amb els pocs anys que tinc de poder gaudir i viure experiències com aquesta d’Ales d’ivori. També soc conscient que em queda un llarg camí per recórrer, per això prefereixo dir que vaig pas a pas.

Deixa un comentari