Cristina Sánchez és professora a la Universitat de Girona i doctora en Sociologia. També és membre del Consell per la Inclusió Social a l’Ajuntament de Barcelona. Va fer una xerrada amb les dones de l’Alt Camp sobre l’apoderament de les dones i el paper que aquestes tenen a la socialització dels individus.

Especialista en desigualtat social. Quines són les grans desigualtats socials a Catalunya?
En principi en el món occidental són les de gènere, les de classe social i les d’origen geogràfic.

Com s’han de combatre?
Assegurant la igualtat d’oportunitats per a tots els individus. Això passa per una escola inclusiva on els professors estiguin formats i no repeteixin aquestes desigualtats. També per unes lleis que assegurin que tots els individus tinguin les mateixes oportunitats.

Falta conscienciació?

Sí. Hem comès l’error de creure que la democràcia ho asseguraria tot. La democràcia no es sinònim que tots tinguem les mateixes oportunitats. Calen lleis. Malgrat tenir un estat del benestar molt desenvolupat no s’ha pogut combatre la desigualtat de gènere, per exemple.

En quina situació està Catalunya en relació amb la resta d’Europa en matèria social?
En desigualtat ara estem molt malament com a conseqüència de la crisi. També depèn amb qui et comparis, i podem dir que no tenim les pitjors situacions. Però és veritat que tenim focus que indiquen que si no hi posem solució el problema s’agreujarà. Per exemple, el gran atur dels joves n’és un indicador. També les persones ocupades en el mercat laboral i que estan en risc de pobresa. Hem d’anar amb compte amb la polarització de la desigualtat perquè els rics cada vegada ho són més. Abans de la crisi ja s’estava donant aquesta polarització, però no era tan acusada. Els més rics han augmentat el 60% la seva riquesa, en canvi els indicadors de pobresa no paren de créixer.

El dia 25 de novembre va ser el Dia Mundial contra la Violència envers les Dones. En quin punt estem?
Molt malament perquè no parem de tenir dones que moren a mans dels seus marits o de les seves parelles. A més a més , és un problema que s’ha fet crònic a la nostra societat. Els casos detectats es compten per milers. El que vol dir és que s’ha normalitzat i entre els joves estan creixent molt els casos d’assetjament. Els casos que es detecten van en augment. No és només problema d’un col·lectiu. És de totes les edats i de totes les classes socials. Hi ha un seguit d’elements que s’han invisibilitzat. Hem de ser conscients del que ha passat a la societat en casos com el que va passar als Sanfermines. Aquest tipus de crim s’agreuja per la part de la població que els justifica.

Aquest tipus de violència es pot reconduir amb pedagogia?
Tot s’ha de reconvertir amb pedagogia. Tancant el criminal a la presó no aconsegueixes res. Tot i que necessitem aquest tipus de mesures, la socialització és la manera com aprenem els nostres valors. A partir d’això hem de canviar els nostres valors. Cal començar per assegurar en l’educació que un home i una dona són el mateix. Que no es reprodueixi a les famílies i tampoc a les escoles. Les noves generacions tots passaran per l’escola, i perquè totes les criatures tinguin igualtat d’oportunitats els hem d’inculcar aquest aprenentatge no sexista. Per ara aquest aprenentatge no l’estem fent i no l’estem fent bé.

Creus que es pot eliminar del tot la violència masclista a la nostra societat?
Sí. Si nosaltres canviem el patró ho podem fer. Amb la nostra actitud fem que continuï o que canviï. No està en la genètica.

Les noves tecnologies poden ajudar?
Les noves tecnologies podrien ser una eina molt bona però el seu mal ús n’amplifica les conseqüències negatives. El ciberassetjament té uns efectes molt més demolidors que l’assetjament de tota la vida.

Quin ha de ser el paper dels mitjans de comunicació?
Els mitjans de comunicació haurien de tenir un codi ètic, però també cal formació. Els mitjans els fan persones que sovint segueixen els mateixos patrons sexistes. A més a més, com a empreses es mouen per interessos econòmics.