Un grup de quatre estudiants de la UPC viatjava el passat 31 de juliol a República Txeca per participar en una de les competicions d’enginyeria més importants d’Europa, tot proclamant-se segons campions. Entre ells s’hi trobava la vallenca Maria Guasch Morgades.

Què us porta a Brno i a l’EBEC?
Coneixia, només de paraula, l’EBEC des de fa un parell d’anys, però no tenia molt clar en què consistia. Aquestes propostes extracurriculars en el marc de la universitat sempre m’han semblat molt interessants. Crec que són una de les parts fonamentals de la universitat i el que t’ajuda a seguir motivat durant els estudis, però mai havia participat per falta de temps. Aquest any vaig tenir l’oportunitat i em va semblar una bona manera de posar en pràctica els coneixements adquirits fins ara.

Així, mai havies participat en una competició d’aquest nivell.
No, ni jo ni cap dels meus companys. Tenia una mica d’experiència en competicions internacionals com Hackathons, però mai havia competit a aquest nivel..

Us proclameu segons campions.
Sincerament, no ens ho esperàvem. Guanyar a Barcelona va ser una gran sorpresa, perquè era el primer cop que fèiem res semblant i la competència tenia un nivell molt alt. A la fase espanyola sí que ens vam veure amb més possibilitats, però estava renyit entre 3 equips.

I en la última fase, la europea?
En aquesta última fase, no teníem cap referència, ja que no vam poder veure les presentacions dels altres equips. És cert que alguns organitzadors que ens veien a nosaltres i a alguns més ens comentaven que ens anava bé, però no esperàvem un tan bé.

Deu haver estat una final molt emocionant per vosaltres.
Encara no ens ho creiem! Durant tota la setmana hem estat gaudint al màxim de l’experiència, rient, coneixent als organitzadors (estudiants també de tot Europa) i, també clar, treballant, però sense cap mena de pressió per voler guanyar. L’últim dia dèiem de broma que ens haurien de donar un premi de guanyadors morals, per ser els que millor ens ho hem passat i abans de saber els resultats ja érem, segurament, l’equip més content amb la setmana. Quedar segons va ser, a més d’una sorpresa, la cirereta al pastís!

El treball en equip ha estat bé, doncs?
Genial! Els equips, com a mínim en el cas de Barcelona, els formen els organitzadors. També cal dir que no tothom que s’apunta participa: hi ha una mica de selecció prèvia, així que saps que el nivell serà alt. Tanmateix, també hi ha un factor important de sort i nosaltres n’hem tingut moltíssima. Ens hem entés molt bé des del principi i hem creat una dinàmica de grup brutal. També ha ajudat molt que tots teníem el mateix objectiu: passar-nos-ho bé per davant de tot, aprendre i fer quelcom digne però sense estressar-nos per això.

De les dues categories, us vau presentar únicament a la categoria Case Study. Per què?
El Case Study és un tipus de problema que et fan resoldre freqüentment en entrevistes de feina, sobretot consultories, i d’aquesta manera podíem començar a agafar experiència. També hi ha més flexibilitat que en la categoria de Team Design i és un format que ens convencia més.
En el meu cas particular, també va influir que era l’única categoria que em permetia no saltar-ne hores de classe.

En què ha consistit a l’EBEC aquesta categoria?
El 4t dia de feina, per exemple, ens van proposar millorar i adaptar les infraestructures de la República Txeca per a les persones cegues o amb discapacitat visual. Vam idear un bastó intel·ligent que s’integrava amb les infraestructures de la ciutat utilitzant tecnologia sense fils, com el Bluetooth i altres petites millores que requerien una inversió mínima per part del Govern.

Ara, quins són els teus plans de futur?
Em queda un any per acabar les carreres, que el passaré a Estats Units i el dedicaré exclusivament al Treball de final de grau.

Què t’espera a Estats Units?
Estaré 9 mesos en un hospital de la facultat de medicina de Harvard fent recerca sobre aparells mèdics i, concretament, sobre la impedància elèctrica dels músculs, que és com una ecografia però utilitzant petits corrents elèctrics en lloc d’ones de so. Després d’això m’agradaria fer un Master enfocat a la biomedicina o biomecànica i, si encara estic motivada, un doctorat per dedicar-me a la recerca.