8.8 C
Valls
Dimarts, Febrer 25, 2020

“El principal problema dels CIEs és la seva mateixa existència”

Xavier Artigas EsclusaCodirector d’‘Idrissa, crònica d’una mort qualsevol’ i fundador de Metromuster

La història d’Idrissa Diallo, jove guineà que va morir al CIE de la Zona Franca de Barcelona, arriba el 26 de novembre als cinemes de Valls. Parlem amb un dels directors del documental, candidat a la dotzena edició dels Premis Gaudí.

En una història que avança a través de la creació del mateix documental, teníeu un guió fix?
A l’inici del projecte el que volíem era esclarir les causes de la mort, és a dir, fer la crònica d’un muntatge policial, ja que al CIE havia passat alguna cosa que no estava clara. En topar amb l’opacitat de l’Estat al voltant dels fets, vam sentir una gran frustració com a activistes i com a documentalistes. Això va suposar un canvi de rumb, i vam passar de relatar una realitat que no ens agradava a intentar canviar-la, i es va posar sobre la taula la possibilitat de repatriar el cos.

Què va ser el més complex del procés?
Per nosaltres, primer, el fet de veure la deixadesa per part de les autoritats. El fet objectiu és que l’Idrissa va morir en dependències policials, sota custòdia de la Policia Nacional, i no es va obrir una investigació a fons. També va ser dur adonar-nos que no s’havia notificat a la família, això sense mencionar el que vindria després. No es va fer judici ni es va permetre que la família prengués part en cap procediment per esclarir els fets. Per la família, això va ser un gran xoc, sumat a la impotència de no poder fer-hi res perquè ja s’havia tancat el cas.

Com va ser el contacte amb la família de l’Idrissa?
Vam haver de fer un treball per guanyar-nos la seva confiança, és una situació estranya que vinguin uns investigadors independents a dir-te que el teu fill ha mort i que volen denunciar-ho… Per això, des del primer moment vam voler fer la feina al costat de la família, respectant en tot moment la seva voluntat. A més, la cantant de Sabadell d’origen guineà Nakany Kanté ens va venir com caiguda del cel i ens va facilitar molt posar-nos-hi en contacte, ja que es tracta d’una realitat cultural molt allunyada.

És un cas habitual, el que expliqueu al documental?
En el racisme institucional, hi ha una lògica de ciutadans i no ciutadans, i sembla que quan no ets “ciutadà” és com si perdessis una mica la condició d’ésser humà, se’t pot fer desaparèixer en circumstàncies misterioses, se’t pot empresonar, torturar… No comunicar la mort és una pràctica molt habitual, l’Estat s’aferra a dir que és complicat trobar les famílies perquè provenen de zones remotes. Però, si uns pelacanyes com nosaltres hem estat capaços d’arribar fins a la família de l’Idrissa, com no ha de ser possible per a l’Estat, amb tots els mitjans i la maquinària de què disposa, arribar-hi? I no només en el cas de morts dins el CIE, sinó també durant el trànsit migratori i les deportacions, si mor algú no es fa una investigació profunda.

Quina és la problemàtica darrere dels CIEs? Es criminalitza les persones migrants?
El principal problema dels CIEs és la seva mateixa existència: tenen privades de llibertat persones que no han comès cap delicte, sinó només una falta administrativa. En altres països funcionen com un espai de tràmits, no tenen la gent tancada allà. Tenir-los-hi és una pràctica clarament racista. A més, els encarregats de custodiar aquestes persones són la Policia Nacional en comptes de funcionaris penitenciaris. La policia en teoria té el paper de defensar les persones, però, als CIEs, si has de posar alguna denúncia, has de denunciar el teu propi carceller.

Al documental trobem molts silencis en què les imatges parlen per si soles, quin n’és l’objectiu?
Idrissa és un projecte d’ètica i estètica. No busquem donar mastegat el discurs fàcil que classifica el món entre bons i dolents. El món no és tan senzill, i volem fer veure que tots som en part responsables del que narra el documental. El racisme no és només institucional, sinó que és estructural: no ens impacta tant que una persona africana pugui morir intentant arribar a Europa que si el mort hagués tingut cognoms catalans o espanyols. Tenim integrats uns valors que en el fons són racistes, i volíem criticar la passivitat de la societat davant totes aquestes morts. Amb Idrissa volíem acabar amb la idea de la migració anònima, de les morts “qualsevols”, i posar nom i cognoms a la història.

Amb aquest format que defuig el cinema d’autoconsum, es busca ampliar públic o tenir-hi una interacció diferent?
Creiem que no són objectius excloents. S’ha d’arribar al màxim de gent possible, defugim el cinema per a les elits culturals; creiem en formes populars que puguin ser per a moltes persones. Però no per això hem de fer un relat fàcil i evident. Cada projecte ens ofereix l’oportunitat de plantejar una estètica diferenciada de les tendències dels mass media. El paradigma és Ciutat morta, un dels documentals que va arribar a emetre’s per TV3 i que tenia un llenguatge cinematogràfic totalment atípic i, tot i així, va aconseguir un gran seguiment d’audiència. Volem deconstruir els formats documentals de llenguatge mediocre, i encara anem més enllà del llenguatge crític: volem emancipar l’espectador.

Subscriu-te a la nostra newsletter

perquè estiguis actualitzat amb les últimes notícies

Deixa una resposta

Introduïu el vostre comentari
Siusplau entra el teu nom aquí

Notícies relacionats

Últimes notícies

La CGT de Catalunya convoca vaga general de 24 hores per al 8 de març

Els sindicats territorials de la CGT de Catalunya han decidit convocar vaga general de 24 hores en el ple...

L’alcaldessa de Valls anuncia que el Museu Casteller obrirà “sí o sí” aquest any 2020

“Sí o sí, el Museu Casteller de Catalunya obrirà les seves portes aquest 2020.” Així de contundent es va mostrarl’alcaldessa de Valls, Dolors Farré,...

L’IEV acull l’acte institucional dels 20 anys de l’Espai de l’Estudiant

El dijous dia 27 a partir de les 7 de la tarda se celebrarà al Pati de Sant Roc de l’IEV un acte especial...

Rescaten a un jove atrapat en una xemeneia de Valls

Un jove que volia entrar en una casa ha hagut de ser rescatat pels bombers quan aquest va quedar atrapat a l'interior d'una ximeneia Els...

Sessió de contacontes a la Biblioteca Carles Cardó

La Biblioteca Carles Cardó ha organitzat una nova sessió de contacontes. Aquest cop Jeep Gasulla serà l’encarregat d’explicar Contes a la vora del foc....